La meva llista de blogs

dimecres, 8 de gener del 2014

186. Sobre la confiança. Focalització en les fortaleses i acceptació de la veritat.

La imatge: 

L'individu que es veu sotmés per la feina a força pressió i envoltat d'ulls crítics, però continua centrat en l'experiència, a diferència d'aquell que es deixa influir per les opinions i mirades desconfiades alienes:

- El tennista que té un punt sigui en contra de partit o de set.
- En una reunió, intervenir per donar una opinió diferent de la majoria de les persones presents.
- Decidir fer-se autònom tot i els recels i els obstacles que es pugui trobar.
- Cuinar un plat nou.
- Participar en una triatló per primera vegada.
- Participar en un reunió i opinar un punt de vista amb fermesa, i desinteressada tot i que no agradi als altres,  perquè té confiança amb un criteri que ha experimentat. 
- Altres situacions crítiques en què un ha de donar el màxim d'un mateix.

L'exercici: 

Es tracte d'un diàleg interior davant de les circumstàncies difícils que un es trobi o siguin crítiques injustes o bé elogis que debiliten.
Per tant, cal reaccionar davant de comentaris o judicis siguin interns com externs fets des del intel·lecte i no des de l'amor o el cor, del tipus:

- Davant la debilitat,...la fortalesa
- Davant la cobardia,...l'audàcia
- Davant la sobreconfiança,...la prudència
- Davant l'apatia,...la motivació
- Davant el pessimisme,...l'entusiasme
- Davant l'arrogància,...la humilitat
- Davant la indecisió,... la decisió
- Davant la fantasia,... dosis de realisme
- Davant la desconfiança,...la confiança amb prudència
- Davant la precipitació,...la reflexió
- Davant la feblesa,...l'exercici (sigui físic, emocional, mental o moral)
- Davant l'egoisme, ...la generositat
- Davant la tristesta,... l'agraïment
- Davant la monotonia,...la creativitat
- Davant les crítiques,...comprensió i respecte
- Davant els consells savis,...humilitat, aprenentatge i obediència
- Davant els crits,...silenci
- Davant la foscor, ...la llum
- Davant la mort (sigui física, emocional, mental i espiritual),...la vida
- Davant la mandra, ...la motivació o desafiament pel treball
- Davant l'odi,...la compassió i el respecte.
- Davant la crueltat,...el respecte i la protecció
- Davant l'orgull,...la humilitat.
- Davant l'enveja,...l'equanimitat
- Davant la gula,...la temprança
- Davant l'esclavitud,...la llibertat
- Davant els deutes,...l'acceptació a reparar-los
- Davant la por,....la confiança
- Davant la comoditat,...certa incomoditat
- Davant la separació,...la unió
- Davant la indefensió,...la petició d'ajut o pregària amb agraïment
- Davant la ......, .........

I recorda si veus qualitats en els altres també serà més fàcil que les vegis dins teu o si les veus a dins teu també serà més fàcil que les vegis en els altres.




L'explicació: 

Cal observar els enemics o obstacles interiors com exteriors de manera positiva, ja que ens donen una oportunitat per reaccionar, per aprendre, i si ho fem des de l'amor, la comprensió, el respecte, serà més fàcil vèncer a nosaltres mateixos i a la resta. L'amor transforma a un mateix i als altres, és el que fa que la vida tingui continuïtat. Les forçes que ens obstaculitzen, les forces interiors primitives, no s'han d'eliminar, sinó utilitzar per tenir la força interior per fer el bé.

De fet tot el conjunt d'obstacles i els enemics, el hem anomenat així i els hem associat amb un cert rebuig, i tot i que ens puguin fer sofrir, patir com a punt de partida, de manera mental tenim la llibertat d'associar-los sempre hi quan no sigui excessius, com a estímuls pel treball interior i l'evolució. Pujar una muntanya implica determinats esforços i ens podem trobar diferents tipus d'obstacles sigui un cansament important, disminució de l'energia, fred, zones complicades de pujar pel seu terreny així com també per la seva pendent, complicacions del temps metereològic, i aleshores un ha de treure el millor d'un mateix. Fins i tot abandonar per condicions meterològiques molt adverses, pot ser considerat una victòria, un acte d'humilitat. El cas és que els obstacles es poden considerar en la mesura que ens fan treballar en aspectes físics, a que espavilem a tenir una millor dieta, a fer exercicis físics, emocionals que ens permetin entrar en contacte amb la compassió, la comprensió, el respecte, la tolerància i superar l'odi, mentals que ens permetin adonar-se que la vida està feta de lleis, a tenir una visió més àmplia i sortir de les distorsions mentals per mitjà d'unir el pensament amb el cor, amb el sentiment de bondat,  i a nivell espiritual, per adonar-se que sóm esperits dins d'un cos físic, que el més important és l'esperit, per sobre de la matèria, que és més important el que fem, emanem amb el que sóm i amb el que tenim, que voler posseir siguin béns materials, amistats o coneixements, que el més important és el desenvolupament del caràcter, és a dir l'acció pura acompanyada d'un bon sentiment i una bona direcció, perquè és el que permet avançar.
El que passa és que hi ha determinades situacions externes, determinats comentaris, que ens fan empipar. Això és normal, a partir d'aquí cal en lloc de rebutjar-les, acceptar-les, cal trobar el seu sentit, la lliçó a aprendre, de percebre l'oportunitat per adonar-se de la millor actitud mental que cal adoptar per tal de fer-hi front amb solvència. Per això és important entrenar-se de la mateixa manera que els esportistes s'entrenen, els músics assagen, els estudiants aprenen, els advocats es preparen els casos.
Aquesta preparació mental pot consistir en identificar la causa del problema i actuar-hi. M'explico de la següent manera:

- Apareix una situació, un comentari, una adversitat que et provoca dolor, ennuig i rebuig.
- L'observes, l'acceptes, és a dir l'associació entre la situació adversa i el rebuig.
- Observes una altra opció, és a dir, l'associació entre la situació adversa amb acceptació i aprenentatge.
- Llavors cal afegir emoció positiva, motivació per adoptar aquesta nova associació que és més saludable que l'anterior, que no ens emmalalteix, que és equànime i sàvia i fins i tot pot esdevenir compassiva.
- Llavors cal meditar o assajar mentalment aquesta nova actitud per tal que arreli en la nostra consciència i subconsciència. Es tracte d'entrar en contacte amb la supraconsciència, és a dir les entitats superiors per tal de sentir-se influït pels seus savis consells per aleshores adoptar aquesta nova actitud que ens allibera de qualsevol mena de segrest emocional negatiu i de qualsevol mena de situació de malaltia. Si u visualitza i sent aquesta nova actitud fins i tot davant les situacions adverses, no només no tindrà por davant d'elles sinó que se sentirà (sense buscar-les) molt més obert a acceptar-les com a proves per la seva evolució.

Amb aquest entrenament, la persona pot canviar de comportament, d'actitud, de ser vulnerable a les emocions negatives, a saber observar-les des de dalt i saber observar i atraure o alimentar per les emocions positives i els beneficis de deixar-se visitar per l'actitud positiva i els savis consells.

La diferència d'una actitud amb una altra es manifesta en el següent exemple:

L'actitud vella seria la següent: 

1. Algú ens rebutja, ens critica, o una notícia ens obstaculitza un camí.
2. S'observa el rebuig i un s'hi identifica.
3. Hi ha una entitat que vol lluitar contra aquesta situació i aquest rebuig però amb la influència de l'emoció negativa. O bé interioritza aquesta emoció negativa que d'alguna manera es converteix en por davant que la situació torni a succeeir, o bé expulsa aquesta emoció negativa cap a fora, perjudicant a altres persones lo qual la situació no millora, ja que si bé un es pot sentir alliberat, no es troba més lúcid.

L'actitud nova seria la següent:

1. Algú ens rebutja, ens critica, o una notícia ens obstaculitza un camí.
2. S'observa el rebuig i s'accepta i per tant desapareix la necessitat de lluitar.
3. La persona focalitza l'atenció en les entitats superiors, calla i escolta el consell, l'actitud positiva davant la situació dífícil que es troba.
4. La persona se sent lliure de l'emoció negativa al identificar-se o al imitar a una entitat superior o celestial, aleshores en lloc de reaccionar a la defensiva, amb la influència del rebuig, odi o molèstia, s'expressa per comunicar el que pensa de manera serena, compassiva, equànime. No hi ha una entitat egocèntrica que vol evitar ser atacat altra vegada, no hi ha entitat egocèntrica que vol destruir a l'agressor, sinó que hi ha una entitat altruista que el que fa és defensar uns ideals i dóna exemple. Una actitud basada en l'amor és capaç de transformar l'actitud negativa d'un adversari per una actitud positiva.

La persona d'aquesta manera se sent independent emocionalment de la situació negativa que es trobi, no cau en la temptació de cometre els mateixos errors que el seu adversari mostra, és el que s'anomena estar per sobre de les circumstàncies. Sap portar-li la contrària, sap no complaure'l, però no des del rebuig, sinó des de la compassió, des de l'amor i fins i tot de l'exemple perquè el seu adversari segueixi el mateix camí.

No vull dir que hàgim de ser amics de tothom, precisament aquesta actitud de no deixar-se contaminar per les adversitats pot fer molt de mal a determinades forces negatives i pot provocar que hi hagi un colla de forces que es revelin i que ens vulguin atacar amb molta força. D'aquí a la importància de ser humil i demanar ajut a les entitats superiors. No es tracte ni de ser amic ni de ser enemic de ningú. Certament amb determinades persones ens sentirem més que d'altres, però el que es tracte és ser amic dels principis i els ideals superiors, és a dir de la llum i el bé i la pau.

