La meva llista de blogs

dimarts, 26 d’abril del 2011

10. Sobre l'aprenentatge. La creació de condicions + en el treball.

La imatge:

El vaixell surt a la mar, quan aquest està calmat i serè.El vaixell no surt a la mar, enmig d'una tempesta i quan el mar està revoltat. De la mateixa manera, és preferible que la persona en el moment d'inici de qualsevol activitat se senti serena, atenta i motivada.

L'exercici:

1. Abans de començar qualsevol activitat, observa la teva actitud, parla en les teves cèl·lules perquè es relaxin i per sobre de tot, estima la activitat en qüestió sigui menjar, caminar, respirar, estudiar, cantar, conversar, nedar.

2. Si quan est`s duent a terme una activitat o estàs una mica tens, atura't, respira profundament, relaxa't i aleshores torna poc a poc amb l'activitat.

L'explicació:

La persona emprèn un treball eficient quan les seves cèl·lules estan serenes, i no en estat d'inquietud. I només poden estar serenes, quan la persona estima l'activitat, quan es capaç de crear atmoesferes positives al seu voltant.

La persona quan està ofuscada, quan per exemple té impaciència i presses per acabar una activitat, aleshores la feina que faci la farà sense l'aprofitament adequat (no serà una bona execució, ni tampoc ben focalitzada i estimada).

En tals circumstàncies més val aturar-se, esperar que la mar interior (sentiments) es serenin a través d'una imatge del mar en estat pràcticament de quietud i aleshores respirar profundament i emprenent l'activitat amb serenitat i atenció i goig.
Sí, cal crear atmosferes positives al voltant de la persona per sentir-se alliberat i protegit per actuar correctament.

Quan parlo de quietud, em refereixo a sentir-se en un estat de pau, serenitat i atenció que fa que
qualsevol moviment posterior sigui a nivell físic, emocional i mental es faci des del centre, des de la consciència de manera el sentit de justícia i amor sigui una realitat en tot l'èsser. L'ordre i l'harmonia es manifesta. Millor sempre començar poc a poc per posteriorment anar incrementant la velocitat. El gest és molt important i cal que es faci amb amor, amb direcció i aleshores quan es converteix amb un hàbit tot resulta benèfic.

De la mateixa manera que en la pràctica del tennis, és important començar lentament ni amb poca ni amb molta força per anar adquirint l'habilitat de fer el gest adequat a dur a terme, fins que un hagi assolit un cert domini per atrevir-se a executar el cop de manera més forta, també passa el mateix en altres plans siguin en el món dels sentiments i pensaments. Els errors són necessaris per adonar-se compte que és el que fem malament per aleshores anar-ho corregint, però perfeccionant amb la imitació dels grans models.

Salut!








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada