178. Sobre l'amor. La nova mirada. La mirada de l'infant. El principi del perdó.

La imatge: 

Veure un adult com un infant en vies de desenvolupament.

Veure's a un mateix com un infant en vies de creixement.

La persona al costat del consell del dimoni i al costat del consell de l'àngel.

L'exercici:

1. Autoobservació.

Identificar una associació negativa envers a una determinada situació, una persona per una determinada experiència en què vares patir,...a partir de l'autconsciència i autoobservació.

2. Acceptació:

Veure una situació pel que és, pel que ensenya, ....i accepta-la
Veure una persona pel que és, no és bona o dolenta, atrau estats nocius o positius,.... i accepta-la
(fins i tot accepta que aquesta persona siguis tu mateix) 

3. Creació:

Una nova associació positiva, que et proporcioni un sentiment positiu envers a una situació, experiència o activitat , per mitjà de la identificació i focalització d'un element positiu.
Una nova associació positiva, que et proporcioni un sentiment positiu envers a una persona per mitjà de la focalització i la identificació i focalització d'un element positiu.

4. Creure en el poder interior:

Sense deixar de veure la realitat i sense deixar de prendre les precaucions adequades, experimenta les conseqüències positives en el teu ser de pensar en positiu, per mitjà de l'esperança i les bones accions o obres.
Experimenta la responsabilitat i el poder que tens per atraure aquests estats positius, a partir si vols d'algunes incomoditats que et fan reaccionar.


5. Focalització:

Focalitza en els elements positius al teu voltant i dins teu.
Focalitza en els elements positius al teu voltant i dins teu.

6. Record positiu:

Recorda el sentiment i emoció pur i positiu que emana de l'amor incondicional i la saviesa de mantenir aquesta focalització. 

7. Identificació.

Torna a identificar-te més en l'autoobservardor que en l'actor, en l'esperit que té poder en moure la matèria per purificar-la.

8. Transformació

A través d'aquest record serà més fàcil en ser constant en aquesta manera de pensar, sentir i actuar i a través de la llei de la gravació, la teva transformació i del guariment del teu cos mental, emocional i físic anirà esdevenint una realitat.

9. Harmonia a través de l'agraïment.

Sigues agraït d'haver estat ajudat per les forces celestials que et permeten protegir-te de la foscor, de donar exemple, de donar servei als altres a través del exemple i la convicció, seguretat i determinació que et permet de sortir de l'espiral "el peix es mossega la cua" i entrar en una nova dinàmica de guariment, equilibri, harmonia i certa pau.

10. Exemple o testimoni de la llum, l'amor i la veritat.

Sense voler, de manera espontània esdevens en major o menor mesura, sense pretendre-ho, un exemple per la gent del voltant.


L'explicació: 

Certament els estats interns negatius cal acceptar-los. Si s'accepten, perden força. Si en lloc de lluitar contra ells, els acceptes, comences a prestar atenció en la variabilitat dels estats, de manera equànime. Al observar-los perden força, es redueix la intensitat del desig del rebuig, i fins i tot el desig d'atraure els estats de benestar, senzillament et converteixes en un observador a part d'un actor. D'aquesta manera des de la consciència de la figura del observador, tindràs capacitat d'influir sobre l'actor. Evitaràs caure en la trampa de l'acció i reacció immediata, irreflexiva i immadura i començaràs a habituar-te a reaccionar de manera sàvia, amorosa i valenta. Per tant, es tracte d'identificar-te no en la teva pantalla de pors, temors, experiències negatives ni fins i tot en les alegries del passat o del present immediat, sinó en la teva essència que es capaç d'observar tot això sense deixar-se portar o condicionar per les energies siguin en una o altra direcció.
El fet d'observar que per exemple, un va darrera d'un pensament que l'angoixa ja és un primer pas per deixar de córrer, i fer que el pensament treballi per un i no el revés. Per anar aconseguint aquest estat un s'ha d'identificar amb la seva essència, amb el seu nen interior, innocent, amb el seu esperit, amb la seva llavor que donarà i dóna fruïts.
Davant les agressions, els insults, les dificultats, al observar-los, al no reaccionar amb odi o rebuig, la persona es defensa, es protegeix i per aconseguir aquest estat de perdó i no d'immobilisme, cal estar unit a la llum, a la font i en el jardí interior de l'amor, la veritat, i la saviesa que cal treballar perquè vagi creixent una mica cada dia.
Les persones no són bones o dolentes, són estats purs i justos o impurs i injustos que atrauen, en la mesura que un focalitza dins i fora seu allò que és pur i just, més fàcilment es manifestarà. 
La saviesa ens avisa de les consequències de les accions i s'adona compte que rebutjar o odiar situacions o persones, no és intel·ligent, perquè és el mateix que rebutjar-se i odiar-se i això condueix a la malaltia.
La persona és un microcosmos del macrocosmos de manera que tot allò que està a l'exterior també està al interior, de manera que rebutjar l'exterior és sinònim de rebutjar-se, i acceptar allò que hi ha a l'exterior és acceptar-se.
Per aconseguir aquest estat cal tenir un estat d'unitat envers a la societat. Perdonar, i acceptar no són sinònims d'immobilisme, són compatibles amb el treball, amb el mateix treball que una mare ajuda, condueix, guia a una criatura de la dependència física, mental i emocional a la interdependència. 

Si la persona basa la seva felicitat en base a la percepció de la distància entre el que és, té i fa amb el que no és, no té i no fa, sempre serà infeliç. El problema no és el desig sinó l'actitud envers el desig. Si un vol una cosa a partir del seu treball interior, a partir del que sent com a propi, a partir del que emana en la seva naturalesa, no sentirà la distància, no sentirà la separació, sinó una afinitat i unió i aleshores el sofriment, la confusió, l'apatia desapareix.

Si un vol ser músic i percep que no ho és, se sentirà infeliç.
Si un vol ser músic i percep que d'alguna manera ho és, se sentirà unit i feliç.
Si  un vol percebre que s'està convertint a músic, cal pensar, sentir i obrar com un músic.
Si un obra com a músic, cal existir una certa predisposició, un entorn i un treball que hi guardin una relació.

En definitiva, envers les relacions humanes, i les situacions contradictòries i díficils la vida, és important les següents actituds.
1. Autoobservació. 
2. Acceptació. Cal preguntar-se que ens està ensenyant una experiència.
3. Creació. Aprendre a crear noves associacions positives, noves mirades.
4. Creure en el poder interior.
5. Focalització en la puresa en lloc de la por.
6. Record de l'emoció i sentiment positiu que hem atret, experimentat i emanat.
7. Identificació com autoobservador de l'actor, amb l'esperit que es manifesta a través de la matèria.
8. Transformació a partir del treball constant basat en l'amor i la bona direcció.
9. Harmonia a través de l'agraïment.
10. Esdevens un exemple de llum, puresa i de la veritat.


Salut, pau, llum, convicció, amor, valentia i veritat!