124. Sobre l'evolució. L'art d'observar-se a un mateix.

La imatge: 

La capacitat que té la persona d'observar-se a ella mateixa, de veure's a ell mateix a través del temps, en determinades situacions, com si ell no fos aquella persona, des de dalt d'una muntanya o com si fos el Sol.


L'exercici: 

a

1. Aturar-se i imaginar-se a dalt d'un turó.
2. Identifica't com el Sol.
3. Observa la serralada i el teu comportament, els teus sentiments, els teus pensaments davant les diferents vicissituds de la vida com si no fossis tu.
4. Identifica els rols, les funcions, les conductes harmonioses i les conductes que no són harmonioses, és a dir les que flueixen i les que obstaculitzen.
5. Des d'aquesta nova perspectiva i visió, decideix quines noves eleccions, quines noves identificacions vols prendre part i observa com et sents i comprometa't a adoptar millors actituds en el dia a dia.
6. Si creus amb un Creador que també està a dins de cadascú, pregunta-li que és el que vol de tu de manera sovint i escolta. D'aquesta manera si anem adoptant aquest hàbit sentirem un bon guia i amb una actitud agraïda i compromesa avançarem en aquesta muntanya en un punt on es barregen els sentiments de bondat impersonals o incondicionals amb pensaments justos que respecten lleis.

b

1. Pensa que és el que estimen els teus amics i familiars de tu. Normalment és l'expressió de l'ànima inspirada per l'esperit a partir de virtuts, fent accions generoses, somriguent.
2. Recupera aquesta imatge. Imagina't amic de tu mateix que espera aquesta actitud.
3. D'aquesta manera invites a l'autovaloració i la valoració de l'expressió de virtuts dels teus amics i estimats.
4. Si penses en aquesta imatge, és a dir aquella expressió del teu ser que els altres estimen i valoren de manera justa, aleshores serà més fàcil que puguis expressar-te d'aquesta manera. Si hi ha intenció interior a ser tal com un és en la seva expressió més autèntica i positiva, la transformació i el creixement serà una realitat encara que sigui lenta.
5. Pensa en el següent. Un és el que acaba fent.
Si cantes, esdevens un cantant
Si escrius esdevens un poeta o escriptor
Si toques un instrument, esdevens un músic
Si pintes, esdevens un pintor
Si estudies, esdevens un estudiós
Si estimes, esdevens un amant de la vida
Si corres, esdevens un atleta
Si t'entregues pel bé, esdevens generós
6. En definitiva no es tracte tant de complaure els altres, sinó ser tal com un és i no pretendre ser el que un no és. Fer quelcom al dia en què puguis estar content i ben emocionat expressant alguna virtut i deixa de banda si agrades o no agrades, ja que si estàs content amb tu mateix i comparteixes l'alegria (que es base en la predisposició i disposició d'ajudar positivament) els altres ho notaran.



L'explicació: 

Quan un es capaç d'observar-se a ell mateix, es pot adonar per exemple, que es pren massa seriosament les coses que passen.
Un es pot adonar que la vida és un teatre i tots fem una representació en què és important no identificar-se totalment en els rols que assumim, sinó en un estat interior de pau.
Com? Connectant-se amb el Sol, amb la veu interior, en aquest lloc en què un emet llum al seu voltant, en què un sent que la seva ànima està protegida. D'aquesta manera és quan la persona es pot prendre les coses que li passen d'una altra manera, és a dir amb acceptació, amb saviesa, amb positivisme i també amb coratja per defensar harmoniosament principis i valors justos i generosos.

Cal ser humil per tenir aquesta actitud, i adonar-se compte que moltes de les actituds són exagerades, que són injustos, inharmonioses i egoistes i això és clar, fa mal la consciència. Però aquest mal també és un bé, ja que amb aquesta consciència la persona té l'oportunitat de canviar i redreçar l'atenció i la seva energia prop de l'amor, la suavitat, la fluidesa, la saviesa, la rectitud, l'equanimitat, la devoció per valors justos i purs.

Per alimentar aquesta actitud, és important recordar que també sóm creadors, que tenim un cert poder no tant per canviar el que passa el nostra voltant, però sí l'actitud davant el que ens passa, i també cal recordar que sóm fruït del amor. Per alimentar aquesta actitud, aquesta mirada, aquest gest, és important preguntar-se sovint que és el que desitja creador que tenim a dins nostra de nosaltres vàries vegades durant el dia, ja que d'aquesta manera poc a poc, ens anirem centrant més, esdevenint més simples, més autèntics, més equilibrats, més servicials, i més despresos, esdevenint portaveus del amor incondicional, que és permanent i solidari davant totes les entitats. En definitiva, l'autoconversa, o l'autodiàleg amb un mateix, o més ben dit amb entitats superiors, farà que un se senti més vertader.

Salut, evolució i autoobservació!