La imatge:
El jove inconformista que vol canviar la societat, té molta energia i se sent molt capaç.
El vell que es conforma amb el seu estil de vida, l'accepta, tal com és.
El jove que vol canviar allò que no pot canviar i se sent angoixat.
El vell que accepta la vida i s'ocupa en lloc de preocupar-se per canviar allò que pot canviar des de la seva humilitat amb les forces que li queden.
El jove que aprèn nous coneixements i habilitats i realitza proeses.
El vell que concreta, focalitza i materialitza allò que ha après.
La persona que té la intel·ligència per diferenciar el que pot canviar i el que no pot canviar. Que se sent serè i tranquil i conformista i acceptador de la vida tal com és com a punt de partida, i treballa per allò que pot canviar (la seva actitud interior per millorar-la) i per tant en certa mesura també inconformista.
L'exercici:
1. Pensa en quin estat et trobes.
a. En un estat en què et sents inconformista en un percentatge superior al 65% dels casos.
b. En un estat en què et sents conformista en un percentatge superior al 65 % dels casos.
c. En un estat en què et sents conformista entre un 50% i 65% dels casos.
d. En un estat en què et sents inconformista entre un 50% i 65 % dels casos.
2. Que pots fer per sentir-te conformista i inconformista a la vegada?
L'explicació:
Quan una persona és més gran tendeix a voler més tranquil·litat i per tant a ser més conformista, i a més veu i s'adona que ha malbarat molta energia preocupant-se per coses que difícilment podia canviar i per tant no paga la pena segons quines actituds especialment.
Quan una persona és jove, té molta energia i tendeix a sentir-se molt capaç de fer molts canvis i a ésser inconformista.
El que és important, és acceptar que hi ha moltes coses que són d'una determinada manera per motius que se'ns escapen, i que cal acceptar la veritat i la realitat tal com és i a partir treballar per millorar-la cadascú a través del seu lloc, la seva humilitat, i tros de sorra, sense pretendre esdevenir allò que un no és i reconèixer la seva petita però valuosa funció en la societat.
Cal d'alguna manera mantenir l'energia dels joves i canalitzar-la positivament i intel·ligentment i adquirir la saviesa, maduresa, experiència, serenitat de la gent gran.
Conformisme i inconformisme poden cohabitar en la mesura que un accepti la realitat com a punt de partida i treballi per millorar-la.
S'ha associat inconformisme amb crítica, amb rebel·lia, negativisme, i no ha de ser així necessàriament. Cal aprendre a associar al inconformisme, amb el treball en el bé en lloc de voler lluitar contra el mal ja que aleshores aquest es pot engrandir i perjudicar a l'individu que manté tal actitud. Per fer això cal ser inconformista des del cor i no des del intel·lecte. Un uneix i l'altra separa i distingeix. Com es pot fer? Pensar que la situació actual tot i que no ens agrada és millor que en altres situacions del passat i per tant tot i que és bo fer servir la intel·ligència per adonar-se d'allò que es pot millorar, cal també ser agraït per tenir moltes avantatges d'aquesta societat respecte d'altres en altres èpoques de la història i aleshores, l'individu uneix l'intel·lecte amb el cor i es torna més savi i pot fer compatible un cert inconformisme amb un cert conformisme.
S'ha associat el conformisme amb l'immobilisme, en la paralització, estancament i fins i tot involució. Certament pot ser així, ara també es pot associar a un cert descans, a una certa estabilitat que tothom necessita com a punt de partida per treballar i modificar la realitat.
Per tant seria bo, tenir la consciència de la compatibilitat del conformisme, acceptació de la vida amb un cert inconformisme per sentir-se responsable de modificar l'existència per embellir-la en tots els sentits, des de la humilitat.
Aquells joves que es pensen que poden solucionar el món més enllà de les seves possibilitats, poden caure en l'orgull i degut a la constatació de fets, arriben a sentir una certa angoixa que pot ser destructiva, aquells vells que es pensen que és millor que es conformin degut a la seva edat, s'envelleixen més ràpid. Per tant la solució radica en ser humil i també responsable, en ser estable i anar regant el jardí interior perquè les plantes creixin i les flors donin els seus fruits fins a la fi de l'existència, essent conscient que un jove aprèn més ràpidament que una persona gran i que una persona gran aprèn a focalitzar, a consolidar, a concretar i materialitzar més fàcilment que una persona jove en termes generals i essent conscient que la divina intel·ligència dota a cada ésser humà l'oportunitat de ser conscient que sigui quina sigui l'edat de cadascú, de desaprendre els mals hàbits i adquirir els bons hàbits.
Finalment m'agradaria puntualitzar que en funció de la persona, la cultura, la manera de ser, la situació en què es trobi, etc., pot esdevenir més inconformista que quan era jove. De totes maneres el que és rellevant és associar inconformisme amb amor. Sí, voler canviar les coses, no pensar solsament amb els interessos personals o d'un grup determinat de persones sinó pel bé de la humanitat sencera. I això es pot aconseguir quan un té la sensació que amb el treball diari construeix i no destrueix (és a dir que aplica l'inconformisme sa).
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
