La imatge:
Una persona que cada dia té un horari diferent, dina, sopa i se'n va a dormir en hores diferents.
Una persona que té un horari, unes costums, uns hàbits, unes hores per fer les diferents activitats i compleix amb disciplina però també amb espontaneïtat i flexibilitat en funció del context que es trobi.
Una persona inestable emocionalment, que un moment està content i un altra està trist, no té control sobre el seu món emocional.
Una persona que accepta la inestabilitat de les seves emocions, però es col·loca com a observador i no tant sols com actor, de manera que es connecta o s'arrela amb un estat d'ànim estable interior que el permet sentir-se protegir de tal inestabilitat que en determinats sent. Es com aquell mariner que sent com el vaixell es mou d'un costat a un altra però se sent protegit, estable i segur ben arrelat a la seva base o el punt central d'equilibri.
Una persona que no sap on va, es deixa portar pel vent i per les
circumstàncies sense tenir cap control de la seva vida, sense saber cap
tipus de previsió.
Una persona que sap on va, que no es deixa condicionar o influir per tot tipus de distraccions, sentiments, pensaments que l'allunyen del seu propòsit o objectiu a seguir. Sap el que vol, com ho pot aconseguir de manera que se sap planificar i organitzar el temps i al mateix temps sap deixar espai per l'espontaneïtat.
Una persona que no es coneix a ell mateix i inverteix amb energies que l'apropen com s'allunya del seu propòsit de l'ànima.
Una persona que es coneix a ell mateix i inverteix energies en activitats, pensaments i sentiments que l'apropen en el seu propòsit de l'ànima de manera que al finalitzar al dia, té la sensació que ha complert tot i que sempre pugui trobar un punt d'insatisfacció que li permeti focalitzar la seva atenció i millorar.
Exercici:
a
- Construeix un horari en què et serveixi per estar bé amb tu mateix i al mateix temps complir amb les teves responsabilitats que lliurament has volgut assumir sigui en l`àmbit en la teva vida social, professional, familiar i espiritual.
- Estima aquesta horari, pensant amb els beneficis o resultats de la pràctica d'activitats centrades i gaudibles.
- Visualitza el dia abans les activitats a desenvolupar el dia següent.
b
- Identifica diferents tipus d'activitat:
* Artística sigui la música (instrument, cant), poesia, pintura, dibuix, l'art culinari, etc.
* Intel·lectual sigui l'escriptura, disseny de productes i serveis, el joc dels escacs, etc.
* Sigui una activitat social, solidària, o una relació d'amistat.
* Sigui una activitat física, per exemple la gimnàsia, el ioga, o una activitat esportiva.
* Sigui una activitat espiritual, per exemple la meditació, relaxació, interiorització, oració amb sentiment d'agraïment, pranaiama o bé una activitat corrent menjar, caminar, conversar, gesticular, amb atenció.
- Visiona la teva creació, participació i evolució de la teva relació sigui amb una persona o amb una activitat amb una actitud respectuosa i sobretot la teva relació amb tu mateix i amb el teu cos.
- Estableix etapes pel desenvolupament total de la creació o obra.
- Dins de cada etapa estableix una meta justa i generosa que et faci sentir satisfet.
- Estableix un espai i temps a la setmana per desenvolupar aquesta activitat de manera centrada no només amb el mètode sinó també amb l'emoció positiva associada a l'experiència. Si es tracte d'una relació humana accepta les circumstàncies i les oportunitats per enriquir una relació d'amistat amb un propòsit enriquidor per les parts.
- Actua focalitzant l'atenció en l'experiència amb tots sentits, acceptant els resultats siguin quin siguin com un procés d'aprenentatge, autoconeixement, coneixement del ofici o activitat i dels altres i especialment com una oportunitat per connectar amb la teva ànima.
La reflexió:
Es tracte d'anar adquirint una disciplina i un ordre mental, acceptant
el fet que la ment és dificil de controlar, de fet, el més important és
aconseguir silenciar-lo i això sí que es pot aconseguir i precisament
quan s'aconsegueix, aleshores la seva direcció planificada i espontània
és més factible així com qualsevol manifestació de qualsevol obra amb cara i ulls, és a dir amb una certa acceptabilitat i excel·lència.
