145. Sobre l'atenció i la concentració: El flux mental

La imatge: 

La persona que passa pel carrer i veu moltes botigues que venen productes diferents i interessants i aleshores la persona investiga i observa i té dos possibles actituds:

- Escollint aquella botiga que l'interessa de visitar perquè la troba atractiva o bé perquè ho ha decidit amb antel·lació focalitzant l'atenció i interès pels productes que ven, durant el temps que ho estimi o senti.

- Escollint aquella botiga que l'interessa de visitar perquè la troba atractiva però sense massa convicció i tenint la ment poc focalitzada en els productes que ven una vegada hi entra, pensant en altres possibilitats o altres botigues. És una ment desatenta i poc focalitzada i per tant poc poderosa.

L'exercici: 

1. Escull una activitat que t'agradi  sigui per el grau d'afinitat entre les seves característiques i el teu perfil, així com també  perquè has creat les condicions que ho possibiliten.
2. Pensa en millorar el que tns entre mans, i oblida't de tota la resta. Fusiona't amb tal activitat.
3. Experimenta la fluidesa mental o bé la pèrdua de noció del temps.
4. Comparteix allò bo que facis aquell qui l'interessi i sigui agraït. 


L'explicació: 

El meu pare, ja m'avisava amb encert, i em deia, quan et dediquis amb una activitat, fes-ho amb atenció, amb concentració i deixant de banda la resta, amb tot el cor i tota l'ànima, fes el millor possible.

Per tant, la ment necessita estímul i si en l'activitat del moment present no troba la suficient, aleshores presta atenció en altres activitats, informacions, que sovint van associades a sentiments de manera que una persona pot fer una activitat pensant amb altres i actuant amb un estat d'alegria o angoixa en funció de la manera com estigui associada a tal activitat o pensament alternatiu. Això normalment ens passa a tots, ara bé una cosa es fer una activitat que requereix el màxim d'atenció o bé poca atenció.

Per exemple, quan conduim zones tranquil·les, certament es pot combinar la conducció amb la conversa amb l'acompanyant, ara bé quan es visita una zona desconeguda, la persona destinarà tots els seus recursos atencionals en la conducció per evitar perdre's. Doncs bé, el que es tracte es fer activitats que considerem importants i encara que no molt exigents des del punt de vista dels recursos atencionals, amb atenció com si fos una "zona desconeguda" per evitar que la ment es relaxi massa.
Per exemple si un músic estudia una partitura de manera molt intensa, se la sap de memòria. Aleshores si en el moment de tocar-la es relaxa massa, corre el perill que cometi un error. Per tant, tot i que aquesta activitat la té molt interioritzada i per tant no requereix de massa recursos atencionals, cal estar atent, certament sense massa esforç intel·lectual, sentint la partitura, deixant-se portar per ella, ja que focalitzant l'atenció en el sentiment, serà més fàcil de mantenir-la. En aquest cas, la música s'ha de viure amb tota l'ànima si es vol expressar amb la seva màxima convicció i plenitud.

Disciplinar la ment, dit d'una altra manera l'atenció i concentració, no és una tasca fàcil.

Una manera d'aconseguir-ho es donar-li suficient aliment en l'activitat del moment present. Quan dic aliment no només em refereixo desafiament intel·lectual sinó també un sentiment associat positiu i per això el que cal es reduir l'activitat mental i sentir més el que un fa de manera positiva. Amb equilibri ment-cor-cos físis (en determinats moments moure's una mica per agafar força i energia), va bé per estar més atent i evitar que determinats intrusos mentals apareixin enmig d'una activitat.

Es tracte de desenvolupar una estrategia competitiva. Si la persona està content amb l'activitat que fa amb una intensitat superior que altres feines, aleshores abandonarà l'atenció en pensaments que no tenen a veure amb l'activitat actual o present per centrar-se en l'activitat present al 100 %. Quan la persona s'ho passa bé amb allò que fa i ho fa amb un cert domini, experimenta el que s'anomena un flux mental i obté gaudiment.
Per altra banda, cal comentar que hi ha moltes activitats que d'entrada no suposa un gran atractiu però que també requereixen atenció si es volen fer ben fetes. Es tracte d'automotivar-se, trobar un element o sentit per fer-les bé perquè així serà més difícil que la ment faci de les seves.

Certament, la ment tampoc pot estar sempre centrada amb un punt molt de temps i necessita descansar i fins tot una certa dispersió en un moment donat. Un moment donat, està bé, de fet és una manera de posar a prove a l'atenció ja que si un es capaç de relaxar-se i llavors tornar-se a centrar en una activitat té a veure amb l'atenció sobre un mateix. Ara bé la ment centrada i dirigida dóna fruïts. I estimant allò que un fa, és una manera d'aconseguir aquesta fita. Que estimen una activitat respondrà a diferents factors tals com la nostra manera de ser, experiències, companyies, etc., però també la nostra capacitat de reflexió per trobar un cert sentit el que un fa i per això cal connectar l'activitat centre de la nostra atenció amb el màxim de significat, coneixement i motivació a la vegada no tant des de la intel·lectualització sinó des de l'ànima. 

Per tant cal dirigir l'atenció en l'activitat que estem fent i molta voluntat quan aquesta s'aparta del propòsit. I un exemple, està en el fet de menjar. Moltes vegades, la persona no presta atenció allò que menja i aleshores no digereix bé. En el moment que la persona menja amb silenci interior i exterior i especialment amb un sentiment d'agraïment, aleshores les coses funcionen millor. Aleshores, la persona comença a viure una vida més orientada i focalitzada en allò que és important dins i fora d'ell.

A més, una de les avantatges de viure amb atenció i bona dosis de concentració, ajuda a la persona a viure més conscient i poc a poc a identificar-se amb l'Ego Superior, per poc a poc deixar de ser un per ser Ell.

Molta sort!