Imatge:
De la mateixa manera que la persona, té motius per estar trist, deprimit, també té motius per estar content, alegre i també per estar serè, equànim i agraït.
Aquell qui solsament o sobretot es valora a sí mateix per l'opinió dels altres, sol ser força vulnerable. Per això cal cuidar els nens, sobretot la seva autoestima (no vol dir que se li hagi de donar massa facilitats), és a dir crear les condicions perquè puguin expressar-se lliurament i amb una bona influència a través del bon exemple (bones obres). Sí, els nens són força vulnerables i cal assumir la responsabilitat d'educar-los bé com un arbre que es rega cada dia perquè creixi en la bona direcció i dóni bons fruïts.
Certament un antídot a la depressió o tristesa és la focalització en allò positiu. Que és allò positiu?
Dins nostra: els nostres talents, les bones obres, els bons sentiments i pensaments. Sí, cal enamorar-se d'un mateix, amb la condició de ser humil, de ser conscient que determinats atributs positius que tenim són fruït a les bones influències superiors, i també en la mesura que els sapiguem compartir l'alegria amb els altres (per exemple emetent llum positiva en el voltant dels éssers).
Fora nostra: els talents, bones obres, sentiments i pensaments d'altres persones i entitats. Cal estar content dels èxits i avenços merescuts, justos i positius dels altres.
Certament dins nostra també tenim debilitats, defectes, aspectes a millorar, errors del passat que ens passen factura en forma de determinats sofriments, així com també fora nostra també hi ha desgràcies, i sofriments.
No es tracte d'amagar la veritat. Es tracte de ser realista però també idealista a la vegada. Es tracte de focalitzar l'atenció en el bé ja que d'aquesta manera un se sentirà protegit per afrontar el mal amb les millors condicions possibles.
Certament, hi ha psicòlegs que diuen que la persona tendeix a recordar lo positiu per una qüestió de supervivència, de benestar personal. Lògicament és preferible aquesta actitud que una actitud negativa. Ara bé, també hi ha l'actitud equànime d'acceptar els records siguin positius o negatius, però amb la ment fixada en la part positiva que hi ha al darrera de cada experiència independentment del color que tingui, perquè de cada experiència hi ha quelcom positiu i per altra banda centrar-se en el present, essent conscient que la vida és una roda que tornen a aparèixer proves que cal superar.
És convenient estar ocupa't en lloc de preocupat, les proves presents són intenses com per tenir motius per treballar i aprendre.
Els errors del passat venen a la memòria, perquè hi ha una llei que diu "tal faràs tal pagaràs o et trobaràs (sigui en signe positiu com en negatiu)", i un rep els sofriments que ha ocasionat tard o d'hora de la mateixa manera que també rep l'alegria que ha emès en el passat.
Els sofriments (mentre estiguem a la terra mai cessaran per complet), deixen de fer mal, quan la persona repara els errors comesos i per altra banda, quan se situa en un nivell superior de consciència (acceptant les conseqüències de les accions amb naturalitat), és a dir en la intuïció, en la saviesa i l'amor on per exemple el respecte, la paciència, la compassió, el perdó, l'agraïment, la humilitat i la generositat en un i els altres es posa de manifest.
En lloc de condemna, hi ha amor, acceptació, observació, compassió. De la mateixa manera que una mare perdona als seus fills dels errors que cometen (creant les condicions perquè puguin sentir lliurament les conseqüencies de les seves accions, sense transmetre por sinó un amor incondicional), aquesta actitud també és recomanable entre adults i amb un mateix.
La fi de la preocupació insana, o com a mínim de la seva disminució substancial, és la fi de la preocupació del ego, de la pròpia imatge i l'inici de la preocupació sana d'ajudar a la societat amb els dons que cadascú té amb agraïment i humilitat.
Focalització en allò positiu perquè es vagi manifestant. Més atenció i amor per una cosa, més fàcil que es pugui manifestar. Si un pare espera el millor d'un fill, més fàcilment es podrà manifestar. Es tracte d'una qüestió d'energies.
Està bé fer coses noves, està bé voler la perfecció sempre amb humilitat i també partint d'una base. Si aquesta base no existeix, no és possible cap mena de perfecció. És important descobrir aquesta base, és la llavor que hi ha a dins de cadascú de nosaltres, sigui talents i sobretot qualitats humanes. A partir de les qualitats positives que descobrim i estimem i talents que exercitem en consciència, un construeix una realitat interna i també externa amb influència positiva a l'exterior de manera natural (sense ser massa conscient, ni sense esperar-ho). Com aquell qui rega una planta i aquesta de manera natural va creixent. Per això cal la focalització en allò positiu. Certament, podem tenir males llavors, i males herbes però en la mesura que treballem amb atenció i amor i humilitat en allò que tenim, més plantes bones creixeran.
En moments que les coses no van bé, és bo recordar en aquelles coses que destaquem i sobretot l'actitud positiva en què les fem, per recobrar la confiança que en un moment perdem, és a dir tornar a la base per anar teixint una bona obra, de les petites coses, anar consolidant un sentiment d'autocompetència, i un autoconcepte adequat, en definitiva confiança individual i també col·lectiva.
Quan les coses van molt bé, també va bé recordar els moments dolents que hem passat i ser agraïts, compartir l'alegria amb altres persones i continuar treballant amb la mateixa actitud d'humilitat en el començament abans d'obtenir un èxit sigui en el camp que sigui.
Ignora el mal i els defectes (que no vol dir no veura'ls), presta atenció amb profunditat i focalització en allò positiu, enamora't de tu mateix amb humilitat de les bones obres i aquestes es multiplicaran.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