De fet, el més important no és tant l'obra que poguem fer a l'exterior nostra a través per exemple d'una peça musical, sinó és l'obra interior, és a dir el nostra desenvolupament de manera que sigui un caràcter que per exemple decideixi estimar a tothom, els bons i els enemics (no invento res, ja ho deia Jesús "estima els teus enemics") o dit d'una altra manera decidir no expressar emocions negatives envers a ningú (ni a un mateix). Això, és a dir aconseguir aquesta mena d'higiene emocional, es pot fixant l'hàbit de veure la part positiva de les coses i del que ens uneix am els altres i també quan un arriba a un nivell de consciència en el que un s'adona compte que atacar els altres es atacar-se a un mateix i atacar-se a un mateix és decebre els altres.
El contrari del ordre, és el desordre i en l'era del auge de les TiC, el desordre està relacionat amb la cobdícia de voler saber fer, tenir moltes coses, i de la gran oferta de productes i serveis que originen múltiples distraccions, excepte que un sigui capaç d'observar tal cobdícia, tal desig de manera que no vagi a darrera d'ells, ja que aleshores perden força i un obté el poder de fer el que vulgui a partir del que és, de la seva naturalesa, connectant amb la seva ànima i ser més senzill a partir del coneixement de la vocació i el més important la seva posada en pràctica al servei de la humanitat.
Si un vol tenir la sensació que porta una mica les regnes de la seva vida, cal ser ordenat, cal saber renunciar i evitar múltiples distraccions i centrar-se en el que realment és important, el que el fa feliç, que l'ajuda a desenvolupar les seves qualitats siguin intel·lectuals, físiques, artístiques, socials com espirituals
Per obtenir aquest ordre, cal tenir atenció, concentració i implica la participació de diferents centres tals com;
- L'intel·lecte a través del coneixement del mètode a desenvolupar en una activitat.
- La imaginació, a través d'imatges.
- L'emoció o sentiment de gaudiment associat.
- L'evocació o record de les conseqüències positives de determinats assoliments per petits que siguin.
- L'activitat a través d'una disciplina ubicada en un temps i un espai sigui més planificat o més espontani.
El contrari del ordre, és el desordre i això té a veure en fer activitats que es comencen i no s'acaben. És cert que la virtut es troba en un terme intermig, i per tant, un cert desordre és normal, ja que un exhaustiu ordre pot portar a conductes restrictives i limitades, i a més un cert desordre o caos, pot portar o conduir a la persona a un ordre superior sigui a nivell físic, emocional, mental com espiritual. Per exemple, quan un va més enllà dels seus límits previstos, ordenats i planificats, es produeix un salt de consciència quan s'adona compte que la seva percepció dels seus límits eren erronis i aleshores cal saber replantejar-se nous objectius en funció de les noves facultats activades descobertes sigui en l'activitat que sigui. D'aquí la importància de planificar i també improvisar o ser espontani a la vegada. Com fer-ho. Fent ambdós coses.
Una fórmula per assolir aquest equilibri donant prioritat a l'ordre és planificar les activitats i les metes de manera que siguin justes, nobles, equilibrades, assolibles i desafiadores a la vegada, amb l'autoconeixement adequat, i llavors deixar-se portar per l'espontaneïtat i les sorpreses que la vida pot proporcionar.
En el desenvolupament d'una activitat cal saber actuar i deixar de jutjar-se des del intel·lecte, en canvi és convenient fer-ho des del cor, del sentiment sota la influència del intel·lecte de manera que sap senyalitzar el camí i amb ànims o la motivació interna necessària. Dits en altres paraules, cal pensar, cal sentir però també actuar, és a dir, tenir vocació d'aprenentatge, acceptar-se (que vol dir admirar sentiments i fets a les entitats que varen intervenir en la nostra creació), i ser valent.
Exemples:
En el món musical:
- Designa una partitura concreta o una cançó a aprendre.
- Imagina't a tu mateix tocant aquella partitura de dalt a baix amb el teu instrument o la cançó escollida, cantada de començament fins a fi.
- Estableix etapes o parts concretes per anar aprenent i practicant.
- Dins de cada etapa, fixa un objectiu concret que t'emocioni, que et faci sentir bé, per exemple cantar en millor entonació, tocar una partitura molt lentament i molt ràpidament.
