La imatge:
El fonambulista demostrant el seu equilibri
L'exercici:
a.
1. Romandra 5 minuts dret sense moure's només amb una sola cama.
2. Fer el mateix amb l'altra peu amb les mans amunt i movent de tant en tant el peu.
3. Fes el mateix amb els ulls tancats i a veure quant dures.
b.
1. Memoritza una partitura, una cançó, un discurs, quelcom que t'agradi.
2. Recita-la fins que ho facis amb facilitat
3. Expressa i experimenta. Hi ha qui haurà experimentat dos tipus de pensaments inicials. El d'assoliment i la por a l'error. Quan la ment té dos pensaments, agafa sentint-se més atreta per la que té més emoció. Per tant, per no ser víctimes de les temptacions, de les sensacions o distraccions del moment, els dubtes, les inseguretats, cal tenir la iniciativa en generar-se una emoció positiva en l'activitat que està desenvolupant, un desig molt fort, un amor molt gran, ja que d'aquesta manera hi haurà més possibilitats de memoritzar i interioritzar la partitura, la cançó, el discurs, i el que és més important els antígens als anticossos mentals i emocionals, com per exemple amor davant la por no fonamentada, la fe davant el dubte paralitzador, etc.
L'explicació:
És molt important exercitar-se en l'equilibri, en l'harmonia, en la coherència o cercar certa coherència entre el pensament, sentiment i acció en la vida. On hi ha equilibri, hi ha estabilitat, i allà on hi ha estabilitat interior hi ha pau. Per dominar la ment, un pot exercitar-se en fer exercicis de respiració de manera cauta, ja que la respiració està connectat amb la voluntat. L'ànima està influïda per la ment, pels desitjos i múltiples distraccions que cerquen plaer i eviten el dolor. En canvi, quan l'ànima està influïda per l'esperit, la persona sap separar allò que és important del que és accessori, del gaudiment respecte el plaer, s'identifica amb l'Ego Superior en lloc del seu ego, del que pensa Déu o les entitats celestials d'ell del que la resta de persones pensen d'ell, els desitjos impersonals dels desitjos personals i egoistes, del fet d'estar pendent de l'observació celestial que l'observació de la gent. Per tant, la persona es troba en equilibri té menys desitjos i millors que alimenten el seu esperit per sobre del seu cos, la persona que es troba en equilibri s'identifica amb el seu centre, amb la humilitat i en la simplicitat i en la puresa.
La persona que ha de fer equilibris en la vida si es vol mantenir recte i no vol caure en tots els sentits. Equilibri implica prestar atenció a les necessitats físiques, a les necessitats emocionals, és a dir donar joc als sentiments, a les necessitats del intel·lecte i també a donar prioritat a l'esperit perquè es manifesti. Quan es manifesta l'esperit la necessitat inferior es alimentada en poca mesura per alimentar-se a nivell superior. La persona menja i rep estímuls emocionals i mentals, però també sap menjar dels aliments intangibles del Sol, l'aire i l'aigua i també dels bons i justos sentiments i pensaments, cercant-los en l'univers i desprenen calor, llum. També és cert que un tipus de menjar es pot transformar els superiors. L'odi es pot convertir amb compassió o admiració, certament. La transformació i l'alquímia dins el cos humà és bàsic si un vol trobar l'equilibri entre el cos i l'esperit.
Per exemple si tens ganes d'emprendre una activitat, cal el següent:
- Tenir energia, motivació (foc) (esperit).
- Tenir la formació adequada i les idees clares (aire) (pensament).
- Aconseguir que t'agradi l'activitat (aigua) (sentiments positius).
- Dur a terme l'activitat, concretar el desig, les idees gràcies a la bona predisposició dels bons sentiments (terra) (cos físic, o aspecte material).
Si falla algun d'aquests elements, el triangle equilàter (el punt del mig representa l'esperit i cada un dels costats representa la voluntat, el sentiment i la saviesa), deixa de ser-ho, per tant es tracte de trobar l'equilibri dins dels petits desequilibris si volem que la nostra activitat fructifiqui.
Per mantenir l'equilibri, cal dirigir la ment, l'atenció amb molta força de voluntat cap el punt que un vol amb molt d'amor i convicció i aleshores concreta el seu propòsit i domina la seva imaginació.
Per cert, el fonambulista és en Philippe Petit que va travessar les torres bessones sobre un cable el dia 7 d'agost de l'any 1974. Senzillament increïble. Aquest home estimava i tenia fe amb el que feia i per això tenia
poder.
Per cert, l'art de fixar l'atenció amb una activitat amb molt d'amor, com si no hi hagués res més important en la vida que allò en aquell moment, o en un sentiment positiu com antagonista amb una emoció negativa, per mitjà del temps es converteix amb un hàbit, i la persona es transforma en aquest cas per bé.
Salut!
