143. Sobre l'equilibri. L'autoobservació per alimentar diferents cossos de manera generosa.

La imatge: 

La persona equilibrada. Actua tal com pensa i sent, amb harmonia amb la seva vocació d'ànima i aquesta en coherència amb la Mare Naturalesa.

L'exercici: 

Per saber si existeix algun desequilibri, és convenient fer-se algunes preguntes.

1. Estic massa esgotat? Estic massa dèbil?
2. Estic massa susceptible? Estic massa insensible?
3. Estudio massa, de manera que la ment se'm escalfa massa? Exercito molt poc la ment?
4. No sé estar en silenci extern i intern?
5. Sé quina és la meva vocació? el meu propòsit de l'ànima?
6. Dedico gaire atenció a la contemplació, o devoció?

Com deia Aristòtil, el terme intermig és on es troba la virtut. Si tenim diferents cossos, si existeixen, vol dir que els hem d'utilitzar en major o menor mesura. La saviesa readica en saberr escoltar-se i saber activar com desactivar determinats centres per assolir una pau, serenitat i harmonia interior. Els excessos com els defectes no són bons i la manera d'assolir aquest terme intermig, té a veure amb la moderació dels desitjos i escoltar-se per prestar atenció els diferents cossos. Molts desequilibris emocionals, energètics o de salut són fruït d'un desequilibri de l'atenció en els diferents cossos. No passa res si en un moment donat un està un mica desequilibrat, el que és important, es ser conscient d'això per tal de prendre immediatament les mesures adequades per tornar a l'equilibri.

L'explicació: 


Per ser una persona equilibrada, orientada a estar ocupat i preocupat per fer exercicis que desenvolupin el seu Ego Superior, exercint una influència positiva en els altres, treballant el cos, les emocions o sentiments superiors, els pensaments justos, la seva ànima i el seu esperit.

Equilibri per alimentar diferents cossos, per exemple:

Fer bones accions amb un esperit de servei i altruista per alimentar l'esperit (per exemple accions de voluntariat)
Fer esport, ioga físic o gimnàsia fent exercicis de respiració rítmics per enfortir el cos físic i la voluntat i obtenir vigor, salut, domini, poder de moviment.
Cantar, tocar un instrument musical, escribir poesia, compartir sentiments positius amb altres persones per alimentar el cos emocional i obtenir alegria i calor.
Meditar, estudiar temes concrets, visibles del món físic com temes més abstractes o idees per alimentar el cos mental i obtenir coneixement, saber i llum.
Orar, contemplar imatges de persones evolucionades per sentir-se inspirat per alimentar l'ànima de la persona (guia dels pensaments i sentiments) (intermediari de l'esperit sobre la matèria) i obtenir espai, immensitat i infinitud.
Escoltar o identificar-se amb Déu per alimentar l'esperit i donar sentit a la vida i obtenir un sentit d'eternitat i immortalitat.

És important l'atenció i la concentració com la direcció i les intencions de les accions.


Hi ha tot un conjunt de factors que ens condicionen d'una manera o un altra en el nostre equilibri i que expliquin el que ens passa.
 
- Influències d'encarnacions passades i el nostre perfil astrològic.
- De les nostres experiències de petit (segons el psicoanàlisi).
- Dels condicionaments socials i psicològics apresos a partir de la interacció amb l'entorn (segons els ambientalistes o conductistes).
- D'aspectes genètics tals com:
- El nostre temperament i tipus d'individualitat.
- El tipus de tendència neuròtica i saludable que la persona té.
- De la constitució física associat a la conducta.
- Segons els tipus de relacions que la persona es troba dins dels sistemes en què interacciona assumint diferents tipus de rol per cadascun d'ells (segons els defensors de la importància de la psicologia sistèmica).
- Del grau de maduresa o nivell evolutiu de la persona que es capaç de decidir amb certs condicionants ser un bon exemple en la societat.
- De la responsabilitat de prendre una direcció o una altra. 

I d'altres aspectes que s'escapen. Sobretot és important ser conscient del següent:

Comprendre la vida com un conjunt de proves i exercicis a desenvolupar:

- La voluntat.
- El cos físic.
- Els sentiments.
- Els pensaments.
- L'ànima.
- L'esperit.

Comprendre la importància de l'equilibri per incrementar la consciència, l'atenció en allò positiu dins i fora nostra. I ser conscient a la vegada que la vida també són etapes, el que per un tenia sentit quan un era jove, deixa de tenir sentit quan un és més adult, és a dir que les motivacions i inquietuds varien en el pas del temps. Potser quan és més petit s'involucra més en l'acció, posterioment més en els sentiments, posteriorment en el món intel·lectual fins a tornar al món emocional superior.

Per tant per aconseguir l'equilibri es requereix treballar en els diferents cossos, alimentar-nos que no només vol dir rebre sinó també donar tenint en compte el context de l'etapa que es trobi i també de la seva naturalesa. Per exemple, en Kilian Jornet treballa molt la part activa o física, és a la voluntat i l'autodomini i tot i que no deixi de treballar els altres cossos, que li permeten en determinats moments fusionar-se amb la naturalesa, i entrar en algun estat d'èxtasis, quan sigui més gran, potser tindrà més necessitat de treballar la ment o el sentiment a través de la música (reprenent els estudis d'instrumentació de violí que ja va començar, per exemple). Per tant, el que vull dir, és el fet que si bé actualment no abandona el treball del cos emocional o sentimental, per mitjà d'escoltar música, de relacionar afectivament amb amics amb inquietuds similars, més endavant podria passar que tingués una necessitat de fer alguna aportació més profunda en aquest camp.

En definitiva, la importància del equilibri és fonamenta en el fet que si un utilitza molt la voluntat i li manca d'amor i direcció amb el que fa, serà fort físicament, però es pot tornar desconsiderat. Si un treballa molt la ment, i en canvi no té en compte el cor i la voluntat, li mancarà sensibilitat per connectar amb els altres i força per materialitzar les seves idees. Si un treballa molt el sentiment i el cor, però li manca voluntat o força o poder interior i direcció, pot agafar camins que el portin a cert sofriment. En definitiva, per això cal tenir en compte quan un pren decisions les motivacions, els pensaments i el compromís que un té per anar per un camí o un altra. En la mesura que també desperti la facultat del silenci, anirà obtenint més discerniment per distingir la veritat de la falsetat tot i que les veritats siguin relatives, i prenent decisions més justes i pures.


Equilibri, salut i amor!