- Elegeix un moment i un lloc determinat per practicar tal activitat amb disciplina (el millor moment que creguis convenient).
- Actua amb disciplina i constància.
Posteriorment aniràs avançant i finalment t'adonaràs dels resultats, és a dir de la teva habilitat en cantar una cançó que t'agrada o en saber tocar una partitura que t'emocioni i emocioni els teus estimats si pot ser. Al final pots crear una mena de setlist, una llista de partitures o cançons que saps tocar. En definitiva, es tracte d'establir un objectiu important, i aleshores anar creant diferents etapes, com aquell qui puja a un cim i va avançant en diferents campaments base fins arribar a dalt de tot. Si a més, és capaç de reunir-se algú pel camí millor, és a dir si posteriorment si es reuneix amb altres músics amb afinitats similars, la festa pot ser més fructífera, divertida i enriquidora.
El que és realment sorprenent i val la pena comenar és el fet que la repetició és la mare de l'habilitat. Certament la tècnica, la direcció, la motivació o grau de gaudiment en la tasca són aspectes molt importants a tenir en compte, però llavors cal afegir la pràctica, la constància si un vol obtenir resultats. La llei de la gravació en qualsevol tasca és molt important. Per això diu que qui molt abarca poc aprofundeix. Amb això no vull dir que no sigui convenient desenvolupar més d'una activitat, de fet, és molt saludable i positiu, ara bé si un vol destacar realment amb una activitat primer ha de tenir una certa afinitat i llavors cal practicar molt de manera que queda menys espai per altres activitats que també són importants i que no és convenient oblidar-se. Per molt artista que un sigui, li convé fer quelcom d'esport, li convé potser també practicar altres formes d'art diferents al seu escollit encara que sigui com a diversió. Per altra banda, un també pot descobrir que és multifacètic. Això de fet passa sobretot en activitats que tenen un factor comú denominador per exemple que un músic sàpiga tocar varis instruments.
En definitiva per obtenir resultats en qualsevol matèria, cal escollir un camí, cal estimar-lo i practicar-lo si un vol esdevenir un expert en la matèria o en una determinada habilitat. En definitiva, cal un compromís, és a dir, una mena de promesa que un es fa a sí mateix per desenvolupar uns determinats exercicis. Lògicament un mestre o uns companys de viatge poden fer que la disciplina sigui més plaent, de totes maneres, la convicció en dur a terme un projecte, ha de venir de dins, del propi cor o clara comprensió.
En el món esportiu:
- Escull una activitat esportiva, pot ser un esport, pot ser una activitat com la gimnàsia.
- Imagina't a tu mateix practicant l'activitat esportiva de la millor manera possible. Per exemple visualitza un partit de tennis, un entrenament, un gest determinat, abans de jugar-lo.
- Estableix expectatives realistes i per etapes o parts concretes a aprendre (un determinat gest o part de l'esport, per exemple el servei o la volea en el tennis).
- Dins de cada etapa, estableix un objectiu concret que t'emocioni, que et faci sentir bé, per exemple, en el món del tennis ser capaç de sacar sense fer dobles faltes o sacar 1 de cada dos serveis en el revès de l'altra.
- Elegeix un moment i un lloc determinat per practicar tal activitat amb disciplina i amb una certa constància. Per exemple si t'apuntes en un campionat, d'alguna manera hauràs de fer front a una certa disciplina de pràctica.
- Practica amb disciplina i constància, mantenint la ment en l'ideal, primer a curt termini, en el moment present i vinculat amb una foto més gran que t'inspiri, la teva projecció o visualització en el futur des d'un punt de vista de rendiment esportiu, sentiment (ganes de fer-ho bé), focalització (manca de distraccions), direcció (elecció de la tàctica i estrategia) i actitud (de gaudiment i entrega en lloc de autopressió i debilitat).
Per exemple vaig participar en un campionat de tennis i em va adonar compte que la meva actitud no era del tot bona en el sentit que em pressionava massa amb el resultat. Posteriorment decideixo de visualitzar-me amb una altra actitud, de prioritzar el gaudiment per sobre del resultat, de no fer cas tant del resultat i més en fer-ho bé amb acceptació de la realitat o independentmet del rendiment que ofereixi.
