La imatge:
L'individu que es veu sotmés per la feina a força pressió i envoltat d'ulls crítics, però continua centrat en l'experiència, a diferència d'aquell que es deixa influir per les opinions i mirades desconfiades alienes:
- El tennista que té un punt sigui en contra de partit o de set.
- En una reunió, intervenir per donar una opinió diferent de la majoria de les persones presents.
- Decidir fer-se autònom tot i els recels i els obstacles que es pugui trobar.
- Cuinar un plat nou.
- Participar en una triatló per primera vegada.
- Participar en un reunió i opinar un punt de vista amb fermesa, i desinteressada tot i que no agradi als altres, perquè té confiança amb un criteri que ha experimentat.
- Altres situacions crítiques en què un ha de donar el màxim d'un mateix.
L'exercici:
Es tracte d'un diàleg interior davant de les circumstàncies difícils que un es trobi o siguin crítiques injustes o bé elogis que debiliten.
Per tant, cal reaccionar davant de comentaris o judicis siguin interns com externs fets des del intel·lecte i no des de l'amor o el cor, del tipus:
- Davant la debilitat,...la fortalesa
- Davant la cobardia,...l'audàcia
- Davant la sobreconfiança,...la prudència
- Davant l'apatia,...la motivació
- Davant el pessimisme,...l'entusiasme
- Davant l'arrogància,...la humilitat
- Davant la indecisió,... la decisió
- Davant la fantasia,... dosis de realisme
- Davant la desconfiança,...la confiança amb prudència
- Davant la precipitació,...la reflexió
- Davant la feblesa,...l'exercici (sigui físic, emocional, mental o moral)
- Davant l'egoisme, ...la generositat
- Davant la tristesta,... l'agraïment
- Davant la monotonia,...la creativitat
- Davant les crítiques,...comprensió i respecte
- Davant els consells savis,...humilitat, aprenentatge i obediència
- Davant els crits,...silenci
- Davant la foscor, ...la llum
- Davant la mort (sigui física, emocional, mental i espiritual),...la vida
- Davant la mandra, ...la motivació o desafiament pel treball
- Davant l'odi,...la compassió i el respecte.
- Davant la crueltat,...el respecte i la protecció
- Davant l'orgull,...la humilitat.
- Davant l'enveja,...l'equanimitat
- Davant la gula,...la temprança
- Davant l'esclavitud,...la llibertat
- Davant els deutes,...l'acceptació a reparar-los
- Davant la por,....la confiança
- Davant la comoditat,...certa incomoditat
- Davant la separació,...la unió
- Davant la indefensió,...la petició d'ajut o pregària amb agraïment
- Davant la ......, .........
I recorda si veus qualitats en els altres també serà més fàcil que les vegis dins teu o si les veus a dins teu també serà més fàcil que les vegis en els altres.
L'explicació:
Cal observar els enemics o obstacles interiors com exteriors de manera positiva, ja que ens donen una oportunitat per reaccionar, per aprendre, i si ho fem des de l'amor, la comprensió, el respecte, serà més fàcil vèncer a nosaltres mateixos i a la resta. L'amor transforma a un mateix i als altres, és el que fa que la vida tingui continuïtat. Les forçes que ens obstaculitzen, les forces interiors primitives, no s'han d'eliminar, sinó utilitzar per tenir la força interior per fer el bé.
