La imatge:
Una persona que escolta un CD de música i es deixa impregnar de l'harmonia dels seus sons.
Una persona que observa un paisatge i es deixa impregnar de la seva bellesa.
Una persona que medita observant els seus batecs de cor, o les seves respiracions.
Una persona que viu la vida observant-la, apreciant-la i acceptant-la.
Una persona observant com actua amb acceptació.
Una poeta o músic, composant des del diàleg i la fusió entre l'objecte i el subjecte (la persona com a subjecte i també objecte o instrument en mans del Creador).
L'explicació i exercicis:
Per conèixer-se a un mateix, hi ha un recurs molt bó, que es fer-se preguntes.
Durant el dia et sents condicionat sota el paradigma de la por, de l'ansietat? amb quina intensitat? durant molta estona?
Durant el dia et sents condicionat i influït sota el paradigma de l'amor, de l'acceptació, el respecte,...? amb quina intensitat? durant molta estona?
Durant el dia et sents condicionat sota el paradigma de les racionalitzacions, i pensaments sobre temes concrets, professionals,...? amb quina intensitat? durant molta estona?
Durant el dia et sents condicionat sota el paradigma de les intuïcions, revelacions, imatges, missatges sobre temes de la vida en general siguin abstractes i/o concrets?
Durant el dia et sents que vius com un actor, que actua, que s'identifica amb el que fa i té i amb els resultats externs de les seves accions? amb quina intensitat? durant molta estona?
Durant el dia et sents que vius com un observador, que s'identifica amb el que és, amb les seves reaccions internes independentment del resultat de les seves accions amb l'exterior? amb quina intensitat? durant molta estona?
Durant el dia et sents que vius com un observador i actor a la vegada, que és capaç de veure's a un mateix mentre actua? amb quina intensitat? durant molta estona? quines tècniques fas servir per entrar en aquest estat de consciència?
Durant el dia quan menges menges, quan camines, camines, és a dir ets conscient del que fas, penses i sents, estàs absorbit per pensaments i emocions o t'adones que ets capaç d'observar-los? Ets conscient del teu cos físic o la teva consciència?
El problema de la persona es quan viu desfragmentat, separat de la seva essència, ja que aleshores és vulnerable a les vicissituds de la vida, a les circumstàncies de la vida que són volàtils i canviants, i la clau és el fet de viure fragmentat, unit, i estar per sobre de les circumstàncies de la vida siguin agradables com desagradables.
La clau es anar trobar aquesta fusió amb l'essència d'un mateix i també amb la vida exterior, tenir quelcom del exterior sobre el que treballar per contribuir fer el que hi ha a dalt al Cel a la Terra. I la manera d'estar unit o d'encaminar-se amb aquesta unió té un llenguatge: l'amor en front de l'intel·lecte. L'intel·lecte pot donar llum, però també divideix i en canvi l'amor integra. El més important és la unió entre el pensament i el sentiment ja que aleshores un té llum i té la capacitat de mobilitzar, canviar i vivificar l'existència.
En una societat massa intel·lectualitzada, la unió només és possible a través de l'acceptació, tolerància, respecte, la generositat, l'agraïment, la compassió, la paciència i la humilitat i el fet de viure amb humor, alegria interior.
Per tant la clau es tenir la imatge de viure com observador i actor a la vegada i donar ordres al subconscient a través de la influència de la supraconsciència de manera que per exemple un pugui estar esperançat, content i agraït tot i les dificultats que tingui sigui a nivell professional o bé en la convivència amb algunes relacions.
Com moltes vegades vivim concentrats amb la tècnica, els estudis, el treball, o des d'un punt de vista força intel·lectual, i per tant vivint com actor, cal destinar un temps per viure com observador amb silenci per compensar. Sí, es tracte de destinar un temps per estar en contacte amb un mateix, i com aconseguir-ho? Senzillament esdevenint un addicte en aquests moments en què per exemple un presencia sense jutjar-se el seu propi cos, sense identificar-se amb els sentiments o emocions associats a pensaments i preocupacions per l'ego, per llavors centrar-se amb un concepte com la llum, la salut, la generositat, i d'aquesta manera rebre revelacions, noves perspectives, més riques que les que un posseeix que permetin a l'individu viure millor. Sí, es tracte de col·locar-se però en comptes de col·locar-se amb alcohol, es tracte de connectar o prendre algun tipus de contacte amb el món celestial i per això cal viure amb puresa i al mateix temps centrar-se sovint amb la llum blanca i ser-ne un emissor per llavors ser acceptat per ser un representant.
Aleshores un va entrant en un nou estat de consciència que el permet viure més enllà de les circumstàncies, viure a la vegada com observador i actor, en una consciència intuïtiva, sàvia, amb capacitat de predir els efectes d'un o altra actitud sobre la vida, i sobretot agraïda.
Per tant alguns exercicis d'oració, meditació, silenci poden ser molt benefiosos si un estar motivat i té un mètode que estimi i sigui just. Al final es tracte d'introduir alguns elements en què un es troba a nivell meditatiu (nivell alfa mental) en la vida quotidiana (nivell beta mental amb influències del nivell alfa (relaxació)) i viure no darrera del passa o deixa de passar, sinó de costat i escriure una bona obra en funció del temperament, la missió i l'estat evolutiu que l'individu tingui.
Un exemple d'aquesta unió entre observador i actor seria el músic que gaudeix i perd la noció de temps, la persona que menja amb plena atenció amb el que fa per mitjà d'un estat d'agraïment.
D'aquesta manera, la persona pot anar fent els reajustaments en la vida de manera menys traumàtica, de cercar una major coherència que consisteix en deixar de desitjar allò que un no necessita i desitjar allò que l'allibera, i que el faci sentir més just i pur.
Ara potser, cal recuperar la figura del observador i anirem fusionant l'actor i l'observador sobre la marxa.
Salut i unió!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