Cal tenir en compte que sovint el pitjor enemic no està a fora, sinó a dins, i el millor amic no està a fora sinó a dins. Quina és la persona que estem més en contacte durant el dia? Amb nosaltres mateixos. Per tant, el que cal és conquerir-se i enamorar-se a un mateix. Cal no lluitar contra les forces primitives i egoistes internes sinó saber-les utilitzar per fer el bé.
Des del meu punt de vista, aquell qui es decideix de tenir la disciplina amb la motivació i direcció adequada que sàpiga entrenar-se per tenir actituds positives independentment que surti o no el sol, de manera constant amb el temps, té la capacitat de millorar el seu caràcter primer i llavors exercir una influència positiva en els altres de manera desinteressada, pràcticament involuntària, natural. Experimenta una mena de sensació estranya inicialment per ser una persona diferent que la d'abans, però quan s'adona que viu per un ideal noble i just, acaba per acostumar-s'hi i acceptar-se.
Per a mi, aquest tipus de persona que és pura de sentiments, que tot i tenir sentiments negatius en determinades ocasions, sap sortir-se'n de manera ràpida perquè ha treballat per internalitzar associacions positives amb la vida mateixa independentment que el vent bufi de cara o de costat, perquè viu des de l'agraïment, i sentiment d'unió finsi i tot envers a situacions i entitats amb poca afinitat, per mitjà de veure la motivació positiva d'aprenentatge de relacionar-s'hi de manera correcte contribuint a la pròpia evolució i a l'evolució del seu entorn, el considero com un sant. Aquell qui no dubta de tenir un actitud d'agraïment constant, el considero un sant. I precisament si aquesta vida és una escola d'aprenentatge, cal tenir un ideal, i si a partir que la persona l'internalitza i es fa seu el sentiment de la puresa a través de les activitats que en  forma part, de les relacions que té amb les persones, objectes, activitats, situacions, i amb un mateix, aleshores resulta que esdevé una persona més lliure, sàvia, justa, bondadosa i compassiva, haurà obtingut un premi, tindrà la motivació de seguir aquest camí i ganes que la gent s'hi sumi, per sentir-se positivament desafiat.


En definitiva que el més important no està a l'exterior, sinó a l'interior, al cultiu de l'atenció interior,  la confiança interna, en els propis recursos davant els desafiaments de la vida, a entrar en contacte amb el paradigma de l'abundància, de no trobar a faltar res en lloc d'estar sotmès a la il·lusió del paradigma de la mancança i de la queixa injustificada. Cal entrar en el paradigma de l'agraïment per tenir l'oportunitat de viure i de treballar en tots els sentits per evolucionar.



Salut!







 













dimarts, 7 de gener del 2014

185. Sobre el sacrifici. L'evolució només s'arriba a través del sacrifici ben entès.

La imatge: 

La persona que fa un dejuni de 24 hores.
La mare que s'aixeca a mitjanit per alletar el seu fill.
L'amic que dóna mig entrepà a companys de classe amb menys recursos.
L'estudiant de música que estudia i assaja amb alegria per compartir la seva habilitat amb altres companys.
El pare i la mare que treballen cada dia amb passió i eficiència per aportar benestar a la seva família i bona dedicació.
L'amic erudit que proporciona llum i una visió de la situació sigui econòmica o social que fa veure les coses amb una perspectiva molt més rica i menys distorsionadora de la realitat.
El sant que ressa pel benestar dels seus estimats.


L'exercici: 

Abans d'anar a dormir, pots fer les següents activitats, sense destinar-hi massa temps.
1. Pensar en alguna activitat que hagis fet un sacrifici que hagi generat una recompensa psicològica i un impacte positiu al teu entorn. 
2. Pensa com les activitats diàries que fas poden tenir un major significat al donar-li una intenció positiva.
3. Estigues satisfet en allò que hagis après o que hagis fet un avenç per petit que sigui.
4. Estigues una mica insatisfet en allò que vegis que tinguis marge de millora.
5. Alegra't de la gent que tens al teu voltant que evolucioni i avanci sigui físicament a través d'una millor salut, socialment o emocionalment amb més alegria interior, mentalment a través d'una major intel·ligència i moralment a través d'una millor conducta.
6. Preocupa't per la dificultat de les persones en evolucionar i desitja'ls-hi el millor.
7. Quan facis la programació pel dia següent, procura pensar no només en algunes activitats que donis qualitat amb el que reps, és a dir que és bo pensar amb el compromís de fer algun sacrifici amb una bona intenció i així d'aquesta manera un serà capaç de planificar per anticipat el sentiment d'acompliment, és a dir de poder anar a dormir amb la consciència tranquil·la que ha fet un pas positiu en el camí a l'evolució per petit que sigui. 

L'explicació:

Les persones tenim l'instint de supervivència, però també tenim l'instint de superació, i d'evolució sigui a nivell físic, a nivell emocional, a nivell mental i moral. Tot i que cada persona tendirà a voler a evolucionar en tots els nivells, en funció del seu temperament, l'edat que tingui, i altres factors de constitució com la vocació es pot sentir més inclinació en evolucionar en un nivell més que en un altra. Per exemple, quan és jove, pot sentir la necessitat d'evolucionar físicament a través de la pràctica de l'esport, i en canvi quan un és més gran el seus objectius en aquest camp poden ser més de manteniment. Sigui quin sigui el nivell del progrés, és important per la persona, pel seu benestar, que tingui el sentiment o la sensació que avança. Si un treball i és conscient que avança pot agafar confiança amb ell mateix i pot tenir una sensació de satisfacció o d'autoestima sa, que consisteix per exemple en recordar que aquells exercicis que no era capaç de fer fa uns anys, ara ja n'era capaç. Al mateix temps, és convenient, combinar-ho amb la sensació d'una certa insatisfacció per tal de tenir un motiu més per continuar evolucionant. És convenient prendre's la vida com un joc, ja que d'aquesta manera l'exercici es fa des del cor, i no solsament des de l'obligació que un s'imposa. L'experiència, em diu que aquelles activitats en què no hi hagi una certa passió, desafiament, difícilment duren. Per tant cal evolucionar a partir del que un tingui afinitat però també a partir del que un sàpiga posar de divertit en qualsevol activitat humana. En termes generals, la missió de la vida de cadascú és evolucionar, en termes concrets, cadascú ha de descobrir-ho, en funció de la seva afinitat, el seu temperament, el seu talent, la seva influència, etc. També és convenient d'alegrar-se de les persones que tenim al nostra voltant que treballin positivament i evolucionin ja que d'aquesta manera els podem agafar com a models no per imitar-los perquè cadascú és únic però si imitar en el concepte les qualitats positives que emanen.

Per tant, d'aquí la importància de comprendre que l'evolució arriba a través del sacrifici ben entès. Amb això vull dir que no es tracte de deixar la persona sense menjar, o sense roba perquè passi fred des d'un de vista simbòlic, sinó ser capaç de comprendre en el treball de l'equilibri entre donar i rebre. I quan un ha rebut molt, es tracte de despullar-se, d'intercanviar, per així no només donar el millor d'un  mateix sinó perquè així un es pot nodrir psicològicament.
En definitiva, es tracte de concebre la vida com un joc o un conjunt d'exercicis a fer, de recuperar l'emoció, la sensació positiva, del sentiment d'haver treballat durant el dia per evolucionar per exemple en les següents activitats apuntant una justa i noble intenció:

- Millorar-se físicament amb la pràctica d'algun exercici de gimnàsia o en la pràctica d'algun esport.
- Millorar-se mentalment aprenent un idioma amb la intenció de fer un viatge de qualitat amb la parella i els fills.
- Millorar-se en l'art del autodomini físic, i emocional menjant poc a poc amb agraïment o fent un dejuni setmanal o mensual de dinar a dinar.
- Millorar-se física i espiritualment, contemplant el silenci durant mitja hora al dia.
- Millorar-se emocionalment, emetent pensaments caracteritzats en desitjar el millor a les persones que estimem com les persones que no coneixem.
- Millorar-se humanament fent o realitzant una activitat de voluntariat amb cor i ànima.
- Millorar-se educacionalment, fent companyia, jugant i dialogant amb els nostres fills creant les condicions perquè treballin i jugin sota unes normes de convivència acordats i sense imposar les nostres maneres de pensar i actuar, deixant que la seva intel·ligència innata es desperti, brolli i es desenvolupi.
- Estudiar una temàtica no només per gaudir sinó també per compartir, per processar sigui immediatament o quan l'ocasió es presenti. 
- Altres exemples que siguin vàlids per a tu, segons els teus propis termes.

En definitiva, es tracte de cercar l'equilibri entre donar i rebre, tenint en compte que en la mesura que un es va fent més gran, esdevé més responsable i per tant que cal actuar amb la intenció més de donar que de rebre, encara que sigui en forma d'agraïment a la naturalesa per permetre viure i tenir l'oportunitat d'aprendre i evolucionar.
Cal ser conscient que sacrifici no vol dir necessàriament passar gana, és a dir no es tracte d'associar el sacrifici amb mancança, sinó que es tracte d'associar sacrifici amb trasl·lació d'energia d'un costat a un altra. No es tracte de reprimir l'energia, sinó de fer-la circular. Si un no es pot alimentar materialment, es pot alimentar mentalment, com? Per exemple a través de la imaginació. Un pot no posseir una casa amb jardí o potser no viu en una zona envoltada de muntanyes i prats verds, però s'ho pot imaginar per uns instants i llavors la seva realitat també canvia. Aparantment un pot pensar que es pot avorrir mentre passa pels mateixos llocs, ara bé a través de la imaginació pot envoltar-lo d'un entorn agradable per la vista, i aleshores segur que no s'avorreix tant. Diuen alguns psicòlegs que la ment no distingeix entre allò que es real del que és imaginat, és a dir que si ho viu mentalment, també passa a ser real pel subjecte, per tant, les persones tenim més poder del que estem acostumats a sentir, però és clar un cert sacrifici, un cert treball en aquest cas a través de la imaginació per tal d'obtenir un benefici o recompensa.

Sacrifici és una inversió de temps, energia i diner per alguna cosa amb una determinada intenció per tal d'obtenir-ne una altra. Es tracte d'utilitzar els mitjans siguin aliments, possessions, càrrecs, coneixements, professions, rols, talents, interessos, per tal de donar el millor d'un mateix, per millorar el camí de la saviesa, l'amor i la veritat, per millorar el caràcter.
I la satisfacció o el gaudiment subtil de la millora del caràcter és l'ideal, el focus d'atenció o la motivació necessària que ens ajudi a tenir una perspectiva més justa i noble. Si un fill obté més gaudiment deixant l'ordinador al seu germà perquè l'utilitzi per cobrir una necessitat legítima d'informació per exemple per fer els deures, superant la molèstia inicial de no disposar l'ordinador pel seu propi ús, haurà entès la perspectiva de la generositat per sobre de l'egoïsme, i dels beneficis que suposen aquesta mirada. És quan un vol que l'altra esitgui millor de manera justa quan supera els obstacles de l'egoïsme o de la infelicitat.


De la mateixa manera que la nostra família, amics i molts germans humans de la història de la humanitat que s'han sacrificat per deixar l'estat del mon que tenim amb les seves virtuts i defectes, cadascú de nosaltres tenim la responsabilitat individualment i col·lectivament i en funció de les capacitats que cadascú tingui, de deixar una petjada que per petit que sigui, signifiqui un avenç en el camp que sigui, és a dir en el camp de les lleis, de la política, de la ciència, de les arts, de l'esport, de la família, dels negocis, i per exemple de la moral.