De fet tot el conjunt d'obstacles i els enemics, el hem anomenat així i els hem associat amb un cert rebuig, i tot i que ens puguin fer sofrir, patir com a punt de partida, de manera mental tenim la llibertat d'associar-los sempre hi quan no sigui excessius, com a estímuls pel treball interior i l'evolució. Pujar una muntanya implica determinats esforços i ens podem trobar diferents tipus d'obstacles sigui un cansament important, disminució de l'energia, fred, zones complicades de pujar pel seu terreny així com també per la seva pendent, complicacions del temps metereològic, i aleshores un ha de treure el millor d'un mateix. Fins i tot abandonar per condicions meterològiques molt adverses, pot ser considerat una victòria, un acte d'humilitat. El cas és que els obstacles es poden considerar en la mesura que ens fan treballar en aspectes físics, a que espavilem a tenir una millor dieta, a fer exercicis físics, emocionals que ens permetin entrar en contacte amb la compassió, la comprensió, el respecte, la tolerància i superar l'odi, mentals que ens permetin adonar-se que la vida està feta de lleis, a tenir una visió més àmplia i sortir de les distorsions mentals per mitjà d'unir el pensament amb el cor, amb el sentiment de bondat, i a nivell espiritual, per adonar-se que sóm esperits dins d'un cos físic, que el més important és l'esperit, per sobre de la matèria, que és més important el que fem, emanem amb el que sóm i amb el que tenim, que voler posseir siguin béns materials, amistats o coneixements, que el més important és el desenvolupament del caràcter, és a dir l'acció pura acompanyada d'un bon sentiment i una bona direcció, perquè és el que permet avançar.
El que passa és que hi ha determinades situacions externes, determinats comentaris, que ens fan empipar. Això és normal, a partir d'aquí cal en lloc de rebutjar-les, acceptar-les, cal trobar el seu sentit, la lliçó a aprendre, de percebre l'oportunitat per adonar-se de la millor actitud mental que cal adoptar per tal de fer-hi front amb solvència. Per això és important entrenar-se de la mateixa manera que els esportistes s'entrenen, els músics assagen, els estudiants aprenen, els advocats es preparen els casos.
Aquesta preparació mental pot consistir en identificar la causa del problema i actuar-hi. M'explico de la següent manera:
- Apareix una situació, un comentari, una adversitat que et provoca dolor, ennuig i rebuig.
- L'observes, l'acceptes, és a dir l'associació entre la situació adversa i el rebuig.
- Observes una altra opció, és a dir, l'associació entre la situació adversa amb acceptació i aprenentatge.
- Llavors cal afegir emoció positiva, motivació per adoptar aquesta nova associació que és més saludable que l'anterior, que no ens emmalalteix, que és equànime i sàvia i fins i tot pot esdevenir compassiva.
- Llavors cal meditar o assajar mentalment aquesta nova actitud per tal que arreli en la nostra consciència i subconsciència. Es tracte d'entrar en contacte amb la supraconsciència, és a dir les entitats superiors per tal de sentir-se influït pels seus savis consells per aleshores adoptar aquesta nova actitud que ens allibera de qualsevol mena de segrest emocional negatiu i de qualsevol mena de situació de malaltia. Si u visualitza i sent aquesta nova actitud fins i tot davant les situacions adverses, no només no tindrà por davant d'elles sinó que se sentirà (sense buscar-les) molt més obert a acceptar-les com a proves per la seva evolució.
Amb aquest entrenament, la persona pot canviar de comportament, d'actitud, de ser vulnerable a les emocions negatives, a saber observar-les des de dalt i saber observar i atraure o alimentar per les emocions positives i els beneficis de deixar-se visitar per l'actitud positiva i els savis consells.
La diferència d'una actitud amb una altra es manifesta en el següent exemple:
L'actitud vella seria la següent:
1. Algú ens rebutja, ens critica, o una notícia ens obstaculitza un camí.
2. S'observa el rebuig i un s'hi identifica.
3. Hi ha una entitat que vol lluitar contra aquesta situació i aquest rebuig però amb la influència de l'emoció negativa. O bé interioritza aquesta emoció negativa que d'alguna manera es converteix en por davant que la situació torni a succeeir, o bé expulsa aquesta emoció negativa cap a fora, perjudicant a altres persones lo qual la situació no millora, ja que si bé un es pot sentir alliberat, no es troba més lúcid.
L'actitud nova seria la següent:
1. Algú ens rebutja, ens critica, o una notícia ens obstaculitza un camí.
2. S'observa el rebuig i s'accepta i per tant desapareix la necessitat de lluitar.
3. La persona focalitza l'atenció en les entitats superiors, calla i escolta el consell, l'actitud positiva davant la situació dífícil que es troba.
