274. Sobre el desenvolupament. Els jugadors de tennis.

La imatge:

Els jugadors de tennis desenvolupant i millorant el seu joc focalitzant l'atenció en les seves fortaleses.

L'exercici:

1. Identifica una fortalesa, qualitat, virtut.
2. Identifica una debilitat.
3. Identifica la manera de maximitzar la teva virtut.
4. Identifica la manera de minimitzar la debilitat a partir de la teva virtut.

La reflexió i exemple:

El temps és limitat i per tant cal decidir com invertir l'energia. Si s'inverteix via focalitzant l'atenció en les fortaleses o bé minimitzant les debilitats. Doncs bé, és convenient tenir en compte que fan els grans. Per exemple, en Roger Federer, considerat un dels millors jugadros de tennis de la història, considera que cal focalitzar l'atenció en les fortaleses, sense deixar de treballar per minimitzar les debilitats, però sempre posant èmfasi en identificar, potenciar allò que un fa bé de manera natural.

Perquè? Deu tenir varis motius. Crec que un dels motius és el fet que si treballes allò que fas bé, t'animes, agafes confiança, gaudeixes de l'experiència, és mé fàcil que assoleixis els teus objectius. En canvi si treballes molt per minimitzar allò que no fas bé, des d'un punt de vista psicològic no és tant gratificant o com a mínim la recompensa es fa esperar potser massa. La solució passa en treballar les teves fortaleses, per exemple en el cas del tennis, en Roger Federer destaca (deixant de banda l'aspecte mental) en el servei i sobretot en el drive i en canvi la seva debilitat són les pilotes altes de revés. De fet, aquesta raonmanet té la seva lògica adaptativa. Per exemple, si en Roger té la iniciativa la probabilitat que l'adversari li torni pilotes en el revés disminueix i encara més disminueix les pilotes altes en el seu revés. Per tant, si treballa les seves fortaleses no és necessari que treballi per minimitzar les seves debilitats amb tanta necessitat perquè no en tindrà tanta necessitat. Tot i això, també hi ha adversaris forts, com per exemple en Rafael Nadal que sobretot en pista lenta o de terra, li resulta fàcil tornar-li pilotes altes en el seu revés i aleshores en Roger ho passa malament. Per tant, perque no ho passi tant malament cal que també dediqui temps en minimitzar les seves debilitats, perquè a ulls de l'adversari no ho siguin tant. Però com fer-ho? Des d'un estat d'ànim positiu, pacient, i marcant-se objectius pas a pas, sense que s'oblidi de les seves fortaleses i per tant sense menyscabar la seva confiança.

Per tant, en les altres esferes de la vida, és rellevant, l'autoconeixement en el sentit de tenir consciència quines són les nostres fortaleses, és a dir, ser conscient que fem bé de manera natural sigui a nivell físic, social o emocional, intel·lectual i espiritual a nivell de virtuts. Per altra banda, cal ser conscient i humil per acceptar que no fem tant bé. Curiosament, per identificar allò que no fem del tot bé, cal mirar allò que fem bé. Per exemple, si una persona és molt imaginativa potser no dedica tant l'atenció en prestar els detalls i per tant aquest pot ser un aspecte a  millorar. Si una persona és molt reflexiva, potser un aspecte a millorar és la seva capacitat d'interacció o comunicació amb els altres. Si una persona és molt adaptable potser ha de millorar a donar una imatge poc predible. Si una persona és molt cerebral, lògica, i ferma, potser ha d'aprendre a ser més empàtic o considerar els sentiments en el seu estil de presa de decisions.

Posteriorment, és convenient identificar un entorn, una activitat que permeti a la persona desenvolupar les seves aptituds. Per exemple, si es tracte d'una persona molt estratègica, amb capacitat de memoritzar mapes mentals, i en aplicar la lògica (habilitats que solen tenir les persones amb temperament racional), els escacs poden ser una bona activitat per destacar i fer ús de les aptituds que tenen. Si els manca habilitats socials, hauran de combinar-ho amb alguna activitat que els permeti tenir contacte amb els altres companys de manera que puguin no només estar en un entorn competitiu sinó també cooperatiu.

Si bé les fortaleses ens permeten avançar en qualsevol àmbit, les debilitats ens frenen en el desenvolupament. Per tant, és convenient que no ens afectin massa, que les minimitzem. Com? Doncs bé a través de les fortaleses.

