La imatge:
El peix que es mossega la cua.
Com sortir d'aquesta roda? Dirigint el cap a la llum i creant un
sentiment d'abundància en lloc de mancança. Cal recordar que tots venim
del amor.
L'exercici:
1. Identifica una situació, una relació, etc. que t'entristeixi o et provoqui sofriment.
2. Pensa en tres actituds.
a. Rebutjar-la.
b. Desitjar una situació millor.
c. Acceptar-la
3. Escull la tercera, si vols.
4. Pensa en tres activitats.
a. No fer res i recrear-s'hi en aquest sentiment de tristesa.
b. Desitjar una situació millor sense assumir la responsabilitat de pagar quelcom a canvi.
c.
Accepta la situació dífícil com a punt de partida, focalitzar l'atenció
amb un objectiu i desig just que la millori i sigui factible, i
treballar o pagar quelcom per aconseguir-ho (en forma de bons
sentiments, de la visualització, l'estudi, treball, etc.)
5.Pots
escullir la tercera opció que implica el compromís de treballar en una
direcció, en una actitud positiva i pacient i amb disciplina i voluntat,
i confiança que amb el treball per petit que sigui ja que donarà un
resultat.
L'explicació:
- Si un està trist perquè es troba a l'atur, tindrà menys possibilitats que trobi una feina.
- Quan una persona veu que no li surten les coses, creu que ha de continuar actuant, es tensa i aleshores les coses empitjoren.
- Quan una persona té gana, i hi pensa, aleshores encara en té més.
-
Una persona que està trista aleshores capta allò extern seu sigui una
situació, una persona, un objecte qualsevol qualitat que d'alguna manera
sintonitzi amb aquest estat de tristesa per ser coherent amb ell
mateix, i aleshores és clar les coses només poden que empitjorar.
-
Recrear-se en un problema, en cercar la solució amb la mateixa actitud,
sota el mateix paradigma en què d'alguna manera la propiciat, es fer el
problema més gran.
- LLuitar contra el mal amb les mateixes
armes, és a dir, tractant d'eliminar-lo, aleshores un s'auto-elimina,
aleshores un dóna força el mal i mai el pot vèncer.
Per canviar l'actitud, es pot fer el següent:
- Estar en un estat d'alerta passiva, i escoltar el cor, és a dir de la intuïció i que varem ser concebuts per amor.
-
Canviar el paradigma de la mancança pel paradigma de l'abundància i
agraïment siguin quines siguin les situacions que ens trobem i això serà
possible en el moment que la persona trobi elements per créixer en la
manera de pensar, sentir i actuar de manera decidida, convincent, justa,
entusiasta, pura i valenta.
La conseqüència implica
deixar d'actuar de la manera com ho feiem, abandonar patrons de
comportament que ens abocaven al fracàs rere fracàs, fer silenci i
aleshores de manera natural poc a poc la persona anirà trobant les
solucions a la seva manera.
D'aquesta manera la
persona anirà esdevenint amo i senyor del seu destí i futur o com a
mínim un millor intèrpret i per tant es convertirà amb una persona més
serena.
Per exemple, amb aquesta actitud, la persona
té més possibilitats d'estar trista a alegre tot i que estigui a l'atur i
de convertir el problema en una oportunitat per treure el màxim del seu
potencial com aquell ciclista que treu forces de no se sap a on en un
port de primera categoria i amb molts kilòmetres a les cames. D'aquesta
manera, és a dir assumint en part la responsabilitat de la seva situació
i creure amb les seves possibilitats, estarà creant les condicions per
obtenir una ocupabilitat.
El dolor farà que tingui
molèsties siguin físiques, mentals o emocionals, però en lloc de
recrear-s'hi, les observarà amb equanimitat, focalitzant l'atenció en el
treball, en els petits assoliments, reduint un cert sofriment amb
esperança, renovant el seu esperit, amb la ment focalitzada en
l'ocupació en lloc de la preocupació i desdramatitzant la seva situació,
essent sincer que hi ha molta altra gent amb pitjors condicions. En
definitiva, una persona que sap sortir de la roda "el peix es mossega la
cua", sent la vida, li dóna un sentit per petit que sigui, ja que va en
la direcció i sobretot actitud adequada. S'identifica amb el bé,
acceptant la seva situació com a punt de partida i amb fe, esperança i
coratja per millorar l'actitud interior i aleshores l'exterior tard o
d'hora es manifestarà amb un certa afinitat amb tal actitud interior.
En
definitiva se surt de la roda, és a dir el peix s'allibera quan en lloc
de mossegar-se la cua, la belluga, ja que gràcies el moviment, el cap
es dirigeix en la llum.
Gràcies.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada