La imatge:
En Steve Vai tocant la guitarra, les seves cançons davant la seva estimada audència amb concentració i passió per l'ofici, art, hobby.
En Bono cantant les cançons amb amor i devoció.
En Kilian Jornet fent poesia dins la muntanya, mostrant bellesa i respecte a través del moviment en l'entorn natural, a la seva estimada muntanya.
Qualsevol de nosaltres cuinant un àpat equilibrat, vistós, ben presentat, nutritiu i sà.
Qualsevol de nosaltres, escrivint el seu dietari, o escrivint una cançó, o un llibre.
Qualsevol de nosaltres, pintant un paisatge imaginat que barreja mar i muntanya.
Qualsevol de nosaltres cantant.
Qualsevol de nosaltres tocant una cançó inventada.
Qualsevol de nosaltres parlant amb públic davant els altres, sigui impartint una conferència, o una classe.
Qualsevol de nosaltres practicant un esport sigui l'atletisme, la natació, el tennis o un altre, experimentant bones sensacions.
Qualsevol sopant o dinant amb atenció i lentament.
La gran persona carismàtica és la que està enamorada d'ella mateixa i fa que les persones s'enamorin d'elles mateixes. Per enamorar-se cal invitar la xispa divina que hi ha dins d'un mateix, escoltant la veu interior i visquent amb la millor actitud possible.
L'exercici:
1. Escolta el teu cos, el que sents.
2. Escolta la teva música pura, lluminosa i vertadera, la teva música interna i actua per petita cosa que facis.
3. Sigues responsable de les teves accions, pensaments i sentiments.
4. Sigues responsable de la teva obra.
5. Sigues conscient que la felicitat es troba en donar el millor d'un mateix.
6. Deixa els condicionaments per uns moments de costat i observa'ls per distingir els saludables dels insaludables.
7. Deixa els condicionanments i prejudicis per uns moments de costat i actua segons el teu poder interior.
8. Adona't que aquesta acció interna i espontània irradia entusiasme, alegria, ja que ressona dins teu de manera molt profunda.
9. Adquireix confiança i aleshores aprèn tota la resta que faci falta per progressar.
10. Quan et desconnectis de l'emoció, torna a recordar aquesta emoció interior, aquesta pau que has cultivat, aquesta concentració i atenció i devoció per la tasca que tens entre mans i encara que fins i tot sembli pesada, amb aquesta actitud deixarà de ser-ho, serà un goig.
11. Uneix-te amb les forces superiors i celestials a través d'una vida pura, justa, sàvia, bondadosa i generosa.
L'explicació:
Per un costat, val la pena comentar que si bé la felicitat té a veure amb escollir una activitat que ressoni amb un mateix, de manera que existeixi una certa afinitat, també té a veure amb la decisió individual d tenir una actitud posotivia davant la vida i de gaudir en cada instant que passa. El futur es pot planificar i visualitzar però sobretot es crea en el moment present i per tant és convenient cultivar l'actitud interior de pau i alegria ja que dóna estabilitat.
Certament mirar un arbre durant 5 minuts cada dia pot ser molt pesat, però dependrà de l'atenció de la persona que el mira. Si un ho mira amb ganes de sorprendre's, s'adona compte que no hi ha molt de rutinari, ja que cada dia és diferent, el vent també és diferents i sol estar acompanyat de sons que varien d'un dia a una altra. Per tant, cultivar aquesta concentració, atenció en les activitats de cada dia, ajuda a la persona a profunditzar en elles, en deixar d'esdevenir un mer actor que actua mecànicament per passar a ser un actor i observador a la vegada. Observar com una gran idea es materialitzar amb una determinada acció amb tots els seus elements ajuda a desenvolupar la intel·ligència. I tenim l'oportunitat de fer-ho cada mentre mengem. Mastecar lentament, amb un sentiment d'agraïment als aliments que un rep i amb pensaments sobre la seva elaboració ajuda a treure'n un bon profit. En aquesta mena de fusió amb l'acció i en què un pot perdre la noció del temps és el que s'anomena flux. Certament, hi ha activitats que agradarà més a un o altra individu en funció de l'experiència i naturalesa que tingui, però més enllà de les activitats que un s'ocupi en la seva vida, hi ha el que s'anomena l'art de viure amb passió interior, amb ganes de sorprendre's, de riure, d'aprendre, d'interactuar amb intel·ligència. Per tant, tant o més important que tenir la claredat mental o l'escolta interna activada per escollir allò en què un se sent inclinat a fer bé i amb gaudiment, és cultivar l'art de l'actitud de viure internament de manera positiva tot i les circumstàncies externs complicades que a tothom li toqui viure., Cal reivindicar aquest treball interior, ja que és la font de la resiliència, és a dir la capacitat de sobresortir en moments de dificultats i no sucumbir.
I precisament en aquest treball interior, especialment de l'actitud interior que es caracteritza per proporcionar claredat mental, confiança inesgotable i sobretot vida, un s'adona compte que tant important és conèixer l'exterior com per exemple els coneixements i mètodes d'altres persones, com del contribuir de manera humil i senzilla en aportar-ne de nous a través de la singularitat sigui a través d'un treball individual amb o sense un treball amb xarxa.
