52. Sobre l'anhel de l'ànima. Les eleccions i les actituds.

La imatge:

Elecció d'amistats
Elecció de professions
Actitud davant les amistats
Actitud davant les professions

La pregunta:

Perquè treballes? Quines motivacions primàries tens? Quines necessitats de l'ànima satisfàs? Perquè canvies de feina?

Perquè tens aquest o altra amic? Quina actitud tens? De quina manera pots expressar o satisfer les necessitats de l'ànima? Quina és la millor actitud? Perquè l'abandones? Perquè t'hi acostes massa? Perquè t'hi distancies? Quan t'hi acostes?

Que entens per necessitats de l'ànima?
Ús dels talents, qualitats, i també proves a superar o atendre?

Que sent la teva naturalesa superior? Que sent el teu cos superior o el teu cor o la teva intuïció? Escolta'l i aleshores prendràs bones decisions i actituds. 

Reflexió:

Hi ha una frase que diu "no facis el que vols fer, tampoc facis el que els altres volen que tu facis, sinó fes la voluntat divina que pot o no coincidir el que tu vols fer o pot o no coincidir amb el que els altres volen que tu facis".
En termes generals la voluntat divina implica fer allò just, correcte, pur i savi. En termes concrets segons el cas, ara bé hi ha senyals que ajuden a la persona a prendre decisions i també a prendre determinades actituds que ajuden a l'individu a obeir amb amor i dosis de comprensió aquests criteris mencionats.

A vegades prendre decisions vol dir deixar una o altra feina, vol dir continuar amb una feina i canviar millorant l'actitud, trobant el sentit....
En relació a una amistat, pot ser convenient abandonar-la, aproximar-s'hi amb una distància determinada en funció de les afinitats i el treball a fer i segons el cas.

Alerta, es tracte de complaure uns ideals, però a vegades hi ha decisions que impliquen una "guerra" o "competència" entre valors, aleshores caldrà prioritzar, sempre posant atenció en una motivació el més desinteressada possible.
Per exemple, si un no està bé a la feina (per exemple no pot posar en pràctica determinats talents naturals), no se sent ben tractat però deixar la feina implica un acte d'irresponsabilitat ja que deixaria d'alimentar a la seva família, es produeix un conflicte. Per un costat un no estima realment el que fa i per tant l'actitud que té envers la feina li provoca problemes de salut i per un altra abandonar la feina sense una alternativa perjudicaria a la família i també a la seva salut. Per tant, en aquest cas, cal trobar una fórmula. El millor a curt termini seria continuar en la feina, millorant l'actitud focalitzant l'atenció en allò que sigui positiu, en l'aprenentatge de determinade lliçons, i per altra banda cercar-ne una de més afí o bé crear-ne una, en la mesura de les possibilitats. És clar que si un té clar un projecte alternatiu amb més sentit i amb més afinitat a la seva manera de ser, i amb possibilitats reals de ser expressat (amb proves que funciona), cal assumir determinats riscos ja que hi ha certa prudència. Certament la tercera opció és la preferida ja que aleshores la salut de tots i la societat en general hi surt guanyant, ara bé mentre un no es trobi en aquesta tercera opció cal conciliar-se dins d'un mateix, acceptant la situació actual i treballant al mateix temps creant les condicions perquè la tercera opció sigui una realitat. Es comenta que més val fer canvis externs quan un ja ha fet canvis interns, amb això vull dir per exemple que més que marxar de feina perquè un no aguanta el seu cap, primer el que cal es aprendre la lliçó que toca, per exemple ser més equanànime i menys reactiu emocionalment davant tractes no del tot justos, per llavors paradoxalment quan un ja està més tranquil i quan menys ganes té, fer el canvi que pertoqui, si s'escau.

Per tant, la persona necessita reconciliar-se, i cercar un fil conductor entre la seva manera de pensar, sentir i actuar que sigui coherent amb el seu anhel de l'ànima i això es va aconseguint, escoltant-se, descobrint-se, sentint-se, fent-se preguntes sense voler una resposta immediata. 


Cal tenir en compte que a vegades les coses passen sense poder fer-hi res, però sí, podem o tenim llibertat per escollir la nostra intepretació sobre el que ens passa, per tant cal sempre trobar elements positius sigui quina sigui la circumstància i aleshores un es capaç de transformar-se, i de percebre el poder interior.  Per això per exemple un dels principis a obeir seria no jutjar els altres i a un mateix i observar-se a un mateix des del cor, ja que només el cor i no l'intel·lecte es capaç de transformar les percepcions per enriquir-les i trobar una coherència interior.

Salut!