La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 74. Sobre l'espiritualista. La pau de l'espiritualista. La fórmula jo sóc Ell.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 74. Sobre l'espiritualista. La pau de l'espiritualista. La fórmula jo sóc Ell.. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de juliol del 2012

74. Sobre l'espiritualista. La pau de l'espiritualista. La fórmla jo sóc Ell.

La imatge: 

L'exemple d'un Mestre Espiritual.
La pau d'un Mestre Espiritual.
L'alegria d'un Mestre Espiritual.
La fórmula, jo sóc Ell. 

Breu explicació i exercici:

Tots sóm mestres espirituals d'alguna manera sigui més o menys intensivament. De totes maneres per aquell qui vulgui viure pensant, sentint i actuant millor, és preferible que estigui assessorat, que sigui deixeble d'alguna ensenyança que estimi, cregui i se la faci una mica seva en el sentit que és bó fer compatible el compliment de determinades normes o lleis i el sentit d'unicitat o autenticitat que un posseeix a dins seu.

Per altra  banda de què serveix tenir revelacions si un després no les alimenta o no les posa a la pràctica? De què serveix donar consells o fer sermons si un no es capaç de posar-se'ls a la pràctica? De poca cosa, no només cal identificar-se o donar importància en el cos mental sinó també en el cos emocional, em refereixo que no només un ha de comprendre la revelació sinó que també és convenient un cert enamorament ja que aleshores serà possible posar a la pràctica un determinat consell. Per tant posar en pràctica un determinat consell, requereix no només de mètode que és molt important, sinó també d'emoció o sentiment positiu o favorable o coherent amb la imatge que un genera. D'aquesta manera és possible la transformació. Ja ho diuen més val no tants coneixements i posar a la pràctica els pocs que un té perquè el més important és viure i per viure cal viure amb alegria, evolució i transformació. 

1.  Pensa en una revelació, consell per pensar, sentir, actuar i viure millor.
2. Imagina-te-la amb detalls, amb sentiments positius.
3. Pren una determinació al respecte, per actuar d'una determinada manera que et permeti col·locar-te en un nou estat mental, emocional i volitiu més just, pur, lluminós, íntegre i confiat.

D'aquesta manera serà més factible la transformació o evolució encara que sigui començant per petits exemples o exercicis. Els bons hàbits sovint ens esperen per què els abracem i solsament cal obrir els braços.

Un exemple per aquelles persones que sovint es donen massa importància, pot ser el següent:
1. Revelació: Ser capaç d'autoobservar-se vàries vegades durant el dia: passejant, treballant, estudiant, relacionant-se amb altres persones.
2. Imatge: Tenir la sensació que un és més que aquell qui es belluga, pensa, sent i actua en les diferents rols que assumeix durant el dia.
3. Determinació: Fer-ho i aleshores un va abraçant una àmplia perspectiva d'ell mateix i també dels altres.

En definitiva no es tracte de comprendre la solució d'un determinat problema sinó senzillament de ser la solució ja que sovint la causa del problema sol provindre d'un mateix, d'una manera de pensar, sentir i actuar.

Aleshores quan sap la veritat, accepta el dolor, i supera el sofriment ràpidament, el sofriment entès com un aspecte del dolor localitzat a una determinada manera de pensar, de manera que moltes vegades canviant la manera de pensar, un s'allibera. I com es pot canviar de pensar? Doncs pensant com Ell.

El Mestre al identificar-se amb Ell, al saber la veritat i al saber donar-li un significat a cada experiència:

- deixa de patir tot i que tingui molèsties, i molts desafiaments.
- deixa de tenir por (associat al sofriment), ja que sap que té el que es mereix per aprendre de la seva vida i experiència.
- deixa d'enemistar-se o rebutjar les persones perquè s'adona que sóm germans i que hi ha com a mínim un part divina que ens uneeix a tots sigui més o menys manifesta.  Això no vol dir que no s'enemisti d'entitats, de fets obscurs però no de persones en general.
- deixa de cercar reconeixement, es limita a fer la seva funció el millor que sap i aleshores la resta si té o no reconeixement no és cosa seva, si la té l'accepta i si no la té no l'importa massa ja que l'importa el que pensen les entitats superiors.
- deixa de cercar amor, ja que prefereix estimar sense condicions, focalitzant l'atenció en algú que l'estima (sigui una entitat física (per exemple algun familiar) o sigui una entitat noètica o divina).
- deixa de cercar la felicitat o el bé, ja que el bé i la felicitat està a dins seu, senzillament es limita a purificar-se i esperar a nivell físic, mental i emocional.
- deixa de preocupar-se pels diners, ja que si sap que si està atent al servei els diners vindran a donar-li el recolzament mínim que necessiti.
- deixa de rebutjar les incomoditats i els petits plaers de la vista, observant-los amb equanimitat, i comprenent la seva funció més enllà de les aparences o superficialitats, transcendint aquests moments.
- deixa d'estar separat d'un mateix i dels altres i de la vida en general, perquè sap que és un microcosmos del macrocosmos.
- deixa d'estar arrogant o orgullós ja que al identificar-se amb Ell sap que Ell és superior i aprèn l'acte de la humilitat.
- deixa de provocar el dolor, el sofriment en els altres només una mínima molèstia en determinats moments si sap amb antel·lació que serveix per despertar la consciència.
- viu amb eficiència d'energia, ja que la sap focalitzar, la sap atraure de la font còsmica i perquè viu de manera creativa, servicial, pura, intuïtiva i amorosa.
- viu en el paradigma del amor i de l'abundància i agraïment en comptes del paradigma de la por, la mancança i el desagraïment.

Salut i transformació i exemplificació!