La imatge.
Un nen va d'excursió a la muntanya. Plou, fa fred, és mig perd per moments amb uns amics, passa por i finalment arriben a casa sants i estalvis.
Un altra dia va a la muntanya amb un grup escolta i s'ho passa d'allò més bé.
L'explicació:
Quan un nen va a la muntanya per primera vegada i passa por per diferents motius, d'alguna manera (més o menys intensa) associa la muntanya amb una experiència no massa agradable, de manera que aquest condicionament el frena a fer noves excursions.
Posteriorment quan torna a anar a la muntanya en un dia que fa sol, i s'ho passa d'allò més bé, aleshores associa a la muntanya amb cooperació, amor per la natura, el treball físic, el treball de la voluntat, de l'esperit de superació, etc.
En definitiva, les persones aprenem de moltes maneres però una de molt important és l'associativa o condicionada de manera que cal estar al cas d'això i evitar reaccionar per por abans que les coses passin o succeeixin.
Hem de ser conscients que la vida es mou de manera constant, és un néixer i morir cada dia, de manera que la gràcia està veure les coses amb certa sorpresa, com si fos la primera vegada que els veièssim, però amb cert coneixement i visió i intuïció, d'aquesta manera estarem més frescos, i renovats.
Sí, es tracte de deixar enrere o de costat molts prejudicis que tenim fruït de distorsions mentals o senzillament de visions limitades de la realitat, per aprendre coses noves.No es tracte de no veure els perills i amenaces de l'entorn en què ens trobem, però també es tracte de veure les oportunitats que ens ofereix. Es tracte de conèixer la naturalesa i sota quines condicions hi podem interactuar de manera positiva, sigui a dalt d'una muntanya, en el mar, al costat d'una persona, dins d'una organització, etc. Si només veiem les coses d'una manera, ens limitem, cal tenir una visió més àmplia, estar obert sense caure amb imprudències i aleshores en funció de la pròpia naturalesa i de l'entorn trobar la fórmula més adequada en un moment donat per interaccionar-hi positivament.
O que no val la pena que el nen generi sentiments de por cada vegada que pensa amb la muntanya, fruït d'una mala experiència, quan posteriorment comença a adorar-la?
Lògicament la muntanya com el mar, s'ha de mirar amb respecte i prudència però també amb amor i aleshores les coses canvien i és el mateix envers a les relacions amb altres persones i situacions.Si per exemeple, un corredor vol fer una trail de muntanya per primera vegada, és imprudent participar en una cursa sense gaire preparació prèvia. És millor preparar-se la prove per part, per conèixer la tècnica adequada per pujar i baixar muntanyes, l'alimentació adequada, etc. Aleshores el corredor tindrà més confiança, més coneixement i més experiència per afrontar la cursa de manera que els beneficis siguin superiors als perjudicis (sigui en relació a qüestions físiques (amb més o menys dolor) o qüestions emocionals (guadir més o menys). Amb això no vull dir que tothom pugui ser capaç de tot amb preparació. Potser que el corredor descobreixi que prefereixi només utilitzar la muntanya per fer algun entrenament però no per competir, i això també està bé si ho decideix per les seves característiques genètiques o senzillament perquè sent que és el correcte per a ell. Un també cal conèixer-se a un mateix i veure que necessita per estar bé de manera que evolucioni a un ritme positiu.
Certament, hi ha persones, unes més que altres, que rescaten dades, informació i imatges del passat que tinguin certes similaritats amb objectes i situacions del moment present, per familiaritzar-se i adaptar-se i això és natural, ara bé cal anar més enllà i veure noves coses, prestar atenció en allò nou per aprendre i evolucionar.
L'exercici:
A
1. Agafa les fotos d'un viatge.
2. Pensa i recorda en allò positiu o no tant positiu que vares viure i veure.
3. Pensa en coses noves que podries descobrir i conèixer més sobre aquella zona que sigui interessant que vas visitar i que no et vares fixar.
4. Quin sentiment tens sobre aquesta zona? És exactament el mateix que al principi de fer aquest exercici? en què ha variat?
B
1. Pensa en una situació viscuda o bé amb la relació amb una persona.
2. Quin record en tens, sigui més o menys positiu. Quin tipus de relació tens? Que sents?
3. Pensa en adoptar una actitud positiva envers aquesta situació escollida o relació? Quins elements queden per descobrir, aprendre que siguin interessants? Que podeu tenir en comú que encara no heu descobert?
4. Com et sents envers aquesta situació o bé relació? Quina diferència hi ha?
T'adonaràs que les situacions canvien constantment i si nosaltres, la nostra actitud també canvia, deixant-se portar per la corrent del riu o del mar, les coses, les visions, els paisatges també canvien.
I també t'adonaràs que el que és més important es mantenir una actitud interna positiva, nova, renovada i oberta siguin quines siguin les situacions que ens trobem, per aleshores alliberar-nos, com a mínim estar per sobre de determinats condicionaments que ens limitaven.
Salut!
