La meva llista de blogs

dimarts, 18 de desembre del 2012

117. Sobre el coach. El self-coach moral o filosòfic.

La imatge: 

El procés de millora de la persona que forma part d'una col·lectivitat a través de la reflexió sobre l'acció.
La persona sovint es pregunta si es troba o no en el camí correcte o es recorda quin és el camí (el de la fe, esperança i caritat). 

L'exercici: 

1. Abans de finalitzar el dia, és bo preguntar-se, en què he progressat avui? en què puc millorar? En quina virtut he demostrat per mitjà de fets que sóc millor.

L'explicació: 

Es tracte de ser virtuós o senzillament viure en direcció a la virtut. Diu Aristòtil que la virtut es troba en el punt intermig. Certament, és fàcil d'adonar-se en determinades ocasions,  ja que per exemple entre la imprudència o temeritat i la covardia, trobem el valor. En altres ocasions, tenim un conjunt d'oposats, per exemple, la mandra i la diligència, la temprança i la gula, la caritat i l'enveja, l'orgull i la humilitat. El que passa és que de la mateixa manera que una persona pot estar contenta si abans ha experimentat la tristesa, per esdevenir més humil a vegades la persona es troba en situacions de la vida en què s'adona compte que no val la pena ser orgullós. Per tant en aquest sentit, el terme intermig l'interpreto en el sentit que per exemple si un vol admirar algú, necessita d'alguna manera encara que sigui en petites dosis i en petits moments envejar-lo. D'aquesta manera la persona té l'impuls per activar-se, per admirar. El que és important és que el vici sigui només un punt de partida per aleshores tenir com a meta final la virtut.

Amb aquesta imatge, el que vull  dir bàsicament, és que a vegades va bé veure que el que un falla no és solsament un determinat aspecte d'una activitat, sinó una actitud subjacent. Per exemple, si un emprenedor falla perquè quan actua dubte d'ell mateix tot sovint, aleshores si ho examina amb seny i intel·ligència, el problema no és tant el producte, sinó la fe que hi posa a darrera d'ell.
Per tant la pregunta no és tant perquè falla aquest producte, quin problema tècnic té, sinó quina actitud he de millorar perquè el que tingui entre mans pugui ser vist d'una manera millor?
Per tant, insistint amb el tema, es tracte de preguntar-se fins a quin punt té fe, esperança i es mostra caritatiu. Sí, es tracte de preguntar-se vàries vegades el dia això, ja que d'aquesta manera quan la ment divaga, i per tant aquesta pregunta serveix a l'individu a centrar-se, i dirigir la vida més que en base a valors en base a ideals, a virtuts.

Canviar l'actitud, moltes vegades implica canviar la vida, i per canviar de manera que un es trobi cada vegada amb més pau interior, és altament recomanable pensar vàries vegades el dia si la seva forma de pensar, sentir i comportar-se s'apropa o s'allunya d'aquestes virtuts i d'altres igualment importants, ja que d'aquesta manera i hi haurà més possibilitat de no perdre el nord i acostar-se en la serenitat d'esperit.

Certament a vegades podem trobar contradiccions, o fins i tot que determinades virtuts competeixin entre elles. Per exemple, la fortalesa de dir no a determinats suggeriments, i la generositat o esperit de servei per ajudar i atendre els altres. Però si un examina més a fons la qüestió, s'adonarà compte que no hi ha contradiccions perquè el recte pensar no admet dubtes, i en funció del context, en funció de les bones intencions, un s'adonarà compte que caldrà dir no a suggeriments més injustos i egoistes que interessats personalment encara que molesti a determinades persones, i en canvi a vegades caldrà dir sí encara que els suggeriments que ens ofereixin no siguin els millors, si tenen bones dosis de justícia i generositat i positivitat, perquè en aquesta ocasió més valdrà fer determinats intercanvis fins i tot encara que no siguin perfecte que quedar-se aïllat. En definitiva, en la mesura que un avenci en el camí de la saviesa i l'amor, cada vegada la persona tindrà les idees més clares tot i que els obstacles no desapareixin.

En definitiva, agafar aquest hàbit de preguntar-se sovint si es troba en el bon camí o no, és convenient i molt sà ja que d'aquesta manera la persona avançarà i el més important se sentirà més viu per viure de manera motivada.

Salut!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada