125. Sobre la consciència. La imitació de la naturalesa.

La imatge: 

El planeta terra i el Sol.

Nosaltres representem el planeta terra en què li passen moltes coses, té els seus moviments, les seves manifestacions més o menys harmòniques, més o menys estables o inestables depèn del com es miri.
Però també representem el Sol, és a dir dins nostra hi ha un consciència que presencia tot el que passa a sota, que dóna llum, calor, vida. De fet, és cert, que la persona no decideix de tenir vida, sinó que viu, lògicament llavors pot viure amb aprenentatge o bé dins la gran ignorància.

L'exercici: 

1. Observa't i observa el silenci. 
2. Escolta'l, respira, observa, toca'l, tasta'l. 
3. Emet llum a través de la mirada, a través dels ulls i calor per a tothom. 
4. Alimenta't d'amor, gaudiment, joia, llum, i envio a tothom. 
5. Sent aquesta autoestima, aquesta obediència a la intel·ligència superior, aquesta confiança que només s'aconsegueix amb llum, esperança, fe, i caritat.    

1. Escull una qualitat a treballar per un dia per exemple l'estabilitat. 
2. Introdueix-lo en cadascuna de les teves activitats de manera que per exemple no et queixes, treballes, dones quelcom de tu, del millor de tu i també deixes un espai per descansar 



Breu explicació: 

És important identificar-se amb aquesta consciència solar, estable, generosa, intel·ligent, que dóna vida. D'alguna manera és una entitat o una ànima que s'identifica més en l'esperit intern, el sol intern que les facultats inferiors.
Quan la persona utilitza el cos físic, emocional, mental per donar servei als sentiments impersonals, els pensaments justos, d'alguna manera s'està identificant amb aquest estat superior, amb aquesta ànima influïda per l'esperit. En canvi, actuar al revés, és a dir ignorant a l'esperit i fer cas a interessos capritxosos de manera prioritària, fruït d'un soroll intern i/o extern important, fa que un s'aparti d'aquesta veu interior.

Quines característiques té aquesta veu interior, aquest estat d'identificació amb el Sol interior. He notat poques vegades aquest estat, i per la meva experiència i també perquè m'imagino les característiques solars, alguns dels seus trets poden ser els següents.

silenci, llum, calor, amor incondicional, concentració, estabilitat, observació, compassió, consideració, atenció, obedient a una intel·ligència superior, generositat, impertorbable o equànime, respectuós, pacient, agraït, humil.

Pensant cada dia amb una d'aquestes qualitats farà que un la vagi interioritzant. Allò ideal no només seria de pensar-hi o meditar-hi sinó també de traslladar-la en cadascuna de les activitats i responsabilitats que un assumeix cada dia, ja que aleshores al servei dels altres, creixerà.
Però una cosa és un tret i una altra cosa més àmplia és l'estat. Lògicament el tret ajuda a alimentar l'estat de consciència solar, però pensant amb aquest estat o actitud la transformació és més ràpida.

Ànims, evolució i desenvolupament!