67. Sobre les decisions. Negociació.

La imatge:

La persona negociant amb altres.

L'exercici: 

1. Abans de negociar, estableix com un punt de partida, el que estàs disposat a negociar, a flexibilitzar i el que no. Pensa que el que vulguis sigui just i pur. Pensa com et sents amb el que vols. No el que et faci sentir còmode o incòmode sinó el que moralment et fa sentir just, pur, respectuós.
2. Fes els reajustaments adequats.
3. Tingues les idees clares i preparat per negociar.

4. Ni et precipitis en la presa de decisions ni tampoc pensis o meditis massa.
5. Deixa de banda el que diran i les pressions externs i sigues tu de manera autèntica, és a dir escolta el teu cor, visiona la imatge del acord o tipus d'acord.
6. Actua sense pensar massa (ja ho has fet), fent ús d'un guió i amb certa capacitat d'intuïció i flexibilització i improvisació.
7. Avalua i aprèn.

L'explicació: 

Per exemple en la negociació, hi ha cinc tipus de decisions i dos actituds.

Els cinc tipus de decisions són les següents.

1. Dir no convençut
2. Dir sí convençut
3. Dir sí i no estar convençut
4. Dir no i no estar convençut
5. Dir sí i tenir confiança i poder individual per tal de tenir un marge de millora en un determinat acord amb el pas del temps.

Està clar, que la tercera i quarta tipus de decisió és preferible evitar-la. En cas que ens trobem en la situació de prendre una decisió de tipus 3 i/o 4 més val aturar-se, no precipitar-se, esperar i situar-se en 1,2 o 5 i acceptar les conseqüències i aprenentatges.
Ara bé, cal matisar en el sentit que és preferible de fer una cosa que un no estar del tot convençut però fer el bé, que no fer-lo de manera convençuda. És millor ser incoherent perquè un va fer o pensar quelcom incorrecte ahir i avui fa alguna cosa correcte, que mostrar-se coherentment erroni. Per tant, el criteri més adequat per saber si un pren una bona decisió, es base en termes de justícia i en termes de puresa o bondat o desinterès. 

La cinquena tipus de decisió, és rellevant ja que tot i no estar del tot convençut sí hi ha una percepció que en la vida les coses no són blanques o negres, que lògicament poden ser més blanques que negres i tot que és preferible decidir en l'entorn blanc i clar, ser conscient que un pot moldejar o canviar la seva realitat dóna confiança perquè les coses funcionin com un vol.
Posaré un exemple.
Ahir vaig fer el primer bany de l'any. Vaig pensar que l'aigua seria molt freda, que em costaria entrar-hi. Em vaig preparar mentalment de banyar-me en tals circumstàncies, i aleshores en el moment de la veritat no em va costar massa i per altra banda tampoc estava tant freda. Si un es prepara pel pitjor i esperar el millor, aleshores té més facilitat de sortir-se'n. En aquest cas em vaig preparar en cas que l'aigua estigués freda, i esparava el millor, és a dir banyar-me. És a dir, la meva autonegociació era banyar-me, fins i tot en circumstàncies difícils per la meva comoditat i aleshores al ser capaç de moldejar el meu cos, de preparar-lo pel més difícil i de sortir-me (em vaig imaginar banyant-me per molt freda que estigués a l'aigua) em vaig autocondicionar i l'experiència va ser positiva.

Les dos actituds són les següents:

1. Pensar amb els propis interessos. Ser egoista .
2. O bé pensar amb els propis interessos i els interessos del interlocutor. Tenir una mentalitat empàtica.

Lògicament la segona opció és preferible, ara bé, cal subratllar que pensar amb un i l'altra no vol dir arribar a acords, no necessàriament una cosa implica l'altra. Puc entendre a un interlocutor però puc no estar-hi d'acord per un determinat context.
Per exemple, un amo del seu gos, pot comprendre que el gos vulgui passejar una estona més però sí l'amo necessita anar a casa deixar-lo perquè ha d'anar treballar, ha de fer el que necessita.

En definitiva, és important prendre decisions de manera que un se senti mínimament satisfet, que vegi elements positius però no tant per satisfer capricis sinó per satisfer i gaudir ideals i això implica certes incomoditats i sortir d'una zona d'aparent confort, però això és important, trobar-nos de tant en tant situacions en què el tipus de decisió sigui la cinquena, és a dir una certa incomoditat i una certa comoditat i sobretot confiança de construir acords i una realitat en pro no tant a interessos personals sinó a ideals universals.

Sempre cal adonar-se de les conseqüències de les decisions els pros i contres no només des d'un punt de vista de valors, sinó també de criteris de justícia i responsabilitat. Saber preveure no és fàcil, però val la pena a vegades aturar la ment, i escoltar la veu interna i fer-li cas, i estar bé amb un mateix de manera d'anar fent coherent el que un pensa, sent i actua amb el propòsit de l'ànima per respecte a un mateix i la naturalesa.
En definitiva, es tracte de preguntar-se sovint, allò que faig, és just? és pur? I si és així cal avançar, sinó cal aturar-se i fer reajustaments, tot i això, potser un s'equivocarà, però haurà fet el millor segons el seu estat evolutiu i això d'entrada és positiu sempre hi quan tinc un toc d'humilitat, de curiositat de recerca de veritats més profundes. 

Salut!