En el món intel·lectual:
- Escull una matèria, un llibre, una obra.
- Imagina't a tu mateix dominant la matèria, comprenent el llibre o escrivint una obra. Visualitza't estudiant amb passió o enamorament amb la matèria.
- Divideix la feina en parts concretes, per mòduls, capítols com si es tractessin de petits cims dins d'una travessa de muntanya.
- Dins de cada etapa d'aprenentatge fixa't algun objectiu realista, per exemple un petit exercici a desenvolupar i a superar.
- Elegeix un moment i un lloc per desenvolupar tal activitat amb disciplina i constància, que et sentis bé.
Diuen que per l'estudi a primera del matí va força bé, ja que la persona està amb més energia que el vespre, de totes maneres cadascú ha de d'escoltar el seu propi cos i escollir el moment que se senti més bé. A més, es pot complementar, el matí pot resultar el moment més important per absorbir nous coneixements i en canvi el vespre pot ser el millor moment per fer els exercicis, assajos, records, reflexions. Insisteixo que cadascú ha de trobar el seu moment.
- Practica, actua, estudia, reflexiona allò que un aprèn, i sigues creatiu en la mesura del possible. Sent que formes part del coneixement i que aquest també es va transformant a partir de la teva incursió en ell, per clarificar, avançar, i comprendre millor i tenint un cert domini d'alguns aspectes de la matèria. La constància és la mare de l'habilitat. Si vols obtenir resultats, és preferible estudiar cada dia una mica que poc al principi i molt al final, ja que d'aquesta manera no sobrecarregaràs a la ment i d'aquesta tindrà més capacitat d'absorbir la matèria.
Per altra banda és important involucrar el coneixement amb l'experiència i el major o màxim nombre de sentits, perquè d'aquesta manera serà més fàcilment compresa. No és el mateix estudiar les cèl·lules i imaginant-les, que veient-les a través de videos, fotos per posteriorment no deixar d'imaginar-se-les com es belluguen dins el cos, exercint les funcions que li siguin específiques.
També és convenient fer alguns canvis d'activitat. Per exemple, en lloc d'estar estudiant tota la tarda matemàtiques, és preferible estudiar entre tres quarts d'hora i una hora i mitja matemàtiques i posteriorment després d'un descans estudiar quelcom de llengua, música o una altra matèria. Perquè? Doncs perquè les neurones necessiten descansar i altres que estan descansades necessiten treballar.
En el món relacional i social:
- Escull una relació amb una persona (aquesta persona també pots ser tu).
- Imagina't una relació amb aquesta persona sobre una determinada afinitat, envers una activitat sigui física, social, intel·lectual, de manera justa i respectuosa.
- Estableix alguns punts en comú amb aquesta persona.
- Dins de cada espai en comú, pensa quina és la teva funció i la seva funció perquè la relació sigui complementària en aquell context, respectuosa, justa i fins i tot divertida. Fixa't en fer el millor la teva funció i aprèn quelcom de la seva funció.
- Elegeix un moment i un lloc per interactuar amb aquella persona i també deixa l'espontaneïtat perquè sigui la vida qui decideixi com es vehicula aquesta relació fins el punt d'acceptar que evolucioni com la vida decideixi, que creixi, que s'enforteixi, que desapareixi, que torni aparèixer i que torni a desapàreixer, etc.
- Actua el millor possible i aprèn de l'experiència. Per aprendre cal ser conscient de la funció que un li toca fer però cal afegir una nova mirada si aquesta funció ja és obsoleta, limitadora i constrictiva, per tant en una relació cal ser autocrític i redefinir constantment el teu paper perquè tingui sentit i significat en un context. A vegades, el paper en una relació vol dir enfortir-la, a partir de ser tal com tu ets, a partir de posar de manifest el millor que tens com a persona i a vegades vol dir que ja necessites abandonar la relació sigui professional o d'amistat, perquè tens la convicció que ja has fet el que tocava.