Sacrifici, gaudiment, salut i llibertat!


















dijous, 24 d’octubre del 2013

191. Sobre el silenci. L'obediència a la intel·ligència superior (2).

La imatge: 

La persona que la ment li juga males passades, ja que va darrera d'una a una altra preocupació, en front a la persona que es capaç d'observar i experimentar els pensaments i els sentiments associats sense tenir necessitat d'anar a darrera d'ells.

L'exercici: 

a. Escolta el teu cor o les teves pulsacions per minut
b. Observa la teva respiració.
c. Inspira lentament, reté l'aire uns segons i espira normalment.
d. Fixa la mirada en un objecte durant 5 minuts i estudia'l.
c. Fixa la mirada en un punt i imagina't un determinat escenari, realitzant una activitat, sigui tocant un instrument en un concert o en una audició, sigui llegint un llibre, sigui jugant a tennis, sigui nedant al mar, sigui pujant una muntanya, sigui conversant amb una persona intel·ligent o amb la natura.
e. Menja lentament de manera que traguis quan l'aliment sòlid sigui pràcticament líquid i l'aliment líquid havent-lo tractat com a sòlid a petits glops.
f. Escolta els xiuxiueigs dels ocells i res més o la brisa marítima o qualsevol sensació amb equanimitat.
g. Fer un dejuni de 24 hores de dinar d'un dia a dinar d'un altra, sense haver de fer grans treballs. 
h. Practicar la meditació sobre una concepte o qualitat (la generositat) sense intel·lectualitzar, només pensant en alguna imatge relacionada i esperar rebre revelacions.
i. Observa el conjunt de desitjos que tens i sent com disminueix la necessitat de satisfer-los. 

Explicació: 

La ment necessita estar ocupada i necessita aliment.
Els obstacles de la ment són varis i poden ser els següents:
- El desig cobdiciós.
- El rebuig, ira o còlera.
- La delusió (engany que pateix la ment).
- La inserenitat.
- El dubte persistent.

En la pràctica del silenci, en la pràctica d'escoltar-se i en alguna activitat de les descrites en els exercicis que serveixi per focalitzar i centrar la ment en una activitat, s'aconsegueix amb el temps que la ment segueixi a l'ànima, a l'esperit, a la vocació i el propòsit de la persona en lloc del revès. Aleshores un té la sensació d'un cert alliberament, es capaç de sentir una certa innecessarietat de fer, i de la importància del ser i posteriorment una certa necessitat de fer quelcom a la vida en base el que un sent com a correcte, en base
a la seva vocació i propòsit, en base a un sentit i significat que proporciona a la persona una certa tranquil·litat de consciència.
Si un és capaç d'observar la ment, el desordre emocional i físic que provoca els desitjos cobdiciosos, la separació, el rebuig i la intolerància, les distorsions mentals que pareix la ment, la inserenitat del cos a partir de determinades emocions provocades per pensaments atemorits, els dubtes persistents i obstaculitzadors de qualsevol obra, ja ha fet un pas endavant en la capacitat d'observar la ment. Més que dominar la ment, prefereixo dir que és preferible observar-la, perquè? Voler dominar la ment és massa agoserat i implica una intervenció de la voluntat, que sovint no s'obté bons resultats a mig termini. De la mateixa  manera que no és productiu voler que els altres pensin com un ho fa en algun aspecte, ja que les persones són lliures de pensar el que vulguin, tot i que hi hagi maneres de condicionar a determinades persones a pensar d'alguna manera, doncs tampoc és massa productiu voler que la nostra ment segueixi una determinada direcció, ja que sovint quan s'intenta que segueixi una determinada direcció, es revela ja que l'individu ho sol fer des del paradigma de la separació, com si la ment fos una cosa separada a l'individu i que l'hagués d'obeeir. La ment està influïda per altres ments, per altres entitats i per tant és millor acceptar-la tal com és, i millor voler observar la ment. Observar en lloc de controlar, denota una actitud més humil, amigable, unificadora i no separadora. I des d'on es pot observar la ment? Des de l'esperit a través de la identificació amb l'ànima superior, que es caracteritza per una consciència que està a dins nostra amb major o menor mesura o de manera més o menys latent, i que es caracteritza per ser estable, pacífica, observadora, guaridora. Per tant, aleshores a través de l'acceptació, la podem dirigir. De la mateixa manera que si tractem bé a un fill, deixeble o individu és probable que ens escolti, si escoltem, observem a la nostra ment, és més probable que sigui més fàcilment suggestionable als missatges que nosaltres li transmetem a través de la nostra ànima. L'obediència natural i duradera, és producte de l'amor i per tant en la mesura que siguem capaços de tractar millor la ment, serem capaços de descobrir la informació distorsionada que existeix, i de ponderar-la, filtrar-la i purificar-la adequadament en funció del context en què es trobi la persona. Aleshores en la mesura que l'individu sigui capaç d'escoltar-se interiorment i interactuar amb el món exterior de manera unida, i observar la ment, aquesta serà més fàcilment dirigida, i evitar així ser dirigida pels seus capricis.
Per exemple si un té gana i observa la gana, serà més fàcil que sàpiga dominar aquest impuls i menjar lentament. Si un té ganes d'estudiar moltes coses, serà més fàcil de posar ordre i prioritats si fa una llista de les coses que vol estudiar i observar-les i així preguntar-se la seva utilitat.
Si un té ganes de fer esport, és preferible observar-se en lloc de caure en l'impuls de fer qualsevol activitat i acostumar al cos a un determinat hàbit que fet d'una manera responsable i harmònica amb l'individu pot ser molt sa però també pot ser molt insà si repercuteix en un desequilibri en la persona. A través de l'observació, un pot decidir millor el tipus d'activitat a desenvolupar, la finalitat, la motivació. A través de l'acció, és convenient que l'individu s'observi, si realment se sent enfortit o pel contrari empobrit. Sovint les activitats no són bones o dolentes per elles mateixes, sinó que en funció de les intencions, les actituds que un desenvolupi se sentirà més o menys enriquit o empobrit. Una persona pot jugar a tennis amb certa impaciència per obtenir resultats i amb una certa angoixa que li privi de gaudir de l'activitat, fins al punt que si és capaç d'observar-se, pot saber aturar tal actitud i començar a focalització l'atenció en els moviments, en les sensacoins per posteriorment jugar de manera més relaxada i amb acceptació a qualsevol mena de resultats.




Per tant, no es tracte de rebutjar tots els estats que provoca tots els obstacles mentals, sinó que es tracte de  reconèixer-los no solsament com actor que experimenta sinó com observador que els observa i aleshores la persona al estar connectat amb el seu centre, amb la seva ànima, es capaç de col·locar-se en el seus oposats, és a dir en lloc de la cobdícia, la moderació, en lloc del rebuig, el respecte, en lloc de la delusió, la capacitat de veure les coses tal com són, en lloc de la inserenitat, la serenitat i tranquil·litat d'esperit, en lloc del dubte, la decisió meditada i amb cert grau de convicció.

Passar d'un estat a un altra no és una qüestió d'un moment a un altra, però cultivar l'atenció sobre un mateix, és una de les tasques o feines més importants que un pot fer. Treballar i viure la vida sense estar connectat en algun centre interior que proporcioni serenitat, amor, valentia, tranquil·litat  provoca angoixa i desequilibri, en canvi viure amb una certa connexió amb la mare naturalesa, dóna força, salut, vigor, saviesa, amor, pau.
És convenient cultivar l'atenció amb un mateix i evitar preocupar-se de viure sota les regnes dels desitjos o  capricis o ser víctima dels obstacles mentals. Quan es cultiva aquest hàbit, les coses per si soles flueixen i es posen en ordre, en harmonia encara que lògicament qualsevol nova actitud requereixi intenció, temps i paciència. Cal treballar sense esperar rebre resultats, aquests ja aniran arribant i la persona anirà evolucionant o incrementant la seva consciència i confiança amb l'interior en la mesura que treballi.

Per exemple, en el món del a formació, no es tracte de saber i tenir molts coneixements si després no sabem com utilitzar-los. Per tant, es tracte de seleccionar aquelles matèries que tinguem certa afinitat, cert amor, per dedicar-nos i aplicar els coneixements relacionats per fer contribucions sigui en la vida professional com també domèstica. Ja ho diuen, quan més tens, més endeutat estàs i per tant més obligat estàs de retornar quelcom a canvi, per equilibrar la balança entre el que un rep i el que un dóna. Si un viu des de l'interior, poc a poc, anirà veient quina és la seva missió en aquesta vida, per posteriorment utilitzar els mitjans necessaris i adequats per assolir fins que siguin positius en l'avenç no només científic, econòmic i cultural sinó també moral.

Lògicament, en funció de les situacions en què una persona es trobi, els contextos, els desafiaments seran uns o altres per tant, és d'esperar que en aquest procés de cultiu de l'atenció i la purificació de la ment, es trobi en situacions difícils, i alguns errors. Forma part del procés d'aprenentatge i si un té constància en aquest treball, aleshores pot observar la seva impulsivitat, és capaç d'aconseguir que no s'hi deixi portar, fins que un dia arribarà a sentir els obstacles mentals des de la llunyania i pràcticament no se sentirà afectat, perquè haurà cultivat una pau i estabilitat mental envoltat de pensaments justos i sentiments de bondat que seran una barrera infranquejable pels enemics de la ment. La ment estarà supeditada a treballar al servei de l'esperit.
Un hàbit interessant a realitzar consisteix en fer passar els pensaments pel cor perquè aleshores al integrar la part racional i la part sentimental, molts pensaments poden agafar un altra color, és a dir en lloc de separar, distingir, des d'un context de la separació, o pot fer des d'un context d'una certa unió. Preguntar-se si els pensaments són justos i els sentiments bondadosos, també és una manera d'anar configurant una manera de pensar que ens doni alegria, vigor, saviesa, amor i salut en lloc de malaltia, tristesa, separació, ignorància i distorsió.

En definitiva, es tracte de tenir paciència i no voler obtenir resultats ràpids en algun d'aquests exercicis que realitzeu o algun de similar que s'ajusti millor a les vostres necessitats. Es tracte de gaudir de l'experiència de l'art de l'atenció, de fer millores a través de la naturalitat i llavors un ja anirà percebent resultats.

