188. Sobre la tolerància. Deixar que la gent pensi el que vulgui però sense deixar de dir el que un pensa.

La imatge: 

La persona que respecte els punts de vista dels altres, que els dóna llibertat perquè pensin el que vulguin.
La persona que s'empipa que els altres pensin de manera diferent a com ho fa.

La persona que diu el que pensa amb respecte, sense pretendre imposar res a ningú, però sí a emetre un punt de vista, una influència.
La persona que diu el que pensa sense respecte, amb la pretensió d'aconseguir que els altres pensi com un ho fa, amb la intenció de manipular-los el cervell o senzillament de satisfer el desig de superioritat.

La persona que escolta i opina sense entrar en una competició de veure qui té la raó.
La persona que escolta i opina amb la intenció de competir i satisfer la seva necessitat de ser guanyador.

La persona que no associa oferir un punt de vista diferent a la majoria o al interlocutor no amb separació o combat sinó amb invitació a la curiositat, a la diversitat, a la creació i l'aportació de la riquesa.
La persona que associa portar la contrària amb rebuig i per tant en enuig i per tant amb tendència a combatre per deixar en evidència al interlocutor o bé no dirà res i aquest sentiment negatiu el portarà a dins seu.

La persona que opina un punt de vista diferent a un altra però no diu que el seu interlocutor s'equivoqui, acceptant que ell també es pot equivocar o que pot existir un punt de vista més ampli que el d'ambdós.
La persona que opina de manera diferent del seu interlocutor, volent deixar-lo en evidència, sentint-se superior.

Aquella persona que s'adona compte que conviu amb una altra que té coses poc raonables des del seu punt de vista, que d'entrada l'enutgen però sap col·locar-se en un punt de vista ampli, de manera que també veu coses que li agraden, algunes qualitats o virtuts i per tant es queda amb un sentiment de neutre a positiu en relació al seu company.
Aquella persona que s'adona compte que conviu amb una altra persona una mica rara, que té manies o senzillament que no comparteix alguns punts de vista, essent incapaç de veure les moltes qualitats que té o sense recordar els molts favors o algunes influències positives que hagi rebut.

"És millor que no voler tenir la raó, sinó que te la concedeixin"

"Dóna una oportunitat per la reconciliació, creu-hi, confiï i aleshores deixa que es produeixi el que sigui, accepta-ho, el més important és tenir l'actitud positiva en tota relació" 


L'exercici: 

1. Convius amb una persona.
2. Fes una llista de les coses que t'agraden i que no t'agraden i dintre d'aquestes les que t'influeixen o t'afecten més i les que no.
3. Fes exactament el mateix amb tu, és a dir, una llistat de les coses que t'agraden i altres que pots millorar, i dintre d'aquestes, les que afecten als altres i les que no afecten gaire als altres.
4. Convoca al teu company, presenta-li la teva llista i demana-li la seva opinió, demana-li que esculli una cosa que cregui que sigui important millorar formi o no formi part de la llista.
5. Posteriorment, assumeix el compromís de millorar aquell aspecte.
6. Demana-li que faci el mateix.
7.  Deixa't convocar pel teu company, i expressa la teva opinió sincera, demana-li que millori en un aspecte si ell vol saber la teva opinió.
8. Deixa que lliurament assumeixi el compromís de millorar aquell aspecte.
9. És important dos coses:
- Per un costat focalitzar l'atenció en les virtuts dels altres en lloc dels defectes.
- Per un altra costat, és important exigir-se mútuament de manera consensuada el treball de millora almenys amb un aspecte de caràcter.
Si el nostre company millora amb algun aspecte, aleshores veurem millora i això ens ajudarà a millorar la nostra focalització en les virtuts i qualitats que té, de manera que la relació serà millor. Si el nostre company veu que nosaltres millorem en algun aspecte de convivència, ens apreciarà millor i aleshores la relació guanyarà en credibilitat.


L'explicació:

La tolerància i la intolerància. Quan ser tolerant i intolerant?
En les relacions humanes és normal que hi hagi diferents punts de vista sobre la vida, sobre com arribar a l'objectiu de ser més savi, atent, valent, bondadós. Quan es fan coses en conjunt, per tant, és normal que sorgeixin petits conflictes com a punt de partida. Ara bé, en lloc d'associar aquests punts de vista diferents o conflictes amb malestar i separació, és convenient fer un treball d'associar-ho de manera positiva, i veure-ho com un desafiament i no com un problema. El diàleg amb bona predisposició, sense voler imposar, sinó en raonar i en estar disposat a acceptar punts de vista més elevats, i per tant en cedir, de la mateixa manera que és convenient tenir una actitud valenta en saber defensar valors i punts de vista elevats.
En les relacions cal tenir fe i visualitzar un fi més positiu que negatiu, ja que si es resolen els conflictes inicials o els que puguin sorgir, en defensa dels valors, aleshores les relacions se solen enfortir.

Sobre la pregunta quan cal ser tolerant o intolerant? En general cal ser tolerant a la justícia, la veritat, la justícia, la bondat, l'amor i la saviesa. En canvi cal ser intolerant (sense sentir-se ofès o sense interioritzar un malestar intern), davant la mentida, la injustícia, la maldat, la manca de respecte, i la ignorància.

Algun exemple.

la por