La imatge o metàfora o explicació:
Si una persona està fora a l'hivern o la tardor i fa fred i es treu l'abric al principi no tindrà fred, però al cap d'una estona i sobretot si està immòbil començarà a tenir fred.
Doncs això és el que passa també amb l'amor, quan un deixa de viure amb els pares per viure sol, al principi els trobarà a faltar aquell calor, aquella protecció que tenia i començarà a passar fred.
Aleshores que pot fer aquesta persona? Tornar-se a posar l'abric, però resulta que li va massa petit, s'ha fet gran, no pot tornar a casa els pares. Té diferents opcions.
1. Trobar algú altra i anar viure a una casa i així estaran protegits, es faran calor mutuament, però alerta ja que si tots volen rebre i no volen donar tindran problemes, ja que tots dos es tornaran a refredar, per tant és convenient escollir aquella persona en què existeixi una certa complementarietat i per altra banda una certa afinitat. Potser fins i tot tindran fills i independentment que rebin poca o molta atenció, ells com a mínim sempre tindran un estímul, tindran quelcom per oferir, per emetre calor i per mitjà de la llei de la reciprocitat acabaran també rebent calor, amor en aquest cas per part dels fills, sigui d'una manera més o menys intensa, més o menys estable, i amb un estil més o menys semblant al propi.Fins i tot hi ha la possibilitat que en cas que els fills es facin grans i marxin de casa i que un es quedi vidu/a, de comprar un animal domèstic a qui cuidar, a qui emetre amor, i sentir-se una altra vegada connectat amb aquesta energia.
2. Senzillament de manera més o menys conscient deixar-se morir. De fet molta gent té problemes relacionats amb el món emocional i no vull dir que els que no tenen parella tingui dificultats necessàriament, això abarca a tothom. Deixar-se morir, vol dir en aquest cas, no reaccionar, no protegir-se, fins i tot no moure's i aleshores un s'immobilitza. A qui no li ha passat que el seu entusiasme en un moment donat hagi decaigut. Doncs bé, això té a veure amb el fet que s'està refredant i això pot acabar en la mort sigui simbòlica i fins i tot física.
3. També hi ha la possibilitat d'entrar en alguna casa per uns moments i sentir-se novament protegit. Això vol dir per exemple que una persona s'apunti a formar part d'alguna associació per fer alguna activitat afí i gaudir de l'experiència, acompanyat d'altra gent podrà ser generós, podrà fer intercanvis subtils positius i tornar-se a sentir-se útil, estimat, mentre a la vegada estima.
4. També hi ha la possibilitat d'esperar amb un cert moviment per no morir-se de fred, que vingui un temps millor o bé desplaçar-se cap aquelles zones en què no faci tanta fred o es pugui trobar amb altres persones amb qui fer alguns intercanvis. Certament es tracte d'un exercici de voluntat, d'acceptar estar una estona sense una comoditat (en aquest cas física) anterior. Si bé el cos s'hi pot acostumar una mica, ha de reaccionar per mantenir-se calent i moguent-se és una possibilitat, ja que si es mou trobarà gent i interactuarà, intercanviarà quelcom que pot ser positiu i així estar alegre almenys per determinades estones siguin més temporals o estables.
5. Finalment, també hi ha la possibilitat de fer foc al seu voltant i tornar-se a acalorir de manera que atraurà altres entitats afins i persones que també tenen fred i així d'aquesta manera sentir-se acompanyat. Té a veure amb la capacitat de crear el calor intern, l'amor a la vida, la capacitat d'estimar sense esperar ser estimat, acceptar la vida i estar eternament agraït envers a ella pel fet simple de tenir l'oportunitat d'aprendre, d'evolucionar. Té a veure amb sentir les coses inanimades com a vives, conversar amb elles perquè ens tractin bé.
L'amor és bàsic, i sobretot per una societat massa intel·lectualitzada. Cal obrir el cor per tornar a néixer, per tornar a viure malgrat les dificultats, els entrebancs, les amenaces, perquè? Perquè és l'autèntic antídot a la por, és la millor defensa per la vida. I un es pot trobar sol moltes vegades, i aleshores cal reaccionar d'alguna manera. En aquest cas tenim diferents possibilitats que es poden combinar.
1. En el cas que la persona visqui en parella i fins i tot que tingui fills.
2. En el cas que la persona es deixi morir una mica per adonar-se de la importància de l'amor o calor.
3. En el cas que la persona formi part d'una col·lectivitat i fer quelcom útil segons les seves afinitats, preferències, coneixements, talents i qualitats humanes.
4. En aquest cas, es pot interpretar que la persona també s'acalora quan treballa al fer intercanvis amb determinades persones siguin més properes o més distants.
5. Senzillament, l'art de viure agraït, content, i de veure la vida com una constitució de diferents entitats amb naturaleses diferents i similars amb qui conversar, interactuar, agrair i desitjar el bé. Aquesta actitud protegeix sobretot els moments de sol·litud que a vegades són necessàries i ens pot permetre comunicar-nos amb nosaltres mateixos, amb l'Àngel de la Guarda. El que passa és que amb aquesta actitud, la persona atrau altres persones a la cerca d'un model, un aprenentatge i aleshores un se sent encara més acompanyat i més alegre.
En definitiva es tracte d'alguna manera d'acceptar la sol·litud que ens trobem, per aleshores adonar-se que sovint és una aparença i es tracte de connectar-se amb altres entitats per sentir-se novament acompanyat i alegre.
Companyia, alegria, calor, entusiasme!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