La qualitat del silenci, pot estar relacionat amb l'equanimitat, és a dir de no reaccionar rebujant allò que ens desagrada, de recrear-se o aferrar-se en allò que ens agrada sinó senzillament acceptant les experiències de la vida tal com venen i actuant en base a principis i valors que siguin bondadosos i justos. Això és un art, l'art de la vida. No es tracte de matar el desig, es tracte de desitjar allò que un cultiva, allò que un es fa mereixedor, allò que a un el fa més responsable, just i bondadós, allò que estigui en coherència amb la pròpia missió i propòsit.

La qualitat de la puresa mental contribueix a la no interferència de la ment. Per tant, la persona aprèn a actuar sense la interferència dels judicis fets des de la separació, des de pensaments que separen la persona del seu ideal, sinó sota el guiatge o judicis fets des de la unió, amb la influència de l'acceptació, del amor, des de pensaments que uneixen la persona del seu ideal.
En l'exemple anterior del tennis si el jugador en lloc d'estar pendent del resultat, la qual cosa fa que la persona tingui dificultats en guadir de l'experiència, el tennista aprèn primer a gaudir de l'experiència, després a millorar la seva actuació, després a esperar un resultat fins que finalment es capaç de jugar integrant tots aquests elements, el gaudiment, l'aprenentatge físic, tècnic, tàctic i estratègic i a saber guanyar, serà més feliç. Si el tennista s'anima en lloc de recriminar-se quan comet errors, tindrà més possibilitats de tenir una bona actuació i sobretot el més important gaudir de l'experiència.

Sobre alguns dels exercicis m'agradaria fer alguns comentaris.

Quan escoltes el teu físic, és una manera de recordar la importància d'escoltar el nostre cor, la nostra intel·ligència superior, la veu interior, la intuïció, més enllà de qualsevol racionalitat.

Quan observes la teva respiració, és una manera de sentir-te protegit davant de la informació o el soroll exterior, per tant una manera de sentir-te centrat tot i que a l'exterior hi hagi certes amenaces. Et permet relaxar-te i no caure en cap tipus d'angoixa.

Si saps fer poques respiracions per minut ets capaç d'aprendre l'art del autodomini dels instints.


Si fixes la mirada en un objecte durants uns instants, els que vulguis, augmentes la teva capacitat de concentració si a més t'imagines un paisatge en un punt, augmentes la teva habilitat de visió. D'aquesta manera pots aprendre l'art de l'autodomini de la ment.

Si menges lentament, amb agraïment a la mare naturalesa per l'aliment que reps, amb la suficient atenció de manera que no t'empassis res que no estigui suficientment triturat, capturant l'aire, oxigen necessari, és a dir mengant sense presses, guadiràs més, t'alimentaràs millor, no tindràs tanta gana i tindràs més autodomini i per tant menys angoixa que si menges ràpid.

Si en lloc de tenir la ment dirigint en els teus pensaments, t'atures per tal d'escoltar els sons de l'exterior i interior (respiració), aleshores si escoltes el teu voltant, deixaràs de banda el teu soroll intern i et sentiràs més enèrgic.

Fer dejuni de 24 hores, de dinar a dinar, bevent líquid i amb la condició de no fer massa exercici, ajudaràs al teu organisme a purificar-se, els teus enzims interiors estaran de vacances i per tant podran fer altres activitats com netejar impureses, i et sentiràs més lleuger.

Practicar meditació sobre temes lluminosos, virtuts, emetent un pensament i escoltant algunes revelacions i introspeccions al respecte, t'ajudarà a entrar en contacte amb la saviesa interior.

Sembla mentida, però però per aconseguir certa habilitat en tals exercicis, cal direcció, estima i disciplina per practicar-los. No cal que siguin tots, i no s'ha d'esperar resultats a curt termini, de la mateixa manera que tampoc s'aprèn a jugar a tennis o un nou idioma en tres dies. El que és important és seleccionar algun d'aquests exercicis i ser constant ja que d'alguna manera tots ells ajuden a la persona a entrar en contacte amb l'ànima, i aleshores un nota una nova realitat.

El silenci, l'obediència també estàn relacionat amb la paciència, amb la capacitat d'esperar que les coses succeeixin. Si en lloc d'esperar resultats exteriors, nosaltres ens centrem en treballar interiorment, tindrem més poder sobre nosaltres mateixos, menys pacients d'aconseguir resultats, menys ansietat notarem. Si en lloc de desitjar quelcom exterior com un fi, sinó com un mitjà per aconseguir el fi de ser més savi i lluminós, si un es capaç de desprendre's de la matèria i utilitzar-la la que convé per fer l'obra que hem vingut a fer, aleshores l'harmonia comença a aparèixer. Quan dirigim la mirada en la nostra actitud i no tant en la resposta que obtenim de les nostres accions amb unes determinades expectatives, aleshores, les frustracions, angoixes per no obtenir resultats o determinats assoliments desapareixen ja que el nostre desig d'obtenir uns resultats tenen una intensitat més dèbil que el desig del treball interior, d'elevar la nostra concentració en una activitat que estimem. Esperar resultats estar bé, ara bé millor acceptar que apareixin quan la naturalesa ho decideixi. Tot producte, requereix el seu procés de maduració per tant no té sentit forçar i voler ser quelcom quan encara no hem superat determinades proves. No té sentit que un nen vulgui ser un adult quan encara no ha passat per l'etapa d'adol·lescència. La veritat, el resultat de les accions que no ens agradin poden ser una cura d'humilitat perquè demostra que les nostres expectatives eren errònies i ens poden donar pistes de com fer les coses i per tant ser més savis per descobrir les lleis, els mètodes, els coneixements, les motivacions necessàries que es requereixen per aconseguir tals objectius. Per tant, encara que la societat valori l'èxit, cal adonar-se que és més important l'èxit interior que l'exterior i acceptar amb equanimitat quan l'èxit interior es transforma també en una mena de reconeixement exterior. En una societat tant accelerada, cal saber avançar amb el ritme natural si un vol protegir la seva salut, cal saber renunciar a moltes coses menys aquelles que són importants per l'avenç, el nostre propòsit i missió. Cal renunciar a seguir el ritme de les exigències i autoexigències que cerquen el lucre, la comoditat personal, l'atenció dels altres, l'èxit material, el domini dels altres, i seguir el ritme i música interna i utilitzar allò material i extern a nosaltres que sigui estrictament necessari de manera justa i agraïda per alimentar-se interiorment per alimentar la vida de manera positiva.
Tal com diu l'Ona Cardona (música, clarinet solista) cal submergir-se en el ritmes per oblidar-se de l'autoexigència, de la perfecció en l'execució, oblidar-se d'un mateix i obrir-se en el ritme que s'esdevé.
Una manera de treballar la paciència, és observar la impaciència, i adonar-se compte de les conseqüències de mantenir una actitud pacient enfront a adoptar una actitud impacient, aleshores un s'adona compte que té un cert poder interior d'escollir el camí que sigui més saludable.
Una altra manera de ser més pacient a l'espera dels resultats de les nostres accions, és imaginar que allò que esperem ja ho estem rebent o experimentant d'alguna manera, aleshores en lloc de sentir-se mancat, un sent l'abundància i l'agraïment dins d'ell.
Les presses són males companyes de viatge al igual que la peresa de la immobilitat.Cal adonar-se compte que per molt correm no necessariàment s'arriba més ràpidament a destí. Per exemple, un esportista pot entrenar moltes hores i fins i tot amb certa motivació per si d'alguna manera fa algun gest tècnicament poc eficient, estarà limitat. Per tant, potser és més equilibrat prestar atenció en els gestos, els moviments de la mateixa manera que al prestar atenció en les sensacions i motivacions i les hores de pràctica que cal atendre per aconseguir una determinada habilitat. A més, treballar sense descans, pot fer que sorgeixin lesions, i un nivell de cansament que pot ser perjudicial des del punt de vista motivacional.
En definitiva, cal tenir en compte que la paciència, és una funció de la manera de ser d'un mateix,d'una decisió individual a partir de la reflexió, de l'educació o creences o influències més properes, del entrenament.

Els beneficis del cultiu del treball interior i de la paciència són varis, des de molts punts de vista. Ser amo d'un mateix des d'un punt de vista instintiu, saber aprendre a viure una mica per sobre de determinades circumstàncies  des d'un punt de vista espiritual, saber aprendre a observar les conseqüències de determinades decisions des d'un punt de vista intel·lectual i reflexiu, saber distingir els desitjos de béns exteriors necessaris pel desenvolupament de la missió i desenvolapament dels que són innecessaris, utilitzant amb moderació, agraïment els primers, i renunciant als segons des d'un punt de vista emocional o sentimental, a disminuir els índexs d'estrès i els problemes associats (cardiovasculars), des d'un punt de vista de la salut.

En definitiva es tracte de viure de manera més desinteressada, més pacient, més lliure dels nostres impulsos i emocions, identificant-nos amb l'esperit, amb l'ànima, amb una entitat estable.

Cal saber-se oblidar d'un mateix per escoltar la veu superior i posar-se al treball al seu servei, ja que aleshores la persona nota una nova essència, es comença a identificar amb un nou ser i es torna poc a poc en més lluminós, pur, bondadós, savi, valent, segur, i just.

Salut!








diumenge, 22 de setembre del 2013

184. Sobre l'ordre i la manifestació. La persona amb una naturalesa ordenada i clara enfront del desordenat i confús.

La imatge: 

Una persona que cada dia té un horari diferent, dina, sopa i se'n va a dormir en hores diferents.
Una persona que té un horari, unes costums, uns hàbits, unes hores per fer les diferents activitats i compleix amb disciplina però també amb espontaneïtat i flexibilitat en funció del context que es trobi. 

Una persona inestable emocionalment, que un moment està content i un altra està trist, no té control sobre el seu món emocional.
Una persona que accepta la inestabilitat de les seves emocions, però es col·loca com a observador i no tant sols com actor, de manera que es connecta o s'arrela amb un estat d'ànim estable interior que el permet sentir-se protegir de tal inestabilitat que en determinats sent. Es com aquell mariner que sent com el vaixell es mou d'un costat a un altra però se sent protegit, estable i segur ben arrelat a la seva base o el punt central d'equilibri.  

Una persona que no sap on va, es deixa portar pel vent i per les circumstàncies sense tenir cap control de la seva vida, sense saber cap tipus de previsió.
Una persona que sap on va, que no es deixa condicionar o influir per tot tipus de distraccions, sentiments, pensaments que l'allunyen del seu propòsit o objectiu a seguir. Sap el que vol, com ho pot aconseguir de manera que se sap planificar i organitzar el temps i al mateix temps sap deixar espai per l'espontaneïtat. 


