La imatge:
Parella massa possessiva o celosa o dependent emocionalment entre els seus membres. D'alguna manera els seus membres se senten incapacitats en algun aspecte. Existeix una orientació més egoista que generosa. Manca maduresa. Existeix més dependència que no pas independència i interdependència.
Parella desinteressada o interessada a que cadascú es connecti amb la vida i en què cada membre de la parella té una consciència de recolzament mutu en la mesura de les possibilitats de cadascú. D'alguna manera els seus membres se senten desafiats en algun aspecte. Existeix una orientació més generosa que egoista.
Existeix maduresa. Existeix espai de certa complementarietat, i també d'independència i interdependència i lògicament quelcom de dependència en el bon sentit de la paraula.
La pregunta:
1. Com són les teves relacions siguin de parella o amb amistats o familiars.
2. Es compleix un equilibri del triangle equilàter, entre dependència, independència i interdependència?
3. En el cas que no existeixi aquest equilibri, que has pensat fer al respecte?
Val a dir que el triangle equilàter té molt de sentit en les relacions de parella, en les relacions amb amistat o de feina les exigències de la dependència disminueixen així com també la independència i interdependència.
L'explicació:
En una relació entre un treballador i el seu cap en tant que representant de l'empresa, és convenient que existeixi una relació interdependent, és a dir aquella que es caracteritza en què existeix un aprenentatge i intercanvi mutu. També és bo una certa independència, que es caracteritza en què hi ha tot un conjunt de tasques que pràcticament no es parlen ja que implícitament s'accepta que l'altra part fa el que pertoca. Finalment en una relació també hi ha dosis de certa dependència. Perquè? Perquè si un funciona ajuda a l'altra a que funcioni i viceversa i també perquè d'alguna manera si hi ha alguna urgència en un sentit o un altra cal que un ajudi a l'altra o viceversa. Les relacions laborals en el seus inicis solen ser més dependents, que independents o interdependents, però al cap del temps cal cercar l'equilibri ja comentat.
En una relació de parella, un dia em va quedar clar una idea. Cadascun dels membres ha de pensar amb ell (independència), amb l'altra (dependència) i amb tots dos (interdependència). Si no és així, aleshores quelcom no funciona. Si hi ha massa independència, la pregunta es saber si té sentit mantenir o no la relació.
Si hi ha massa dependència algú se sent esclavitzat i un altra es mostra capritxós i dèbil. I si hi ha molta interdependència i poca o nul·la dependència i força independència, potser és millor que només siguin amics. Per tant, si un té una relació de parella, existeix un compromís, una responsabilitat per ambdós parts de treballar aquests tres aspectes d'una manera més aviat similiar. Fins i tot a vegades es relacionen. Per exemple, el fet que cadascú no comparteixin un cap de setmana junts, pot fer que quan es tornin a trobar tinguin més coses per explicar, compartir i enriquir l'espai de la interdependència.
Per altra banda, per forjar relacions madures, és convenient comprendre que l'altra membre de la parella és una entitat recolzament per perfeccionar-se, de manera que el treball ha de sobretot interior. Amb això vull que és important mantenir el respecte l'altra persona es desenvolupi el millor possible, que no ha de ser un objecte de desig o de possessivitat per ell mateix sinó un mitjà per ser més generós, i mostrar altres qualitats.
També és important saber per aquella gent soltera, que en lloc de cercar l'amor de la seva vida, és convenient treballar per ser millor persona ja que d'aquesta manera per mitjà de la llei de l'afinitat, aconseguirà atraure una entitat amb una ona de comunicació similar, i si és positiva millor que millor.
Per tant, en lloc de tenir presses per aparellar-se cal treballar en la purificació (sigui física, mental i emocional) per d'aquesta manera estar preparat per conviure i comunicar-se amb una persona amb ideals similars.
Fins i tot en el sí de la parella, és important mantenir aquesta actitud de treballar per satisfer aquests bons ideals, fins i tot prioritzant aquests valors per sobre de capricis personals o bé de l'altra membre de parella, si un vol anar avançant. Per tant és molt important el diàleg i també consensuar alguns ideals, i ser recte envers a la seva obediència amb raonable flexibilitat contextual de manera que hi hagi la sensació que tots dos membres vagin en el mateix vaixell i en la mateixa direcció.
En definitiva ha d'haver generositat, comprensió, emoció positiva, creativitat, disciplina, vocació, en definitiva amor però també saviesa. Per això és important que existeixi certa afinitat en quan a ideals, preferències o gustos.
Equanimitat i salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