Si una persona és servicial o altruista però en canvi li costa interactuar i sociabilitzar, el fet de formar part d'activitats de voluntariat on pot posar de manifest les seves virtuts, el pot permetre a aconseguir millorar les habilitats d'interacció que necessita.

Si una persona és molt imaginativa i observadora i indagadora, pot esdevenir més pràctic i ser més eficient si observa el món exterior i  pregunta a persones sobre els seus invents i experències amb l'ànim d'aprendre que és el que ha de fer per concertar les seves idees, quins mètodes ha d'utilitzar.

Si una persona és emotiva, empàtica, però en canvi li costa ser ferma, defensar punts de vista antagònics de manera de manera harmònica, precisament el que no ha de fer és abandonar l'harmonia, aquest valor seu i tant apreciat, sinó que a partir d'ell, ser sincer i íntegre amb els seus punts de vista. Cal que aprengui no només a associar l'harmonia amb el gaudiment o que les coses vagin com a un l'interessa o li resulten més còmodes, sinó a associar l'harmonia amb un cert conflicte com a punt de partida, en dialogar punts de vista diferents. D'aquesta manera encara que contradigui als seus amics, no els farà sentir malament perquè des de l'harmonia, les bones intencions, aprendrà a fer compatible el valor o audàcia amb la bondat.

En canvi si una persona és molt lògica, ferma i en canvi li costa considerar els sentiments seu com dels altres, pot esdevenir més cordial, respectuós, comprensiu, inclusiu, a partir de la fortalesa de saber associar-se al principi d'igualtat, justícia o honestedat. Si sap posar-se a la pell de l'altra i compren que hi ha gent que és mou per les preferències, pels sentiments i altra gent que tendeix a moure's per la lògica com ell, i que tant important és considerar uns aspectes com uns altres, aleshores podrà comprendre millor als seus interlocutors i fins i tot els seus sentiments encara que no tinguin massa lògica en un moment donat. Llavors sense deixar a ser ferm i lògic, pot esdevenir més empàtic, considerat.

La persona que tendeix a endarrerir les decisions necessita aprendre a ser més determinat, ja que el permament dubte és negatiu per l'evolució. Si es tracte d'un temperament Idealista, que es mouen per valors, aleshores ho pot aconseguir ser més determinat si sap trobar un sentit, un significat, a cada activitat que fa. Per exemple, en el ca que hagi de prendre decisions sobre el que vol fer en el seu temps lliure, pot escollir entre vàries activitats (voluntariat, ball, música, escacs, esport, formació, etc.), una opció és associar a cadascuna d'aquestes activitats a un valor o significat i per tant, llavors allò que desitgi amb més intensitat és el que acabarà decidint-se a fer. També cal que sigui conscient que hi ha èpoques per unes coses i altres èpoques per a altres. El més important és fer allò que un estimi en lamesura de les seves possibilitats, i estimar allò que un fa, la vida mateixa.

En defnitiva, el desenvolupament és un tema molt extens, la idea seria en identificar allò que un fa bé, escollir un entorn que se senti més bé que incòmode per poder servir a la gent a través dels dons que té, agafar confiança i aleshores es tracte de ser honest amb un mateix i en aprendre allò que un ha de millorar o minimitzar allò que un li costa fer a través d'uns recursos interns i externs (ajuts d'altres persones) que li permetin aprendre, progressar, i gaudir.  

Finalment m'agradaria comentar que a vegades més que voler desenvolupar-se, es tracte d'escoltar-s. Potser resulta més efectiu, tenir una intenció i llavors deixar d'intentar res, sinó senzillament fer, i experimentar el propi potencial. Si un sap estar en silenci, abandona la interferència (el que hauria de fer, ...i la sobrexigència) i esdevé més autèntic. Per fer això cal no donar-li tant importància a l'intel·lecte o més ben dit, posar-lo al servei de la intuïció, a les revelacions internes quan un es fusiona amb la naturalesa i amb la seva autèntica ànima.

Salut i desenvolupament!

250. Sobre l'evolució. Sortir de la zona de confort. L'equilibri entre seguretat i prosperitat.

La imatge:

Per primera vegada:

Parlar davant d'un grup de gent.