És important de tant en tant, preguntar-se, quina funció un desenvolupa en un grup, que aporta, en què és valorat, de la mateixa manera que també és convenient preguntar-se quin paper desenvolupen cada amic en tu, quin impacte tenen i quin impacte fas. Si ets capaç de preguntar-te això podràs fer reajustaments perquè les teves relacions siguin més justes, respectuoses, i fins i tot divertides. Les relacions, els intercanvis perquè siguin constructius han de ser més positius que negatius i tothom ha de posar de la seva part, per començar tenint confiança en esperar el millor d'un mateix i dels altres, i deixar anar l'espontaneïtat i naturalitat. No es tracte da'grda a tothom, es tracte de respectar les diferències i acceptar que hi ha persones que tenen més afinitats que d'altres i no passa res, és normal.
És convenient saber que les persones quan ens relacionem amb les altres, ens fan veure les qualitats i defectes que a vegades ens costa veure a nosaltres mateixos, i cal saber ser humil i aprofitar tals situacions manifestes per treure'n profit, és a dir en tenir més consciència sobre el que podem millorar i en valorar-se per allò que la gent aprecia i un no sol ser capaç d'apreciar-se.
Per exemple, una persona en un grup pot fer la funció d'unificar, de tenir iniciativa per reunir persones, sense adonar-se d'aquesta capacitat. Aleshores pot passar que quan un renuncia de fer aquest paper, algú li demani que no abandoni el seu rol, la seva funció, que és molt valorada, que és la d'unir a ànimes una mica confuses en determinats moments i aleshores si la persona realment és mínimanent valorada i veu la relació com a justa i noble, pot tornar a desenvolupar el seu rol d'unificar i donar calor i clarificació sobre determinats valors si aquestes són les capacitats que aporta. Amb això vull dir que és important preguntar-se la funció de les persones i de la pròpia persona dins d'un grup, encara que aquest grup estigui constituït per només dos persones, i valorar allò positiu que tothom aporta i fins i tot tenir la capacitat de persuasió o l'art de vehicular forces obscures i egoistes inicialment per forces lluminoses i generoses en benefici de tots.
En definitiva, penso que és un bon hàbit mental, sobretot amb persones properes, i familiars, establir l'actitud de veure coses positives en els altres, allò que pot unir amb els altres per tal de desenvolupar algun tipus de relació d'interdependència, d'aprenentatge mutu, de diàleg sincer i madur i crear un clima de confiança i respecte.
En definitiva, en un moment on hi ha certes desconfiances, sense deixar de ser prudent és molt important estimar-se per estimar els altres, i esperar el millor de tots. Si veus a gent desgraciada, no es tracte d'estar trist, sinó content, per compartir aquest desig de goig en el cor dels altres sigui en forma de pensaments, sentiments i accions.
En el món laboral:
- Escull una feina, una activitat professional o una professió que t'agradi.
- Imagina't a tu mateix, desenvolupant aquesta professió.
- Divideix la feina global per etapes o per diferents àrees.
- Dins de cada etapa o àrea, fixa't un objectiu, un desafiament concret que sigui difícil i assolible a la vegada, que especialment et motivi.
- Elegeix un moment, un lloc i un temps per desenvolupar la feina.
- Actua de manera equilibrada. Cal trobar un equlibri entre el treball i el descans si un vol rendir a mig i llarg termini. Cal trobar un equlibri en tres tipus d'activitats que es poden trobar en qualsevol feina en major o menor mesura
, és a dir en l'estudi o reflexió, en l'acció o realització i en la comunicació. Per tant, les sigles per recordar poden ser ERC.
En definitiva, el món laboral és un món complex, que evoluciona de la mateixa manera que també evoluciona les persones. Aquí es tracte bàsicament de recalcar la importància de la concentració, la passió i la constància en la feina si es volen obtenir resultats i sempre dins de les capacitats que un tingui, els coneixements, l'experiència. La feina d'alguna manera bé a ser una acció on la persona ve a formar part de l'esculpiment de la matèria en la terra, des d'un punt de vista material, però també intel·lectual i emocional o sentimental en funció de les característiques de la feina i de la persona. El més important és contribuir perquè sigui justa i generosa, és a dir, es tracte d'humanitzar-la en la mesura del possible. I dic en la mesura del possible ja que en la mesura que les feines actuals estiguin inserides en un sistema, que es diu capitalista, en què l'afany pel capital es prioritzi per sobre dels valors humans, serà defectuosa o molt millorable.
