La imatge:
Una persona que pateix el complex d'inferioritat.
Una persona que supera el complex d'inferioritat.
L'explicació:
Els complexos que les persones pateixen o tenen poden ser a nivell del inconscient individual per experiències o traumes negatius que han patit en la seva existència o bé poden ser motivats per l'inconscient col·lectiu.
Segons Carl Jung, els complexos no han de ser negatius si un els reconeix, els accepta com a punt de partida per treballar-los i desarmar-los, és a dir, desactivar-los, aconseguir que deixin de fer mal, d'immobilitzar la persona. El problema és la ignorància. Per tant, un cert dolor o sofriment perquè les coses no ens van del tot bé, pot ser un inici de reconeixement d'un complex que ens frena la nostra energia, la nostra necessitat d'expressió harmònica.
El reconeixement d'una actitud defectuosa no ha de ser motiu de desànim, sinó més aviat un motiu d'alegria, perquè la seva consciència és un pas o requisit imprescindible perquè posteriorment la persona s'alliberi. Precisament la manca de reconeixement d'un defecte o error és un obstacle en el desenvolupament com a persona. Per exemple si un és manté orgullós sobre una determinada matèria, i creu que ningú el pot ajudar, s'equivoca i segurament s'estancarà. En canvi, si la persona, és humil i tracte d'imitar els bons models, sap reconèixer els aspectes a millorar se sentirà més alliberat. Per un costat no tindrà la pressió de ser perfecte perquè acceptarà els seus defectes com a punt de partida i segon podrà treballar amb una direcció clara en el tractament de l'actitud. Se sentirà alliberat.
De la mateixa manera que els nens no es frustren quan aprenen a anar en bicicleta, i a mesura que practiquen n'aprenen, doncs la persona en lloc de sentir-se per exemple inferior, pot mirar aquest complex de cara, acceptar les seves limitacions i observar les seves fortaleses per posteriorment treballar per desafiar unes i potenciar les altres. Si observa a l'exterior, també s'adonarà compte que tothom no neix perfecte, que tothom té desafiaments, i que el més important és treballar per la perfecció des del reconeixement d'un punt de partida en què hi ha coses que ens agraden i d'altres que no. No es tracte de resignar-se davant de certes incompetències, sinó d'acceptar-se i focalitzar l'atenció en les fortaleses i aconseguir amb ajut d'altres que les mancances no ens frenin.
Cal saber que tots en major o menor mesura, tenim talents i virtuts més o menys latents i que en la mesura que sapiguem identificar-los, i potenciar-los, serem més feliços. I precisament els podrem potenciar en presència directa o indirecta dels altres fruït de la llei de l'intercanvi, de la cerca de complementarietats i més en un món cada vegada més interconnectat i relacionat. Per tant, tant important és identificar els talents i virtuts com saber trobar els entorns que ajudin a posar-los en pràctica per ser útil a la humanitat. Per ser útil també cal reconèixer els talents i les virtuts dels altres i cal saber alegrar-se de la victòria dels estimats i germans. Certament estem en una societat molt competitiva, però en el futur el treball en equip i cooperatiu serà cada vegada més important, i ben valorat. Per tant aquesta qualitat de saber ajudar i alegrar-se dels avenços dels altres serà més ben valorada. Finalment també és molt important no solsament identificar el talent, do o virtut, de trobar o crear l'entorn adequat perquè es pugui manifestar sinó sobretot també trobar algun bon model que serveixi d'ajut.
En definitiva, valora't i valora els altres i d'aquesta manera serà feliç.
L'exercici:
En el cas que tinguis un complex d'inferioritat.
1. Reconeix aquest complex i les seves conseqüències. Per exemple sentiment de mancança, desagraïment, manca d'autoestima, fracassos temporals en diferents àmbits, crítiques i debilitats vàries, decisions errònies, viure amb el cartell de "sacrificat amb sentiment d'insatisfacció, separació o mancança".
2. Dialoga interiorment i en lloc d'esperar resultats, en lloc d'estar interessat en rebre, sigues més just, de ser més emissiu de llum i puresa través de la responsabilitat, coratge que et permeti ser proactiu i crear situacions en què hi hagi oportunitats de creixement a través del sentiment d'agraïment o gratitud, d'unió en lloc de separació.
3. Observa les conseqüències:
- De viure amb humilitat és a dir de reconèixer les pròpies fortaleses i debilitats.
- De reconèixer les pròpies necessitats i les alienes.
- De reconèixer el valor de la dignitat i la pròpia vàlua com qualsevol altra ésser viu.
- D'assumir la responsabilitat de la pròpia felicitat.
- D'assumir el repte d'agafar les regnes de la pròpia salut emocional a través del diàleg interior.
- De treballar un llenguatge assertiu, educat, valent, bondadós, generós, savi, i just.
- De decidir viure amb gratitud per la vida.
- De viure amb un sentiment d'igualtat (ni inferior ni superior) envers als altres.
. De viure amb fusió o unió a la Mare Naturalesa en contacte amb l'Àngel de la Guarda.
Certament hi ha moments de tot, el més important és reconèixer els moments de tristesa i inferioritat per tornar a estar alegre interiorment i equànime a través de la gratitud i el compromís de treball des d'un sentiment d'unió en lloc de separació, d'un sentiment de satisfacció inconformista, en lloc de la lluita amb perpètua insatisfacció.
Per superar aquest sentiment, és convenient ser conscient de la naturalesa dels desitjos. Si desitges allò que no ets ni et mereixes sofriràs, en canvi si deixes de desitjar-ho et sentiràs més alliberat. Si desitges allò que forma part de la teva naturalesa superior, i t'ho mereixes, rebràs un ajut que t'encaminarà a una evolució.
Treballa amb gratitud, fe i paciència, els resultats vindran.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