Una persona que no es coneix a ell mateix i inverteix amb energies que l'apropen com s'allunya del seu propòsit de l'ànima.
Una persona que es coneix a ell mateix i inverteix energies en activitats, pensaments i sentiments que l'apropen en el seu propòsit de l'ànima de manera que al finalitzar al dia, té la sensació que ha complert tot i que sempre pugui trobar un punt d'insatisfacció que li permeti focalitzar la seva atenció i millorar.


Exercici:

a
- Construeix un horari en què et serveixi per estar bé amb tu mateix i al mateix temps complir amb les teves responsabilitats que lliurament has volgut assumir sigui en l`àmbit en la teva vida social, professional, familiar i espiritual.
- Estima aquesta horari, pensant amb els beneficis o resultats de la pràctica d'activitats centrades i gaudibles.
- Visualitza el dia abans les activitats a desenvolupar el dia següent.

b
- Identifica diferents tipus d'activitat:
 * Artística sigui la música (instrument, cant), poesia, pintura, dibuix, l'art culinari, etc.
 * Intel·lectual sigui l'escriptura, disseny de productes i serveis, el joc dels escacs, etc.
 * Sigui una activitat social, solidària, o una relació d'amistat.
 * Sigui una activitat física, per exemple la gimnàsia, el ioga, o una activitat esportiva.
 * Sigui una activitat espiritual, per exemple la meditació, relaxació, interiorització, oració amb sentiment     d'agraïment, pranaiama o bé una activitat corrent menjar, caminar, conversar, gesticular, amb atenció.

- Visiona la teva creació, participació i evolució de la teva relació sigui amb una persona o amb una activitat amb una actitud respectuosa i sobretot la teva relació amb tu mateix i amb el teu cos.

- Estableix etapes pel desenvolupament total de la creació o obra.

- Dins de cada etapa estableix una meta justa i generosa que et faci sentir satisfet.

- Estableix un espai i temps a la setmana per desenvolupar aquesta activitat de manera centrada no només amb el mètode sinó també amb l'emoció positiva associada a l'experiència. Si es tracte d'una relació humana accepta les circumstàncies i les oportunitats per enriquir una relació d'amistat amb un propòsit enriquidor per les parts.

- Actua focalitzant l'atenció en l'experiència amb tots sentits, acceptant els resultats siguin quin siguin com un procés d'aprenentatge, autoconeixement, coneixement del ofici o activitat i dels altres i especialment com una oportunitat per connectar amb la teva ànima.


La reflexió:

Es tracte d'anar adquirint una disciplina i un ordre mental, acceptant el fet que la ment és dificil de controlar, de fet, el més important és aconseguir silenciar-lo i això sí que es pot aconseguir i precisament quan s'aconsegueix, aleshores la seva direcció planificada i espontània és més factible així com qualsevol manifestació de qualsevol obra amb cara i ulls, és a dir amb una certa acceptabilitat i excel·lència.

De fet, el més important no és tant l'obra que poguem fer a l'exterior nostra a través per exemple d'una peça musical, sinó és l'obra interior, és a dir el nostra desenvolupament de manera que sigui un caràcter que per exemple decideixi estimar a tothom, els bons i els enemics (no invento res, ja ho deia Jesús "estima els teus enemics") o dit d'una altra manera decidir no expressar emocions negatives envers a ningú (ni a un mateix). Això, és a dir aconseguir aquesta mena d'higiene emocional, es pot fixant l'hàbit de veure la part positiva de les coses i del que ens uneix am els altres i també quan un arriba a un nivell de consciència en el que un s'adona compte que atacar els altres es atacar-se a un mateix i atacar-se a un mateix és decebre els altres. 

El contrari del ordre, és el desordre i en l'era del auge de les TiC, el desordre està relacionat amb la cobdícia de voler saber fer, tenir moltes coses, i de la gran oferta de productes i serveis que originen múltiples distraccions, excepte que un sigui capaç d'observar tal cobdícia, tal desig de manera que no vagi a darrera d'ells, ja que aleshores perden força i un obté el poder de fer el que vulgui a partir del que és, de la seva naturalesa, connectant amb la seva ànima i ser més senzill a partir del coneixement de la vocació i el més important la seva posada en pràctica al servei de la humanitat.


Si un vol tenir la sensació que porta una mica les regnes de la seva vida, cal ser ordenat, cal saber renunciar i evitar múltiples distraccions i centrar-se en el que realment és important, el que el fa feliç, que l'ajuda a desenvolupar les seves qualitats siguin intel·lectuals, físiques, artístiques, socials com espirituals
Per obtenir aquest ordre, cal tenir atenció, concentració i implica la participació de diferents centres tals com;
- L'intel·lecte a través del coneixement del mètode a desenvolupar en una activitat. 
- La imaginació, a través d'imatges.
- L'emoció o sentiment de gaudiment associat.
- L'evocació o record de les conseqüències positives de determinats assoliments per petits que siguin.
- L'activitat a través d'una disciplina ubicada en un temps i un espai sigui més planificat o més espontani.

El contrari del ordre, és el desordre i això té a veure en fer activitats que es comencen i no s'acaben. És cert que la virtut es troba en un terme intermig, i per tant, un cert desordre és normal, ja que un exhaustiu ordre pot portar a conductes restrictives i limitades, i a més un cert desordre o caos, pot portar o conduir a la persona a un ordre superior sigui a nivell físic, emocional, mental com espiritual. Per exemple, quan un va més enllà dels seus límits previstos, ordenats i planificats, es produeix un salt de consciència quan s'adona compte que la seva percepció dels seus límits eren erronis i aleshores cal saber replantejar-se nous objectius en funció de les noves facultats activades descobertes sigui en l'activitat que sigui. D'aquí la importància de planificar i també improvisar o ser espontani a la vegada. Com fer-ho. Fent ambdós coses. 

Una fórmula per assolir aquest equilibri donant prioritat a l'ordre és planificar les activitats i les metes de manera que siguin justes, nobles, equilibrades, assolibles i desafiadores a la vegada, amb l'autoconeixement adequat, i llavors deixar-se portar per l'espontaneïtat i les sorpreses que la vida pot proporcionar.

En el desenvolupament d'una activitat cal saber  actuar i deixar de jutjar-se des del intel·lecte, en canvi és convenient fer-ho des del cor, del sentiment sota la influència del intel·lecte de manera que sap senyalitzar el camí i amb ànims o la motivació interna necessària. Dits en altres paraules, cal pensar, cal sentir però també actuar, és a dir, tenir vocació d'aprenentatge, acceptar-se (que vol dir admirar sentiments i fets a les entitats que varen intervenir en la nostra creació), i ser valent.

Exemples:

En el món musical:

- Designa una partitura concreta o una cançó a aprendre. 
- Imagina't a tu mateix tocant aquella partitura de dalt a baix amb el teu instrument o la cançó escollida, cantada de començament fins a fi.
- Estableix etapes o parts concretes per anar aprenent i practicant.
- Dins de cada etapa, fixa un objectiu concret que t'emocioni, que et faci sentir bé, per exemple cantar en millor entonació, tocar una partitura molt lentament i molt ràpidament.
- Elegeix un moment i un lloc determinat per practicar tal activitat amb disciplina (el millor moment que creguis convenient).
- Actua amb disciplina i constància.
Posteriorment aniràs avançant i finalment t'adonaràs dels resultats, és a dir de la teva habilitat en cantar una cançó que t'agrada o en saber tocar una partitura que t'emocioni i emocioni els teus estimats si pot ser. Al final pots crear una mena de setlist, una llista de partitures o cançons que saps tocar. En definitiva, es tracte d'establir un objectiu important, i aleshores anar creant diferents etapes, com aquell qui puja a un cim i va avançant en diferents campaments base fins arribar a dalt de tot. Si a més, és capaç de reunir-se algú pel camí millor, és a dir si posteriorment si es reuneix amb altres músics amb afinitats similars, la festa pot ser més fructífera, divertida i enriquidora.

El que és realment sorprenent i val la pena comenar és el fet que la repetició és la mare de l'habilitat. Certament la tècnica, la direcció, la motivació o grau de gaudiment en la tasca són aspectes molt importants a tenir en compte, però llavors cal afegir la pràctica, la constància si un vol obtenir resultats. La llei de la gravació en qualsevol tasca és molt important. Per això diu que qui molt abarca poc aprofundeix. Amb això no vull dir que no sigui convenient desenvolupar més d'una activitat, de fet, és molt saludable i positiu, ara bé si un vol destacar realment amb una activitat primer ha de tenir una certa afinitat i llavors cal practicar molt de manera que queda menys espai per altres activitats que també són importants i que no és convenient oblidar-se. Per molt artista que un sigui, li convé fer quelcom d'esport, li convé potser també practicar altres formes d'art diferents al seu escollit encara que sigui com a diversió. Per altra banda, un també pot descobrir que és multifacètic. Això de fet passa sobretot en activitats que tenen un factor comú denominador per exemple que un músic sàpiga tocar varis instruments.
En definitiva per obtenir resultats en qualsevol matèria, cal escollir un camí, cal estimar-lo i practicar-lo si un vol esdevenir un expert en la matèria o en una determinada habilitat. En definitiva, cal un compromís, és a dir, una mena de promesa que un es fa a sí mateix per desenvolupar uns determinats exercicis. Lògicament un mestre o uns companys de viatge poden fer que la disciplina sigui més plaent, de totes maneres, la convicció en dur a terme un projecte, ha de venir de dins, del propi cor o clara comprensió.

En el món esportiu: 

- Escull una activitat esportiva, pot ser un esport, pot ser una activitat com la gimnàsia.
- Imagina't a tu mateix practicant l'activitat esportiva de la millor manera possible.  Per exemple visualitza un partit de tennis, un entrenament, un gest determinat, abans de jugar-lo.
- Estableix expectatives realistes i per etapes o parts concretes a aprendre (un determinat gest o part de l'esport, per exemple el servei o la volea en el tennis).
- Dins de cada etapa, estableix un objectiu concret que t'emocioni, que et faci sentir bé, per exemple, en el món del tennis ser capaç de sacar sense fer dobles faltes o sacar 1 de cada dos serveis en el revès de l'altra.

-  Elegeix un moment i un lloc determinat per practicar tal activitat amb disciplina i amb una certa constància. Per exemple si t'apuntes en un campionat, d'alguna manera hauràs de fer front a una certa disciplina de pràctica.
- Practica amb disciplina i constància, mantenint la ment en l'ideal, primer a curt termini, en el moment present i vinculat amb una foto més gran que t'inspiri, la teva projecció o visualització en el futur des d'un punt de vista de rendiment esportiu, sentiment (ganes de fer-ho bé), focalització (manca de distraccions), direcció (elecció de la tàctica i estrategia) i actitud (de gaudiment i entrega en lloc de autopressió i debilitat). 

