La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amor I: La persona que ignora a l'altra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amor I: La persona que ignora a l'altra. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de desembre del 2011

Amor I: La persona que ignora a l'altra, és a dir a l'ego.

La imatge:

Una persona que tanca la porta a l'altra.
Una persona que no escolta l'altra o l'observa des de lluny.
Una persona i l'altra són la mateixa, senzillament, un fa referència a l'Ego Superior i l'altra l'ego inferior.

L'exercici:

Alguns exercicis per empetitir l'ego inferior, poden ser els següents:
1. Estar en silenci interior i exterior durant mitja hora.
2. Cedir l'ordinador en el germà.
3. Acceptar les crítiques sense queixar-se, observant-les amb equanimitat.
4. Demanar l'opinió sobre un tema a un expert o entès en el tema.
5. Fer dejuni de 24 hores un dia a la setmana de dinar a dinar, un dia de cert relax.
6. Dutxar-se amb aigua tèbia.
7. Aixecar-se del llit en menys de 2 minuts una vegada un s'ha llevat.
8. Compartir el menjar amb els altres.
9. Compartir els coneixements amb els altres.
10. Compartir l'alegria amb els altres.
11. Meditar sobre la salut, la generositat, etc.
12. Ressar per la pau en el món.
13. No confondre l'art amb l'artista. Una obra mestre no és només producte d'un artista o conjunt d'artistes, és un conjunt de voluntats més enllà de terranals, cal ser molt humil en aquest sentit, quan per exemple un posseeix un talent.
14. Educar a un fill amb carinyo, amb seny (sense imposició, sinó amb posició i diàleg) i amb capacitat de sacrifici per mitjà del exemple.




L'explicació:


1. L'ego no s'ha de matar, ni condemnar, cal acceptar que té gana, però pacificar-lo perquè mengi el que calgui i no més del compte, com? prestant atenció a altres parts del cos que també tenen gana, com per exemple l'ànima.
2. Cal acceptar que l'ego a vegades surti vencedor, cal educar a la persona a donar més importància a l'Ego Superior, i amb treball, fe i temps els resultats van apareixent.
3. Cal tenir força de voluntat i discerniment per acceptar allò bell i rebutjar allò negatiu i també sobretot molt d'amor envers allò pur, just i noble.
4. Quan un s'acostuma a estar en un entorn positiu, lluminós, aleshores quan pren contacte amb les forces obscures, està protegit, està preparat, per no ser absorbit. Perquè? Perquè ha acostumat al cos a alimentar-se de bons sentiments i pensaments i tot el que s'allunyi d'aquesta direcció li sembla quelcom anormal a la seva naturalesa, quelcom desequilibrat. De la mateixa manera que aquella persona pura i esportiva que entrava en un bar fa temps i no podia comprendre que les persones que hi havíen poguèssin tolerar l'entorn de fum en què es trobaven. Lògicament ell que venia de fora trobava una gran diferència entre allò pur, d'allò impur, i en canvi, les persones de dins ja s'havien acostumat a viure enmig de fum que ja no diferenciaven res.
5. Perquè la naturalesa superior domini a la inferior, no n'hi ha prou en prendre decisions fermes, segures i clares de convicció, és necessari l'ajut de les aliances i entitats espirituals. La voluntat ajuda, sens dubte, però també amb el pas del temps es cansa i per tant cal ser humil i demanar ajut i aleshores si em fet mèrits, si hem treballat, les entitats ens vindran a socòrrer, però cal aleshores no intervenir.
6. L'ego inferior està constituït d'unes forces que sublimant-les en positives ens poden generar unes forces que d'altra manera no tindríem per aleshores marcar una direcció en pensament, sentiment i acció i demanar un ajut per contemplar l'espectacle, és a dir com la naturalesa superior venç a l'inferior.
7. Cal recordar que la naturalesa inferior està constituït de forces com l'odi, els celos, l'enveja, l'egoïsme, l'orgull, l'avaricia, la gula, la luxúria, la vanitat, l'ira o odi, la peresa, etc, i la naturalesa superior està constituïda de forces com l'admiració, l'equanimitat, l'agraïment, la modèstia, l'humilitat, la moderació, la temprança, la valentia, la generositat.
8. La por és la mare de tots els problemes a nivell emocional i la seperativitat o l'interés és la mare de tots els problemes a nivell mental i la comoditat és la mare de tots els problemes a nivell instintiu. No dic que no s'hagi de tenir por, però por sobretot de no complir les lleis divines. No dic que no s'hagi de tenir una mica d'interès però sempre que vagi més enllà d'un mateix, és a dir un interès col·lectiu a part d'individual. No dic que no s'hagi de tenir certa comoditat, però en un nivell que ens sentim mínimament incòmodes per realitzar proeses, per moure'ns cap al Cel.
9. En la individualitat (a diferència de la personalitat, entesa com l'interès personal,...), trobem el desinterès, l'abnegació, la joia, la pau, l'estabilitat, etc. En lloc de treballar en tantes virtuts, més val treballar per una idea, per un ideal assolible per nosaltres i aleshores per la llei de l'afinitat la resta de virtuts es manifestaran.
Per exemple, per la suavitat en el gest, que implica atenció, direcció, consideració i voluntat a la vegada. És a dir que darrera d'aquest ideal hi ha tota una filosofia.