142. Sobre l'atenció. Les intencions de la persona l'influeixen i el determinen.

 La imatge: 

La persona que sap estar en silenci interior, de manera que observa els pensaments com el segueixen. 
La persona que veu com els desitjos perden intensitat i es centra en estar content pel que que té, per qui és, pel que fa a partir del que és i de la seva transformació, que focalitza l'atenció per les coses fonamentals de la seva vida, les que d'alguna manera ell se sent partícep o creador a la vegada, de manera que ja  se sent ple i satisfet sense que això vagi en detriment amb el treball per prosperar. 
La persona que sobretot desitja sense aferrament ser sobretot millor persona. La persona que percep tot allò extern, eines més o menys valuoses pel seu desenvolupament. 
La persona que viu assumint la responsabilitat de la seva felicitat. 


La persona que no sap estar en silenci interior, de manera que no observa els pensaments, ja que va darrera d'ells. 
La persona que viu dels seus desitjos, ja que va darrera d'ells i sembla com si mai en tingués prou de manera que al final del dia viu amb certa ingratitud i també certa insatisfacció o descontentament.
La persona que viu enganyat de creure que la felicitat prové d'allò extern (diners, possessions materials, càrrecs, etc.) i no tant de la seva essència interior.
La persona que deixa d'assumir la responsabilitat de la seva felicitat i la posa en mans dels altres. 

L'exercici: 

1. Pregunta't vàries vegades el dia, el que persegueixes. 
2. Pregunta't si és just. Serà just en la mesura que hagis fet mèrtis per assolir-ho. 
3. Pregunta't si és pur o generós. Serà generós en la mesura que implica un sacrifici per la teva part, a nivell d'energia (i el diner i el teu temps és una forma d'energia) per ajudar des de la humilitat millorar les condicions no solsament tangibles de la realitat sinó també les intangibles (pensaments i sentiments). 
4. Aprèn a gaudir del treball físic, intel·lectual i moral a la vegada, és a dir a viure amb significat, de manera que cada petjada que facis per petita que sigui signifiqui un pas endavant en el teu estat evolutiu, que et permeti esdevenir més agraït, sincer, valent, just, savi, humil, generós i bondadós. 
 
L'explicació:

Cal estar atent durant el dia, els pensaments, sentiments i accions i preguntar-se de tant en tant la direcció de les nostres forces.
La vida és més sencilla del que a vegades ens imaginem, almenys en la seva essència.
Per tant, és important, adonar-se compte de la importància de preguntar-se del destí de les nostres intencions.
De fet, hi ha dos actituds per simplificar, la que ens condueix a créixer i la que ens condueix a involucionar.
Aquestes dos actituds té a veure en l'equilibri donar i rebre.
Si un rep a canvi de donar té unes implicacions molt diferents respecte a voler rebre a canvi de res.
Si un dóna o emet energia negativa té unes implicacions molt diferents respecte a donar energia positiva.
Per tant cal preguntar-se.
Sóc generós o sóc egoista?
Sóc treballador o sóc mandrós?
Sóc orgullós o sóc humil?
A vegades no és el que un fa o té el que determina si és correcte o incorrecte una acció, sinó sobretot la intenció amb que un ho fa.
El que és important no és si la persona posseeix molts o pocs diners, sinó l'ús que en faci, que sigui just, generós,...
El que és important no és si la persona posseeix moltes o poques propietats, sinó l'ús que en faci, que sigui just i generós......
El que és important no és si la persona viu amb algú o no, si viu amb algú és important el respecte, la justícia i la generositat i si no viu amb ningú fer un treball artístic positiu, destinat a algú que se'n pugui beneficiar....
El que és important no es tenir molts o pocs amics, sinó el profit mutu que es pugui derivar de la relació que permeti créixer humanament.
El que és important no és fer molt o poc esport, sinó sobretot fer-ho amb harmonia i positivitat.
El que importa no és tant el nombre de llibres llegits, sinó la claredat de la comprensió i l'elecció dels adequats i sobretot del que faci amb els coneixements assolits (quedar-se'ls o bé compartir-los i fer un ús que permeti millorar la societat en algún sentit).
Al final tot es redueix a la intenció, que té impacte en el desig. Sí, en efecte el desig és la clau.
Alguns volen eliminar-lo, altres reduir-los, senzillament el mer intent o voluntat de reduir-lo o eliminar-lo és una forma de desig.
Es tracte de sentir-se guiat no pel desig egocèntric, sinó pel desig promogut pel propòsit de l'ànima o de la voluntat divina i per això cal estar alerta. 
I es descobreix el propòsit de l'ànima o de la voluntat divina en un estat de quietud, d'actitud d'alerta passiva, en definitiva quan un escolta el seu interior
Aleshores es tracte d'escoltar-lo i fer-li cas. Això no és fàcil degut a les temptacions que té la persona per seguir les necessitats del ego inferior.
En defintiva, la persona es troba a mig camí entre l'ego superior i l'ego inferior, un sap estar en silenci, a l'altra el silenci l'espanta, un és eficient i l'altra ineficient.
Un és savi i sap preveure, l'altra és ignorant tot i que cridi molt, un és absolutament desinteressat i l'altre té ganes d'alimentar la seva importància a costa dels altres.
Un és valent i l'altra a l'hora de la veritat, recula i és dèbil.

Insisteixo, és important recordar vàries vegades al dia, en quina direcció està el nostre desig.
Verificar que estigui focalitzat dins el nostre interior i la part divina perquè d'alguna manera s'exterioritzi millor, en cas contrari, és convenient canviar la direcció cap a la llum i la puresa i aleshores deixar d'intervenir, esperar que siguin altres forces afins a aquestes actituds que ens ajudin i ens il·luminin.