La imatge:
Una persona fa esport o gimnàsia i es troba més bé.
Una persona llegeix un bon llibre i es cultiva i adquireix coneixement.
Una persona que fa meditació i es connecta amb el seu centre interior (la consciència d'una divinitat dins seu).
Una persona canta amb una coral i vibra.
Una persona va d'excursió amb amics i es solidaritza.
Una persona ressa, sent la pau, l'harmonia i es purifica.
Una persona que neteja la casa i se sent més net.
Cal un equilibri entre el treball físic, social, artístic, mental i espiritual.Aquests treballs s'alimenten i es connecten, ara bé cal treballar els diferents aspectes per separat com a punt de partida per viure'ls de manera coordinada en qualsevol moment de la vida.
L'exercici:
1. Escull una activitat (sigui el menjar, jugar a tennis, escriure una poesia, redactar un document, tocar una partitura, conversar amb una persona,...).
2. Estigues atent, actua lentament a primera instància i amb molta atenció i concentració.
3. Actua amb cor, amb intenció de fer-ho el millor.
4. Actua amb direcció i planificació.
5. Actua identificant-te amb un ser diví interior (per exemple com si no fossis tu que estiguèssis escrivint, intepretant, composant, ,..., sinó algú superior).
L'explicació:
És important evitar caure en la rutina i actuar de manera mecànica sense cor, ni direcció ni consciència.
Per molt que una activitat sembli rutinària, amb atenció, un pot descobrir elements de diferenciació, com aquell que és un entès del tennis i al veure un partit veu més coses que un que no hi entèn o com aquell músic que capta, escolta, identifica i diferencia molts sons que aquell que no és expert.
Partint de la base que tothom té necessitats diferents, i fins i tot les necessitats i motivacions d'una persona varien en la mesura que passen els anys, és rellevant que doni espai els diferents cossos.
Una mica d'activitat física per oxigenar el cos i sentir-se millor.
Una mica d'activitat social per aprendre de les virtuts dels altres, per no cometre els errors dels altres, per ensenyar amb l'exemple, etc.
Una mica d'activitat artística per commoure el cor i adonar-se perquè la vida és vida.
Una mica d'activitat mental per tenir més cultura, coneixements per adaptar-se en la societat per utilitzar les eines de manera eficient.
Una mica d'activitat de l'ànima per tenir més cultura i coneixement de l'eina més important que cadascú té, que és el seu cos per tal de dominar i canalitzar les energies negatives per les positives.
I aleshores perquè hi ha tanta gent que en determinats moments està trista, angoixada, i fins i tot desequilibrada? Per molts motius, ara bé, de manera simplista, es pot afirmar per una qüestió de desequilibri. Per atendre o dirigir molta energia en determinats cossos i ignorar les necessitats dels altres. Per exemple, ara hi ha molta gent que s'adona compte que ha oblidat l'ànima i aquesta es queixa, per aquest motiu, és important, ressar, meditar, i fer molts exercicis d'atenció o per desenvolupar-la, aspecte molt necessari si es té especialment en compte que estem en una societat on hi ha un bombardeig important d'informació i estímuls múltiples de diversió.
La idea seria la següent. De la mateixa manera que un músic ha d'assajar vàries vegades una partitura per adquirir una certa habilitat, de la mateixa manera que un esportista tennista ha d'entrenar moltes vegades un mateix cop (per exemple el revès en paral·lel), perquè d'aquesta manera es creen i solidifiquen tot un conjunt de sinapsis en les neurones, també és important aprendre i exercitar en l'oració per exemple dirigida a sentir un sentiment de pau per a un i els altres de manera constant en el temps, ja que d'aquesta manera serà menys vulnerable els atacs externs.
Sí, cal ser emissiu de llum perquè d'aquesta manera per la llei de
l'afinitat, és més fàcil atraure entitats que ens recolzin en l'actitud
positiva, pura i lluminosa. De la mateixa manera que cal fer
els deures per aprovar l'examen, per rebre un cert reconeixement, això
també és vàlid a nivell psíquic, és a dir, que cal
fer els deures psicològics, ser emissiu positivament per aleshores rebre una recompensa en forma d'alegria, serenitat, etc. L'altra dia, vaig llegir que a l'escola estudies o aprens les lliçons per passar un test o una prove. En la vida, et donen proves perquè aprenguis les lliçons. Força cert! per tant les escoles del futur ensenyaran a viure i llavors a donar coneixements (poc a poc ja s'està fent).
Jugadors de tennis com en Nadal o Federer o Djokovic, com a mínim en determinats moments demostren integrar l'aspecte físic del espiritual, ja que segurament fan exercicis de visualització, que els permet tenir més probilitats d'aconseguir les jugades genials que meravellen a la gent. Doncs bé hi ha jugades que són potser més importants per la persona que les físiques, és a dir, les psíquiques que consisteixen en transformar estats negatius en positius amb certa facilitat, com per exemple un estat de dubte i inestabilitat en un estat de fe. Per aconseguir millorar aquestes habilitats psíquiques cal viure amb atenció i també cal estimar-les i meditar-les.
Viure amb un sentiment d'agraïment de manera anticipant algun aprenentatge a adquirir, es crea les condicions perquè aquests aprenentatges, esdevinguin una realitat.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