Per exemple vaig participar en un campionat de tennis i em va adonar compte que la meva actitud no era del tot bona en el sentit que em pressionava massa amb el resultat. Posteriorment decideixo de visualitzar-me amb una altra actitud, de prioritzar el gaudiment per sobre del resultat, de no fer cas tant del resultat i més en fer-ho bé amb acceptació de la realitat o independentmet del rendiment que ofereixi.
 
En el món intel·lectual:

- Escull una matèria, un llibre, una obra.
- Imagina't a tu mateix dominant la matèria, comprenent el llibre o escrivint una obra. Visualitza't estudiant amb passió o enamorament amb la matèria.
- Divideix la feina en parts concretes, per mòduls, capítols com si es tractessin de petits cims dins d'una travessa de muntanya.
- Dins de cada etapa d'aprenentatge fixa't algun objectiu realista, per exemple un petit exercici a desenvolupar i a superar.
- Elegeix un moment i un lloc per desenvolupar tal activitat amb disciplina i constància, que et sentis bé.
Diuen que per l'estudi a primera del matí va força bé, ja que la persona està amb més energia que el vespre, de totes maneres cadascú ha de d'escoltar el seu propi cos i escollir el moment que se senti més bé. A més, es pot complementar, el matí pot resultar el moment més important per absorbir nous coneixements i en canvi el vespre pot ser el millor moment per fer els exercicis, assajos, records, reflexions. Insisteixo que cadascú ha de trobar el seu moment.
- Practica, actua, estudia, reflexiona allò que un aprèn, i sigues creatiu en la mesura del possible. Sent que formes part del coneixement i que aquest també es va transformant a partir de la teva incursió en ell, per clarificar, avançar, i comprendre millor i tenint un cert domini d'alguns aspectes de la matèria. La constància és la mare de l'habilitat. Si vols obtenir resultats, és preferible estudiar cada dia una mica que poc al principi i molt al final, ja que d'aquesta manera no sobrecarregaràs a la ment i d'aquesta tindrà més capacitat d'absorbir la matèria.
Per altra banda és important involucrar el coneixement amb l'experiència i el major o màxim nombre de sentits, perquè d'aquesta manera serà més fàcilment compresa. No és el mateix estudiar les cèl·lules i imaginant-les, que veient-les a través de videos, fotos per posteriorment no deixar d'imaginar-se-les com es belluguen dins el cos, exercint les funcions que li siguin específiques.
També és convenient fer alguns canvis d'activitat. Per exemple, en lloc d'estar estudiant tota la tarda matemàtiques, és preferible estudiar entre tres quarts d'hora i una hora i mitja matemàtiques i posteriorment després d'un descans estudiar quelcom de llengua, música o una altra matèria. Perquè? Doncs perquè les neurones necessiten descansar i altres que estan descansades necessiten treballar.

En el món relacional i social: 

- Escull una relació amb una persona (aquesta persona també pots ser tu).
- Imagina't una relació amb aquesta persona sobre una determinada afinitat, envers una activitat sigui física, social, intel·lectual, de manera justa i respectuosa.
- Estableix alguns punts en comú amb aquesta persona.
- Dins de cada espai en comú, pensa quina és la teva funció i la seva funció perquè la relació sigui complementària en aquell context, respectuosa, justa i fins i tot divertida. Fixa't en fer el millor la teva funció i aprèn quelcom de la seva funció.
-  Elegeix un moment i un lloc per interactuar amb aquella persona i també deixa l'espontaneïtat perquè sigui la vida qui decideixi com es vehicula aquesta relació fins el punt d'acceptar que evolucioni com la vida decideixi, que creixi, que s'enforteixi, que desapareixi, que torni aparèixer i que torni a desapàreixer, etc.
- Actua el millor possible i aprèn de l'experiència. Per aprendre cal ser conscient de la funció que un li toca fer però cal afegir una nova mirada si aquesta funció ja és obsoleta, limitadora i constrictiva, per tant en una relació cal ser autocrític i redefinir constantment el teu paper perquè tingui sentit i significat en un context. A vegades, el paper en una relació vol dir enfortir-la, a partir de ser tal com tu ets, a partir de posar de manifest el millor que tens com a persona i a vegades vol dir que ja necessites abandonar la relació sigui professional o d'amistat, perquè tens la convicció que ja has fet el que tocava.

És important de tant en tant, preguntar-se, quina funció un desenvolupa en un grup, que aporta, en què és valorat, de la mateixa manera que també és convenient preguntar-se quin paper desenvolupen cada amic en tu, quin impacte tenen i quin impacte fas. Si ets capaç de preguntar-te això podràs fer reajustaments perquè les teves relacions siguin més justes, respectuoses, i fins i tot divertides. Les relacions, els intercanvis perquè siguin constructius han de ser més positius que negatius i tothom ha de posar de la seva part, per començar tenint confiança en esperar el millor d'un mateix i dels altres, i deixar anar l'espontaneïtat i naturalitat. No es tracte da'grda a tothom, es tracte de respectar les diferències i acceptar que hi ha persones que tenen més afinitats que d'altres i no passa res, és normal.
És convenient saber que les persones quan ens relacionem amb les altres, ens fan veure les qualitats i defectes que a vegades ens costa veure a nosaltres mateixos, i cal saber ser humil i aprofitar tals situacions manifestes per treure'n profit, és a dir en tenir més consciència sobre el que podem millorar i en valorar-se per allò que la gent aprecia i un no sol ser capaç d'apreciar-se.
Per exemple, una persona en un grup pot fer la funció d'unificar, de tenir iniciativa per reunir persones, sense adonar-se d'aquesta capacitat. Aleshores pot passar que quan un renuncia de fer aquest paper, algú li demani que no abandoni el seu rol, la seva funció, que és molt valorada, que és la d'unir a ànimes una mica confuses en determinats moments i aleshores si la persona realment és mínimanent valorada i veu la relació com a justa i noble, pot tornar a desenvolupar el seu rol d'unificar i donar calor i clarificació sobre determinats valors si aquestes són les capacitats que aporta. Amb això vull dir que és important preguntar-se la funció de les persones i de la pròpia persona dins d'un grup, encara que aquest grup estigui constituït per només dos persones,  i valorar allò positiu que tothom aporta i fins i tot tenir la capacitat de persuasió o l'art de vehicular forces obscures i egoistes inicialment per forces lluminoses i generoses en benefici de tots.
En definitiva, penso que és un bon hàbit mental, sobretot amb persones properes, i familiars, establir l'actitud de veure coses positives en els altres, allò que pot unir amb els altres per tal de desenvolupar algun tipus de relació d'interdependència, d'aprenentatge mutu, de diàleg sincer i madur i crear un clima de confiança i respecte.
En definitiva, en un moment on hi ha certes desconfiances, sense deixar de ser prudent és molt important estimar-se per estimar els altres, i esperar el millor de tots. Si veus a gent desgraciada, no es tracte d'estar trist, sinó content, per compartir aquest desig de goig en el cor dels altres sigui en forma de pensaments, sentiments i accions.


En el món laboral: 

- Escull una feina, una activitat professional o una professió que t'agradi.
- Imagina't a tu mateix, desenvolupant aquesta professió.
- Divideix la feina global per etapes o per diferents àrees.
- Dins de cada etapa o àrea, fixa't un objectiu, un desafiament concret que sigui difícil i assolible a la vegada, que especialment et motivi.
- Elegeix un moment, un lloc i un temps per desenvolupar la feina.
- Actua de manera equilibrada. Cal trobar un equlibri entre el treball i el descans si un vol rendir a mig i llarg termini. Cal trobar un equlibri en tres tipus d'activitats que es poden trobar en qualsevol feina en major o menor mesura, és a dir en l'estudi o reflexió, en l'acció o realització i en la comunicació. Per tant, les sigles per recordar poden ser ERC.
En definitiva, el món laboral és un món complex, que evoluciona de la mateixa manera que també evoluciona les persones. Aquí es tracte bàsicament de recalcar la importància de la concentració, la passió i la constància en la feina si es volen obtenir resultats i sempre dins de les capacitats que un tingui, els coneixements, l'experiència. La feina d'alguna manera bé a ser una acció on la persona ve a formar part de l'esculpiment de la matèria en la terra, des d'un punt de vista material, però també intel·lectual i emocional o sentimental en funció de les característiques de la feina i de la persona. El més important és contribuir perquè sigui justa i generosa, és a dir, es tracte d'humanitzar-la en la mesura del possible. I dic en la mesura del possible ja que en la mesura que les feines actuals estiguin inserides en un sistema, que es diu capitalista, en què l'afany pel capital es prioritzi per sobre dels valors humans, serà defectuosa o molt millorable.
Per altra banda, sense deixar de ser conscient de la realitat i les seves dificultats relacionades, cal tenir un ideal sobre la feina, que és trobar aquella feina o activitat en què la persona pugui posar de manifest algun dels seus talents, a part de coneixements per així desenvolupar fortaleses i sentir-se útil i actualitzat al servei de les necessitats d'altres persones. De la mateixa manera que quan un observa un atleta, un músic, un cuiner, esperem el millor d'ells, és a dir, que facin el millor producte o servei possible, cadascú té part de responsabilitat en trobar alguna activitat que li agradi per poc que sigui , focalitzar l'atenció en el talent o fortalesa que detecti per aleshores  donar el màxim de si, guanyar professionalitat, expertesa, i en definitiva confiança per sentir-se mínimament útil en un món competitiu i complex. En conclusió, penso que una feina hauria i ha de servir per desenvolupar el caràcter i les qualitats humanes de les persones, a part dels talents i coneixements i en la mesura que un hi sigui conscient, millor rendiment oferirà  i això vol dir saber conèixer perquè la gent, la bona gent, el valora, i aleshores un s'adonarà compte que al final el que vol la gent és el carisma i força positiva que desprengui i això vol dir l'ànima o l'esperit que un evoqui. Per tant, d'aquí la importància de vincular la feina en algun valor individual a part de col·lectiu, de donar un significat especial que ajudi a desenvolupar virtuts i qualitats de caràcter perquè en el fons això és el que un realment vol conscient o inconscientment i el que la gent acabarà valorant de la mateixa manera que la bona gent valora l'amabilitat d'un cambrer o dependenta, l'elegància d'un esportista, la clarividència d'un científic, la humilitat d'un geni artístic.



