132. Sobre l'autoestima. Una qüestió d'identificació.

La imatge: 

Una persona que recorda el que fa de positiu per un mateix, pels altres i per les entitats superiors, així com té l'hàbit de fixar-se en l'expressió de les virtuts de les altres persones i acceptant les pròpies limitacions com a punt de partida.

L'exercici: 

1. Durant el dia concentra't a admirar quelcom positiu sigui de les persones del voltant, sigui de la naturalesa, sigui d'algun profeta, sant, ...
2. Durant el dia focalitza una part positiva, altruista de l'activitat que tinguis entre mans.
3. Durant el dia, recorda't que estàs fet a imatge i semblança del Creador i que per tant que la saviesa, i amor resideix a l'interior de cadascú.
4. Davant les febleses i errors, és preferible acceptar-los, et fa humil, i aleshores centra l'atenció en l'expressió de les virtuts i encerts, dins i fora teu, ja que a més atenció sobre ells, més els desenvoluparàs.


L'explicació: 

De la mateixa manera que si invitem a uns amics, o bé a uns familiars a dinar o bé a sopar, ens esforcem per tal de cuinar quelcom que sigui bo, atractiu, i de qualitat, és a dir volem el millor pels nostres invitats.
Doncs bé, en les multituds de facetes humanes també es produeixen intercanvis i encara que no siguin visibles, és important saber donar el millor que un pot en la mesura de les seves possibilitats. Quan dic el millor que un pot no vol dir complaure les necessitats dels altres sinó d'expressar virtuts sigui la rectitud, la generositat, la humilitat, etc. Per tant no es tracte solsament de cuinar bé perquè els nostres amics i familiars estiguin contents amb nosaltres, sinó per expressar generositat, preocupació pel benestar aliè. Es tracte d'actuar amb una actitud generosa, natural, espontània en lloc d'atemorida per por a que les coses fallin. Es tracte d'acceptar els resultats que siguin i quedar-se amb l'actitud del treball pel perfeccionament.
L'autovaloració per tant ha de residir més en l'actitud que en el resultat, ja que l'actitud és el que determinarà l'èxit futur i la seva estabilitat.
En la societat actual, ens sentim moltes vegades bé o malament en funció del que la societat de manera subtil jutja com a bé o malament. La societat tendeix a idolotrar a les persones que tenen bons resultats, diners, fama, ...i a ignorar a persones que també expressen qualitats però que són "rares". Si bé les coses estan canviant, en la mesura que l'individu faci un esforç en començar a estar bé amb ell mateix no tant en funció del resultat sinó sobretot pel seu treball en una combinació entre qualitat, quantitat i actitud, aquesta societat anirà millor. El fet que la societat tendeixi a magnificar les persones que destaquen té quelcom de positiu en la mesura que siguin bons models de conducta però no té tant de sentit quan es premien a persones que no s'ho mereixen del tot o que les seves obres no ajuden realment a avançar en aquesta societat en la combinació del avenç humà a nivell fisic, mental o intel·lectual i moral.

En definitiva, és important reconèixer varies vegades el dia allò positiu que sóm i tenim i del nostre bon treball ja que aleshores fomentarem una autoestima sana, que ens ajudi a reconèixer les nostres limitacions i a ser humils i així tenir l'estímul de seguir treballant i creixent.

Per tant, d'alguna manera es tracte d'evitar actituds arrogants com també actituds d'automenyspreu, i mostrar-se com un realment és en un moment donat i adonar-se del potencial a desenvolupar sigui en el camp que sigui.

En la mesura que l'individu s'identifiqui en el que és més important sortirà de les distorsions mentals i pors irracionals. I que és el més important? Doncs recordar-nos que sóm éssers d'amor, de saviesa, veritat, justícia i virtut. Es tracte que si algú de dalt en jutja algun dia, poguem respondre amb la consciència tranquil·la d'haver fet quelcom significatiu i positiu per la societat segons les nostres afinitats, talents, coneixements i virtuts.

Salut!