Per altra banda, sense deixar de ser conscient de la realitat i les seves dificultats relacionades, cal tenir un ideal sobre la feina, que és trobar aquella feina o activitat en què la persona pugui posar de manifest algun dels seus talents, a part de coneixements per així desenvolupar fortaleses i sentir-se útil i actualitzat al servei de les necessitats d'altres persones. De la mateixa manera que quan un observa un atleta, un músic, un cuiner, esperem el millor d'ells, és a dir, que facin el millor producte o servei possible, cadascú té part de responsabilitat en trobar alguna activitat que li agradi per poc que sigui , focalitzar l'atenció en el talent o fortalesa que detecti per aleshores donar el màxim de si, guanyar professionalitat, expertesa, i en definitiva confiança per sentir-se mínimament útil en un món competitiu i complex. En conclusió, penso que una feina hauria i ha de servir per desenvolupar el caràcter i les qualitats humanes de les persones, a part dels talents i coneixements i en la mesura que un hi sigui conscient, millor rendiment oferirà i això vol dir saber conèixer perquè la gent, la bona gent, el valora, i aleshores un s'adonarà compte que al final el que vol la gent és el carisma i força positiva que desprengui i això vol dir l'ànima o l'esperit que un evoqui. Per tant, d'aquí la importància de vincular la feina en algun valor individual a part de col·lectiu, de donar un significat especial que ajudi a desenvolupar virtuts i qualitats de caràcter perquè en el fons això és el que un realment vol conscient o inconscientment i el que la gent acabarà valorant de la mateixa manera que la bona gent valora l'amabilitat d'un cambrer o dependenta, l'elegància d'un esportista, la clarividència d'un científic, la humilitat d'un geni artístic.
En el món espiritual:
- Escull una activitat espiritual:
Per exemple:
- Una oració amb agraïment
- Meditació vipassana i metta
- Exercici de relaxació
- Meditació sobre alguna qualitat
- Imagina't a tu mateix desenvolupant tal activitat amb concentració i serenitat.
- Divideix l'activitat en varis moments o etapes. Per exemple mitja hora de meditació pel matí i mitja hora de meditació al vespre.
- Dins de cada etapa, sense aferrament fixa't algun objectiu i aleshores accepta la situació que et trobes. Si per exemple vols rebre alguna revelació sobre la pau, primer imagina't el significat de la pau en alguna de les teves actituds o accions ja que aleshores tindràs simbòlicament parlant, el dret de rebre alguna revelació més profunda i subtil al respecte.
- Elegeix un moment i un lloc per desenvolupar tal activitat que et vagi més bé. El matí, una estona va bé fer algun petit exercici espiritual especialment la contemplació a la sortida del sol durant uns minuts, ja que va bé per començar el dia. El vespre, al arribar de la feina, també és un moment per fer algun tipus d'oració o meditació breu i amb atenció plena a la consciència, per tal de recobrar energia per la resta d'hores que queden abans d'anar a dormir.
- Practica amb disciplina, amb constància. Com es pot aconseguir? Estem en una societat en què hi ha una gran quantitat d'oferta d'activitats i serveis, per tant cal acostumar al cos a tenir uns minuts per estar amb un mateix, a acostumar al cos a adonar-se compte del benefici que suposa el fet de "renunciar a un mateix, és a dir a tot un conjunt de desitjos, alguns dels quals innecessaris" per estar en contacte amb la naturalesa divina que cadascú té a dins seu.
Per combatre la mandra o bé la competència per fer altres activitats, és important pensar i sobretot començar a sentir els beneficis d'aquesta activitat diària. En el fons és una activitat molt necessària ja que ajuda a l'individu a serenar-se, i per tant a ser més creatiu, i fins i tot més positiu. Els beneficis de l'oració sota el paradigma de l'abundància i de la meditació sobre el benestar psicofísic, comença a estar documentat de manera científic o quasi científic.
Per altra banda, l'exercici espiritual, és un exercici que va més enllà de l'oració i la meditació, és una filosofia de vida que es visualitza en l'estil de viure, en l'acció diària. Aquestes dos activitats són molt positives perquè són assajos de l'actitud en la vida real, és a dir són dos activitats essencials com ho és per un esportista entrenar en tots els seus aspectes, ara bé el més important és la competició o actuació, és l'acció diària.
Ordre mental, higiene emocional, vitalitat física i improvisació total als dons de la vida!