En el món espiritual: 

- Escull una activitat espiritual:
Per exemple:
    - Una oració amb agraïment 
    - Meditació vipassana i metta
    - Exercici de relaxació
    - Meditació sobre alguna qualitat
- Imagina't a tu mateix desenvolupant tal activitat amb concentració i serenitat.
- Divideix l'activitat en varis moments o etapes. Per exemple mitja hora de meditació pel matí i mitja hora de meditació al vespre.
- Dins de cada etapa, sense aferrament fixa't algun objectiu i aleshores accepta la situació que et trobes. Si per exemple vols rebre alguna revelació sobre la pau, primer imagina't el significat de la pau en alguna de les teves actituds o accions ja que aleshores tindràs simbòlicament parlant, el dret de rebre alguna revelació més profunda i subtil al respecte.
- Elegeix un moment i un lloc per desenvolupar tal activitat que et vagi més bé. El matí, una estona va bé fer algun petit exercici espiritual especialment la contemplació a la sortida del sol durant uns minuts, ja que va bé per començar el dia. El vespre, al arribar de la feina, també és un moment per fer algun tipus d'oració o meditació breu i amb atenció plena a la consciència, per tal de recobrar energia per la resta d'hores que queden abans d'anar a dormir.
- Practica amb disciplina, amb constància. Com es pot aconseguir? Estem en una societat en què hi ha una gran quantitat d'oferta d'activitats i serveis, per tant cal acostumar al cos a tenir uns minuts per estar amb un mateix, a acostumar al cos a adonar-se compte del benefici que suposa el fet de "renunciar a un mateix, és a dir a tot un conjunt de desitjos, alguns dels quals innecessaris" per estar en contacte amb la naturalesa divina que cadascú té a dins seu.
Per combatre la mandra o bé la competència per fer altres activitats, és important pensar i sobretot començar a sentir els beneficis d'aquesta activitat diària. En el fons és una activitat molt necessària ja que ajuda a l'individu a serenar-se, i per tant a ser més creatiu, i fins i tot més positiu. Els beneficis de l'oració sota el paradigma de l'abundància i de la meditació sobre el benestar psicofísic, comença a estar documentat de manera científic o quasi científic.

Per altra banda, l'exercici espiritual, és un exercici que va més enllà de l'oració i la meditació, és una filosofia de vida que es visualitza en l'estil de viure, en l'acció diària. Aquestes dos activitats són molt positives perquè són assajos de l'actitud en la vida real, és a dir són dos activitats essencials com ho és per un esportista entrenar en tots els seus aspectes, ara bé el més important és la competició o actuació, és l'acció diària.



Ordre mental, higiene emocional, vitalitat física i improvisació total als dons de la vida!



divendres, 30 d’agost del 2013

183. Sobre el dolor i el sofriment. Quina actitud adoptar?

La imatge:

Aquell qui observa el dolor sigui físic, emocional com mental amb equanimitat o acceptació amb la mínima expressió del sofriment.
Aquell qui observa el dolor sigui físic, emocional com mental amb rebuig, aversió, temor, fugida, amb ànim d'evitació o d'atac per eliminar-lo i per tant amb una expressió elevada de sofriment.
Aquell qui observa el dolor sigui físic, emocional com mental amb recreació.

L'exercici:

1. Observa un dolor sigui del tipus que sigui.
- Físic
+ Una mena de mal d'esquena, de genoll, de cap, de panxa, etc.
+ Una mena de mandra o recreació en la comoditat
+ Una mena de manca de domini dels instints (descans, alimentació i sexualitat)
- Emocional
+ Una mena de tristesa fruït d'un sentiment d'abandonament o de rebuig.  
+ Una mena d'odi  fruït d'una percepció d'haver rebut una humil·liació, traïció, i injustícia.
+ Una mena de por a perdre la salut, l'amistat, l'amor, la feina, o de tenir por a la mort.
+ Una mena d'excés de necessitat de protagonisme basat en l'espera d'una gran atenció o admiració. 
-Mental
+ Una mena de pensament superior envers els altres o orgull
+ Una mena de voler el mal dels altres o crueltat
+ Una mena de pensament de separació envers els altres o la gent d'altres països o cultures
2. Accepta el dolor tal com és, amb la seva identitat, varietat, intensitat, sense fer-li gaire cas, és a dir adopta la següent actitud.
+ Accepta el dolor, amb equanimitat essent conscient que té una durada temporal en lloc d'anar a darrera d'ell per eliminar-lo o fugir d'ell per evitar-lo.
3. Tracte el dolor sense recreació ni tampoc sense rebuig, aprenent l'ensenyança que es deriva, aprenent a connectar una associació entre pensament i dolor ampli més enllà de la reacció de recreació o rebuig que et permeti ser savi, que et permeti passar d'uns estats negatius a uns estats positius tals com:
- A nivell físic
+ Del mal físic a un benestar físic a partir del treball mèdic extern i intern i de la prevenció.
+ De la mandra a partir de l'activitat
+ De manca d'autodomini dels instints a la moderació i a través de la identificació d'un cos espiritual (amb l'ànima immortal) que redueixi la identificació amb la matèria.
- A nivell emocional
+ De la tristesa al sentiment de l'agraïment.
+ Del odi a l'acceptació i l'admiració
+ De la por a la confiança en la vida, amb un ésser que ens protegeix, que ens vol el bé, que vol que aprenguem a passar diferents vicissituds de la vida per ser més savi, amorós i lliure.
+ De la necessitat d'admiració al fet de donar-se la mateixa importància que els altres, al sentiment d'igualtat, de respecte.
- A nivell mental
+ Del orgull a la humilitat, de ser conscient que hi ha entitats o persones superiors en l'àmbit del amor, del pensament i de l'acció.
+ De la crueltat a la bondat, d'adonar-se compte que voler el mal dels altres és el propi mal i per tant que el bé dels altres és el propi bé.
+ Del pensament de la separació al pensament i sentiment de la unió, és a dir que tots estem en el mateix barco, és a dir que tots volem el mateix, la felicitat, la llibertat i la saviesa tot i que cadascú tingui les seves particularitats. 

Importantíssim: Per arribar a la tercera etapa, és convenient treballar en la virtut, tenir fe i paciència i sobretot demanar ajut perquè altres entitats superiors, l'àngel de la guarda ens doni revelacions per tal d'aprendre lliçons per esdevenir més valents, més amorosos, més savis, més justos, més bondadosos i més lliures.


L'explicació: 

Que és el que vol Déu o el Creador de nosaltres? Que volem de nosaltres mateixos? Que és el que vol la part més divina de nosaltres? Quina és l'actitud a afrontar davant el dolor?

Jo crec que hi ha diferents actituds.

- L'actitud castigadora, que un s'odia i odia els altres.  Per corregir aquesta actitud és important treballar el perdó a un i els altres davant de tal actitud, essent conscient que les persones no són bones o dolentes sinó que atrau bones o males entitats i que té poder d'atraure les primeres.
- L'actitud que es despreocupa de tot amb certa irresponsabilitat de les conseqüències dels seus actes. És important per corregir tal actitud, adonar-se compte que al final un atrau allò que emet i per tant millor ser responsable.
- L'actitud que accepta la situació, accepta la veritat i treballa amb el compromís de ser millor persona, a partir del que és, del que li agrada.

Certament penso que hem vingut en aquesta vida, en general a treballar virtuts, a perfeccionar-nos.
Si un creu amb la llei de la reencarnació,  el que ens passa de bé o de malament depèn del que hàgim fet en les encarnacions passades i el que fem en aquesta encarnació té una certa influència en el que ens passarà en aquesta vida però sobretot en les vides futures.
De totes maneres hi ha la frase coneguda de "el que és més important no és el que et passa sinó l'actitud que tens amb el que et passa". Per tant si un cerca feina sense èxit, per un costat és important acceptar la situació ja que posar-se nerviós és pitjor, acceptar la situació com un punt de partida per treballar millor la feina de de trobar feina sigui per treballar per algú altre o com a autònom o freelance coneixent el camí a assolir-ho, la motivació o creença de fer-ho realitat, i de l'actitud disciplinada per assolir-ho des del sentiment d'unitat, és a dir sense separació, sinó ja visualitzant que la persona ja té feina per petita que sigui.  

Els savis orientals distingeixen el dolor del sofriment, una cosa és dolor i és normal sígui provocada per una molèstia física, emocional o mental (pensament distorsionat), i una altra cosa és afegir-hi més llenya que és el sofriment. Per tant, és important veure les coses tal com són, ja que d'aquesta manera un pot anar purificant el seu cos físic, emocional i mental i anar evolucionant per tenir aquesta actitud cada vegada més equànime davant les vicissituds de la vida, que permet a la persona se més savi, a prendre la iniciativa d'estimar sense esperar ser estimat i sobretot a tenir un major autodomini físic i mental.

Amb la meditació o la capacitat d'autobservar-se un pot ser capaç d'adonar-se compte de les conseqüències negatives de determinats pensaments, sentiments i accions impures i injustes i les conseqüències positives de respectar les lleis de l'amor (per exemple veure a tothom com a fill de Déu o del Creador), dels pensaments justos, sentiments desinteressats i accions nobles per tal d'escollir el bon camí.
Si un presta atenció en la llum, hi haurà menys espai per la foscor i la persona anirà experimentant un canvi per bé en aquesta vida, sobretot la interior, és a dir que l'actitud davant del que ens passi serà més justa, sàvia, bondadosa, desinteressada i justa.

Tenim la mala associació del sentiment de victòria o fracàs en funció del resultat extern, per exemple en una competició esportiva. Cal canviar i erradicar aquesta forma de pensament, ja que és molt nociva i gens educador. Fa poc vaig sentir un tennista americà que va néixer el mateix dia i mes que jo, però divuit anys més tard, que en ell primer el varen educar per ser persona i després per ser bon jugador.
Fins i tot la mare d'en Xavi del Barça,deia que li feia més il·lusió que el seu fill hagués rebut el premi del millor company que haver rebut tants tornejos, ja que la persona és el que queda i el jugador qui més qui menys tothom se'n oblida.

En definitiva, m'animo i animo a les persones que si volen canviar algun tipus d'actituds, el que és important i rellevant o significatiu és adonar-se compte que si la conseqüència d'una actitud nova és beneficiosa, cal adherir-s'hi. El sentiment seguirà l'acció que hi sigui coherent però cal que el pensament també sigui coherent amb el sentiment. És a dir, la reflexió és la següent: "només t'animes a esforçar-te per tenir una nova actitud quan t'adones dels beneficis reals de tal actitud".