Per exemple, en el món de la música, em sembla bé que els joves aprenguin a interpretar boniques melodies. Em sembla encara més correcte que aprenguin a interpretar melodies que els agradi i encara em sembla més correcte que aprenguin a composar les seves pròpies creacions per petites o senzilles que siguin. El que és important és connectar l'experiència de l'art de la música, amb el gaudiment i la confiança. Si resulta que el jove, té dots creatius i compositius, gaudirà més en aquesta faceta que l'altra. Totes dues s'han de complementar però cal deixar certa llibertat perquè el jove s'expressió i vagi aprenent amb un sentiment de treball atencional tant sequencial com creatiu.
Cal expresar-se des de la singularitat sense pors, ni temors a crítiques o autocrítiques en diferents àmbits, amb respecte. Només s'aprèn fent i per tant cal deixar una mica de banda el procés imitatiu o gregari i involucrar-se en el rol de mestre. Certament que en funció de la naturalesa de la persona un se sentirà més còmode en un o altra rol, ara bé, és bo ser conscient treballar de manera complementària per anar-se coneixent millor.En definitiva, reivindico una certa llibertat i també una certa imitació dels bons, dels grans artistes de la vida, ja que es molt maco que tothom pugui dir, abans de morir, que ha deixat una petjada sigui gran o petita per fer una bona contribució en aquesta societat sigui en el camp que sigui i sobretot i per sobre de tot, a nivell humà. És important que l'obsessió per voler ser quelcom o fer quelcom pot provocar tensió en el sistema nerviós, i sobretot quan un vols ser allò que no té res a veure amb la seva missió ja que aleshores hi ha sofriment i separació. És important, ser espontani, natural, i treballar interiorment, escoltar-se i poc a poc, es va obtenint les respostes, les revelacions adequades a cada persona en el moment en què es trobi per anar avançant.
En defintiva, està bé l'educació però sobretot l'autoeducació a través del contacte amb éssers exemplars, els bons models, de l'escolta interna i del treball.
Però que passa quan una està trist, està apàtic, quan li manca motivació i energia. Doncs bé, cal observar-se, cal acceptar la situació com a punt de partida, i assumir la responsabilitat per canviar d'estat d'ànim. Primer visualitzant l'activitat que un té entre mans, identificant un objectiu, un desafiament sigui físic, intel·lectual, social, o intuïtiu per llavors sentir l'emoció positiva en relació el treball de la qualitat que un visioni forjar en el seu caràcter. Si un té l'hàbit de viure, no amb presses, sinó amb concentració aleshores no caldrà anar en presses, ja que aleshores la persona ja rendeix. I quina és la fórmula d'estar més present? i quina és la fórmula de viure amb convicció i passió i per tant d'aquesta manera sobreposar-se els moments de dificultat que hem comentat (siguin de tristesa, o apatia)? La fórmula és l'agraiment. Si un viu amb l'agraïment d'estar viu, de tenir l'oportunitat d'evolucionar i créixer, les queixes i les dificultats quedaran desplaçades de costat, i fins i tot allunyades en la ment de la persona. Viure des del paradigma de l'agraïment contribueix a aportar el millor d'un mateix, de donar importància a cada instant, de focalitzar l'atenció en l'activitat present, millorant la concentració i aleshores es pot assaborir la profunditat el fruït que dóna la vida i ser bons lleuradors de nous arbres, fulles, flors i fruïts.
Per tant, davant estats d'ànim baixos, cal recuperar o recordar la idea de viure amb agraïment, amb dignitat com qualsevol altra persona o entitat viva de fer una avenç en funció de les possibilitats de cadascú.
En definitiva, l'agraïment, és la fórmula màgica per viure millor, si un aconsegueix introduir aquesta idea de manera profunda en el seu interior, se sentirà molt més protegit davant les dificultats, se sentirà inspirat, segur i confiat per fer front els desafiaments. Tot i que no s'hagin de cercar les dificultats, és important acceptar-les amb equanimitat per aleshores, ser conscient que amb una actitud positiva o agraïda davant la seva aparició, ja que sovint són portadors de grans llavors i del descobriment dels recursos interns que tenim cadascú de nosaltres.
Quan t'enamores d'una activitat, de la vida mateixa, tot és més fàcil, l'aigua circula correctament. Cal fer això, fer que l'energia circuli correctament, que no hi hagi estancament ni tampoc malbaratament.
Per cert, us adjunto aquest vincle, es tracte d'una entrevista al mestre virtuós guitarrista i espiritualista Steve Vai on explica la seva relació que té amb la música, amb la guitarra que es carateritza per ser profunda fins i tot mística, i sobretot alegre, joiosa i lliure. És un guitarrista molt creatiu i és cert que quan crea quelcom, és cert que no es pot dir que estigui mal fet perquè és nou, no apareix el judici, tot i que cal observar les coses amb relativitat perquè els pensaments canvien. El que és important per un creador és que allò que faci tingui un significat més que per ell i pels altres, que ressoni amb la seva naturalesa i l'harmonia del Cosmos, essent part d'ella, de manera que gaudeixi i sigui lliure del soroll mental, en definitiva que trobi el seu únic estil, la seva confiança, entusiasme, inspiració. Aleshores arribat en aquest nivell, l'artista evoca una freqüència energètica d'alta vibració, que es pot dir que està traient el millor d'ell matei, la seva millor intenció i obté èxit sigui o no vist per la gent del món. És millor escoltar aquest gran geni que llegir el que he escrit d'ell.
Entrevista Steve Vai
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
