La imatge:
Qualsevol mena de petit assoliment.L'escriptura d'una poesia, la interpretació d'una partitura, la confiança amb un amic, el coneixement d'una nova matèria, etc.
L'exercici:
1. Pregunta't, que has après avui? Sigui en el cap que sigui ( a nivell físic, a nivell social, a nivell musical o artístic, a nivell mental o de coneixements, a nivell espiritual o de saviesa i amor).
2. Si ets conscient d'algun aprenentatge per petit que sigui, estàs en el camí de la felicitat ja que aquesta es troba en la motivació, en el cor, en donar significat a cadascuna de les experiències quotidianes, en el procés mateix del treball, en les bones intencions.
3. Si no ets conscient de cap aprenentatge, revisa i selecciona una activitat t'agradi més o menys com a punt de partida però que consideris important i fixa-li un petit objectiu, que puguis assolir i que no sigui molt fàcil, aleshores exercita't i desenvoluparas un sentiment d'assoliment. D'això es tracte d'anar avançant.
L'explicació:
La persona és com a resultat de l'acumulació de moltes experiències, de molts exercicis, d'un conjunt d'hàbits. És intel·ligent, dividir els grans objectius amb petits objectius i treballar cada dia per tal d'assolir-los i perfeccionar-los i anar adquirint aquest sentiment d'assoliment.
Els objectius externs són mitjans perquè els vertaders objectius, en tant que són estables, són els interns. M'explico, un jugador de tennis, d'escacs, jugarà més relaxat i també centrat en la mesura que juga no tant per guanyar diners, sinó per millorar algunes qualitats i també talents, com per exemple la disciplina, la creativitat, l'atenció o concentració. Per tant, és recomanable que l'objectiu de tal activitat sigui el desenvolupament de la persona i no tant el fet d'aconseguir prestigi, diners. Aquesta actitud és important ja que aleshores la persona és menys vulnerable dels esdeveniments exteriors. Com és possible que en Federer quan perd una final està trist tot i que hagi jugat millor que un altra dia que en va guanyar una? Per molts motius però si només s'analitza el paràmetre del joc desplegat, tot i perdre hauria d'estar content, la qual cosa li passa en més d'una ocasió. Ara ja està més acostumat a perdre i prendre-s'ho bé i adonar-se compte que el més important és ser bona persona.
A vegades, ens deixem impressionar per grans desafiaments. Doncs bé, cal aturar-se i veure les causes d'aquesta impressió, si es per desenvolupar una imatge falsa d'un mateix, si es tracte d'associar la felicitat en l'assoliment de quelcom extern, un serà vulnerable, en canvi si un fa compatible l'ideal, la imaginació i la sana ambició amb certa humilitat, i realisme, i en basar la felicitat en el treball interior, tindrà més estabilitat i prendre millors decisions. Si un és capaç d'avançar, pas a pas, sigui en el treball físic, mental, artístic, i espiritual, al cap d'un temps anirà obtenint resultats. En la mesura que un treballa sentint aquests resultats per petits que siguin en el moment actual, ja està construint la felicitat.
Una característica de la felicitat és l'atenció i concentració en les petites coses i les bones intencions.
Autogenerar sentiments positius és bo per la salut sigui física com mental.
La felicitat no es troba en aquella persona que vol massa coses externes, caient en la cobdícia.
Aquella persona que és senzilla, simple, que sap renunciar allò accessori per dedicar-se allò que és essencial, recupera el seu centre, la seva claredat i és eficient pel que fa a l'energia.
Aquella persona que dóna valor a qualsevol cosa que fa, que hi posa la seva ànima, crea la seva felicitat. La felicitat al igual que en l'estalvi es troba en les petites coses quotidianes.
"En lloc de cercar la felicitat exterior, aquesta es troba a dins d'un mateix en el moment que la persona es connecta amb el seu do diví i amb els dels altres".
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