Una persona evolucionada és aquella que en lloc de reaccionar amb rebuig o odi a un insult, és capaç d'observar el malestar, i deixar-lo marxar, acceptant la situació difícil, associant-la amb la saviesa i la compassió que comporta estar per sobre de l'atac per posteriorment ser un exemple de llum.

Finalment comentar que no crec que Déu o la part divina més o menys latent que hi ha dins nostra, vulgui que sofrim, sinó que el que vol és que treballem, que ens sacrifiquem no només per nosaltres mateixos sinó també pels semblants i sempre per obtenir un benefici, que pot ser subtil.
Els exemples són immensos:
- L'esportista que se sacrifica, entrena i purifica el seu cos físic i es converteix amb millor persona. Pot sentir dolor però aleshores obté un benestar i sinó és així es perquè li manca saviesa, i passió i disciplina.
- La persona que ressa per la salut dels altres i posteriorment se sent immensament feliç i content sense raó aparent.
- El membre d'una ONG que ajuda els més desafavorits i rep a canvi mostres d'agraïment de manera que sent que la seva vida té significat.



Per tant, més que rebutjar el dolor i per tal de disminuir el sofriment, més val acceptar el dolor amb equanimitat i treballar en el camí de la virtut que és el camí de l'alliberament de tot tipus de sofriment amb fe i temps i les transformacions ja aniran venint.

Equanimitat, connexió amb l'ànima immortal, pau, actitud interna positiva, alliberament!




dimarts, 27 d’agost del 2013

182. Sobre la tolèrancia i respecte. La diversitat de hobbies.

La imatge: 

La persona que té els seus hobbies i respecte els hobbies que pugui tenir altra gent per molt diferents que siguin.
La persona que té les seves visions i respecte les visions que puguin tenir altra gent, per molt diferents que siguin.

L'exercici: 

Opció a

1. Identificació d'afinitats i diferències en quant a hobbies.
2. En lloc de condemnar els hobbies o preferències que pugui tenir altra gent, atura't.
3. Fes servir la llei, si vols ser respectat, respecte els altres.
4. Valora, respecte, aprecia els hobbies dels altres per molt que difereixin amb els teus.
5. Mira de trobar algun element en comú entre el teu hobby i el del teu company.  


Opció b 

1. Identificació de punts de vista i diferents aproximacions en la vida.
2. En lloc de condemnar els punts de vista que discrepen amb els teus, atura't.
3. Fes servir la llei, si no vols ser jutjat no jutgis els altres.
4. Valora, respecte, apreciar els punts de vista diferents dels teus. Aquesta actitud no vol dir que no puguis expressar el teu desacord amb determinats comportaments.
5. Mira de trobar algun element en comú d'un punt de vista diferent al teu en la mesura que puguis. Mira de posar-te a la pell de l'altra i aprendre quelcom o senzillament pensa com et comportaries, com pensaries. 

En definitiva els punts de vista una mica diferents també poden ser complementaris.
Pensa que no està d'acord amb el punt de vista d'un altra no vol dir atacar-lo, senzillament que no estàs d'acord amb un punt de vista, la persona és molt més que un posicionament amb un aspecte amb un moment determinat. 

Explicació: 

La paraula respecte és important, però més important és la seva posada en pràctica.
La riquesa també prové de la varietat d'espècies de la naturalesa, de diferents aproximacions envers la vida. Les diferents cultures sempre poden aportar algun element positiu davant el desenvolupament de la humanitat. Tots podem ensenyar quelcom els altres en funció de la nostra experiència i coneixement aplicat de la mateixa manera que també podem aprendre dels altres. Per aprendre dels altres cal ser humil, i també saber conèixer les pròpies limitacions per saber que cal aprendre. Per ensenyar els altres cal ser generós i respectuós i també conèixer de les pròpies fortaleses, per saber que pot donar, a qui i en la quantitat adequada.
Respectar vol dir no imposar el criteri en els altres, influir de manera desinteressada, donar llibertat perquè els altres a través de les influències que rebin, de les seves necessitats i de la seva capacitat de pensar, escollin el seu seu destí.
En la comunicació, si pensem que la nostra opinió és més correcte que la del nostra company, és millor expressar el punt de vista de manera desinteressada i també donar la oportunitat que el nostre interlocutor descobreixi per ell mateix el punt de vista més correcte davant una situació.
Cal matisar que en la relació de pares a fills, quan el fill encara és petit, sense deixar de fer explicacions carinyoses i raonades, és convenient prendre decisions envers a la seva vida (el col·legi on estudiar, etc.) i en la mesura que es vagi fent gran, sense deixar de dialogar, cal permetre que sigui ell qui vagi prenent decisions sobre el seu futur, encara que pensem que hi ha possibilitats que es pugui equivocar.

Una manera de ser més tolerant pot ser pensar de la següent manera:

- Si tothom pensés com un, si tothom vulgués els mateixos productes o serveis que un necessita, si tothom fos com un és o anhela ser a partir de la seva naturalesa, i un volgués tenir unes determinades ocupacions, la vida seria molt avorrida, molt poc divers.
- En termes de complementarietat.
Si una persona és organitzada, prendre cert contacte amb una persona relaxada, el pot ajudar a ser més flexible i aprendre a relaxar-se.
Si una persona és molt comunicativa, prendre contacte amb una persona més orientada a la reflexió, el pot ajudar o aprendre a escotar més i no parlar tant.
Si una persona és molt imaginativa, prendre contacte amb persones més pràctiques, es pot sentir desafiat en posar en pràctica les seves idees i visions.
Si una persona és molt tenaç, objectiva i lògica, prendre contacte amb persones amb tendència a ser diplomàtiques, aprèn a ser més conscient dels valors, preferències, sentiments propis com aliens.
Per tant certa diferenciació en la interacció també pot ser positiva, sempre hi quan la persona no falsifiqui la seva manera der ser, és a dir no pretengui ser el que no és, sinó senzillament ser una mica més complert, més ric a partir del que és.

Quan l'intel·lecte fa acte de presència, és a dir la capacitat de trobar diferències, incoherències, distincions, és convenient tenir una visió global, saber passar els pensaments sobre el cor i desenvolupar l'empatia, sense deixar de ser ferm i lògic i aleshores quan es produeix una certa fusió entre el sentiment i la racionalitat, el discerniment i la capacitat de perdonar, aleshores la persona es torna més sàvia, més tranquil·la, més comprensiva, menys impositiva, més lliure i per tant més tolerant.

El que és important es conquerir-se amb un mateix, preocupar-se en canviar un mateix per donar més llum que pretendre canviar els altres.
La pregunta ara és la següent: És convenient ser tolerant amb un mateix?
Certament per ser tolerant amb els altres, cal ser tolerant amb un mateix.
Ser tolerant amb un mateix vol dir acceptar-se, vol dir perdonar-se, ara bé ser tolerant amb un mateix no és incompatible amb un cert rigor amb un mateix per tenir una millor conducta.
De fet, de la mateixa manera que sóm capaços fàcilment de perdonar a alguna persona que ens demana perdó per haver-nos causat dolor o molèsties, i fins i tot amb la predisposició de reparar els danys causats,  nosaltres també ens podem perdonar a nosaltres mateixos davant els errors que podem cometre, en la mesura que un treballi per millorar-se, per reparar, per demaner ajut sincer a les entitats superiors per tenir més llum per veure-hi més bé, per tenir més amor per comprendre millor, i més voluntat i disciplina per implantar hàbits saludables i exemplars.
Cal ser tolerant però a partir d'aquí cal analitzar les conseqüències de les accions, pensaments i sentiments, per tal d'abandonar aquelles actituds que provoquen dolor i sofriment a fora i dins nostra i abraçar aquells accions nobles, sentiments purs i pensaments justos, que ens fan més savis i més feliços i més lliures, que ens apropin a la veritat, que ens faci descobrir i viure lleis de la naturalesa que ens ensenyen el camí a prendre per anar evolucionant.  

Tolerància, humiltat, i respecte per a tothom!











dilluns, 12 d’agost del 2013

181. Sobre la intuïció. La intuïció superior a l'intel·lecte.

La imatge: 

Em vaig comprometre a participar ahir diumenge en un festival de poesia bastant casolà i amb un cert nivell a Crespià.

Sóc de Girona i vaig quedar amb un amic per anar-hi i que el trucaria cap a les quatre ja que el festival començava a les sis. Aquest amic meu viu a Cornellà de Terri.
Resluta que el vaig trucar a les quatre, però no el vaig trobar.
Després em va venir com un missatge "ves-hi ja el trobaràs amb els gossos".
No sabia exactament a on vivia, i com que viu com arrendatari, tampoc podia mirar el llistín telefònic per veure si podia descobrir l'adreça del seu habitatge. Vaig pensar per moments que havia marxat de Cornellà, tot i així vaig decidir d'anar-hi.
Quan vaig arribar, vaig aparcar i em vaig desplaçar caminant cap al centre, fins arribar a davant del poliesportiu que hi havia uns arbres amb unes fulles grans que feia una agraïda ombra.
Vaig fer una trucada a l'organitzadora per saber exactament com s'havia d'anar per arribar a Crespià. El meu amic ho sabia i fins i tot m'ho havia explicat però no ho recordava del tot.
Vaig tornar a trucar l'amic, i no em va respondre.
Vaig estar a punt de marxar però em vaig dir a mi mateix, espera't un quart d'hora i si aleshores no el trobo, serà el moment de marxar però no abans. De sobte vaig veure a una persona que entrava en un carrer perpendicular al poliesportiu, pujant amunt i d'esquena meu a una distància d'uns 40 metres aproximadament. Anava acompanyat dels seus dos gossos. Ho vaig veure clar, era el meu amic, el vaig cridar un parell de vegades com a mínim, es va girar, em va veure i va recordar que havíem quedat. Varem acabar de fer el vol o la passejada amb els gossos i varem anar junts a gaudir i també a participar en el festival de poesia a Crespià.

Per tant el dia 11 d'agost del 2013, em va servir a part de nedar els 1.500 metres a la piscina pel matí, per escoltar bona, variada i entusiasta poesia en un meravellós indret, amb bona companyia, amb un pot de mel d'obsequi rebut, per llegir una poesia sobre l'alegria interior, i sobretot de descobrir que la intuïció és molt poderosa i més útil que l'intel·lecte especialment en determinats moments en què la racionalitat no aporta solucions.
També vaig descobrir que tenim dos veus internes, una que et diu que pots, i l'altra que et diu que abandonis, i aleshores si el que vols és just, i generós cal fusionar-s'hi amb paciència, fe, acceptació, i ser-hi.

Intuïció, fe, treball i temps i la vida en forma de poesia i amistat!