4. La persona se sent lliure de l'emoció negativa al identificar-se o al imitar a una entitat superior o celestial, aleshores en lloc de reaccionar a la defensiva, amb la influència del rebuig, odi o molèstia, s'expressa per comunicar el que pensa de manera serena, compassiva, equànime. No hi ha una entitat egocèntrica que vol evitar ser atacat altra vegada, no hi ha entitat egocèntrica que vol destruir a l'agressor, sinó que hi ha una entitat altruista que el que fa és defensar uns ideals i dóna exemple. Una actitud basada en l'amor és capaç de transformar l'actitud negativa d'un adversari per una actitud positiva.
La persona d'aquesta manera se sent independent emocionalment de la situació negativa que es trobi, no cau en la temptació de cometre els mateixos errors que el seu adversari mostra, és el que s'anomena estar per sobre de les circumstàncies. Sap portar-li la contrària, sap no complaure'l, però no des del rebuig, sinó des de la compassió, des de l'amor i fins i tot de l'exemple perquè el seu adversari segueixi el mateix camí.
No vull dir que hàgim de ser amics de tothom, precisament aquesta actitud de no deixar-se contaminar per les adversitats pot fer molt de mal a determinades forces negatives i pot provocar que hi hagi un colla de forces que es revelin i que ens vulguin atacar amb molta força. D'aquí a la importància de ser humil i demanar ajut a les entitats superiors. No es tracte ni de ser amic ni de ser enemic de ningú. Certament amb determinades persones ens sentirem més que d'altres, però el que es tracte és ser amic dels principis i els ideals superiors, és a dir de la llum i el bé i la pau.
Cal tenir en compte que sovint el pitjor enemic no està a fora, sinó a dins, i el millor amic no està a fora sinó a dins. Quina és la persona que estem més en contacte durant el dia? Amb nosaltres mateixos. Per tant, el que cal és conquerir-se i enamorar-se a un mateix. Cal no lluitar contra les forces primitives i egoistes internes sinó saber-les utilitzar per fer el bé.
Des del meu punt de vista, aquell qui es decideix de tenir la disciplina amb la motivació i direcció adequada que sàpiga entrenar-se per tenir actituds positives independentment que surti o no el sol, de manera constant amb el temps, té la capacitat de millorar el seu caràcter primer i llavors exercir una influència positiva en els altres de manera desinteressada, pràcticament involuntària, natural. Experimenta una mena de sensació estranya inicialment per ser una persona diferent que la d'abans, però quan s'adona que viu per un ideal noble i just, acaba per acostumar-s'hi i acceptar-se.
Per a mi, aquest tipus de persona que és pura de sentiments, que tot i tenir sentiments negatius en determinades ocasions, sap sortir-se'n de manera ràpida perquè ha treballat per internalitzar associacions positives amb la vida mateixa independentment que el vent bufi de cara o de costat, perquè viu des de l'agraïment, i sentiment d'unió finsi i tot envers a situacions i entitats amb poca afinitat, per mitjà de veure la motivació positiva d'aprenentatge de relacionar-s'hi de manera correcte contribuint a la pròpia evolució i a l'evolució del seu entorn, el considero com un sant. Aquell qui no dubta de tenir un actitud d'agraïment constant, el considero un sant. I precisament si aquesta vida és una escola d'aprenentatge, cal tenir un ideal, i si a partir que la persona l'internalitza i es fa seu el sentiment de la puresa a través de les activitats que en forma part, de les relacions que té amb les persones, objectes, activitats, situacions, i amb un mateix, aleshores resulta que esdevé una persona més lliure, sàvia, justa, bondadosa i compassiva, haurà obtingut un premi, tindrà la motivació de seguir aquest camí i ganes que la gent s'hi sumi, per sentir-se positivament desafiat.
En definitiva que el més important no està a l'exterior, sinó a l'interior, al cultiu de l'atenció interior, la confiança interna, en els propis recursos davant els desafiaments de la vida, a entrar en contacte amb el paradigma de l'abundància, de no trobar a faltar res en lloc d'estar sotmès a la il·lusió del paradigma de la mancança i de la queixa injustificada. Cal entrar en el paradigma de l'agraïment per tenir l'oportunitat de viure i de treballar en tots els sentits per evolucionar.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