Cantar davant de gent.

Presentar-se en un certamen de poesia.

Participar en un cursa trail.

Pujar una muntanya per sobre dels 3.000 metres.

Presentar-se en un examen oral.

Nedar a principis de novembre durant 10 minuts en una temperatura per sota dels 20º.

Emprendre un negoci o una nova activitat.

Aconseguir el primer client.

Participar en un campionat d'un esport,...tennis,...

Participar en una entrevista a la radio.

Fer un dejuni de 24 hores de dinar a dinar.

Participar en el primer concert com instrumentista solista.

En una reunió de treball, opinar de manera diferent de la majoria de la gent de manera raonada.

A dir-li una persona que l'estimes, que estimes o admires les qualitats que atrau. 

La primera feina.

Explicació: 

Per un costat la persona ha de fer front a dos forces que porta a dins de manera més o menys intensa. Per un costat l'instint de supervivència que condueix a la persona a cercar una certa seguretat en tots els sentits. Per un altra costat, porta l'instint d'evolució que influeix a la persona a marcar-se nous objectius, a aprendre noves coses, a emprendre noves activitats o les mateixes amb varietats, i majors dificultats. D'alguna manera l'instint d'evolució ajuda a la persona a sortir de la zona de confort, a arriscar, a disminuir la seva seguretat inicial per trobar una nova seguretat. 
Per tant són dos forces en essència contradictòries, o com a mínim que tenen direccions una mica oposades. Aleshores com es poden conciliar? Que és el correcte sortir de la zona de confort o cercar la seguretat? 

La meva resposta és que des de certa seguretat, cal arriscar. Com aquell nen que es comença a fer més gran i coneix nova gent i a provar noves experiències d'aprenentatge sense deixar de tenir el recolzament familiar. 

Quan sóm petits no pensem tant, com hem d'aprendre, senzillament imitem bé o no tant bé, les diferents operacions per tal de desenvolupar-se en el món. D'alguna manera alguna d'aquestes operacions, ja venen dictades per la genètica, però necessiten el recolzament cultural i ambiental perquè es pugin manifestar. Amb això vull dir que quan sóm grans, quan l'intel·lecte o la racionalitat preval, fa que l'adult tingui més dificultats per avançar ja que és més conscient dels perills però també és cert de les oportunitats que té d'avançar en qualsevol activitat. Per tant quan un individu és adult, sense deixar de banda la seva part racional i intel·lectual, cal atendre a la seva part volitiva i motivacional si vol evolucionar com ho fa un nen. És a dir, que no es tracte de plantejar massa dubtes, senzillament es deixa imposar per la necessitat d'evolucionar, d'escoltar el seu cor, la seva intuïció. 

La clau és trobar l'equilibri entre la valentia i la prudència, entre la seguretat i autoestima i certa inseguretat i humilitat associat a l'aprenentatge d'una nova experiència. 

Aleshores es tracte de saber quina és la manera d'aconseguir trobar aquest equilibri. 

Cal trobar un equilibri en la direcció de l'atenció en la visió o projecció del que es vol aconseguir i la manera o actitud adequada, en la identificació en l'emoció adequada i l'assumpció de la disciplina.

Certament l'experiència té dos funcions, per un costat donar-nos seguretat i per un altra costat en dóna confiança per arriscar i provar noves experiències similars però més profundes. Cal fer ús de les dues funcions. Si només fem servir l'experiència per fer el mateix i sense marcar-se nous objectius, aleshores un s'estanca, en canvi si es fa servir l'experiència per recordar a la persona que té capacitats i per justificar la fixació de nous objectius que siguin difícils però no impossibles, aleshores la persona se sent motivada dins d'una certa seguretat. Si es marca un objectiu i no l'assoleix, es tracte de cercar les causes i aprendre de l'experiència. Els fracassos són sovint les llavors de grans èxits, sempre hi quan la persona sigui conscient del que fa bé i el que no ha fet bé. Moltes vegades s'adonarà que caldrà posar-hi més visió, imaginar-se un millor concepte d'un mateix, altres vegades s'adonarà que caldrà posar més fe, i motivació o autoanimació i d'altres més disciplina o més hores o més pràctica. 
Per tant, fer d'un gran objectiu, petits objectius o fites, és important. Un exemple el tenim amb el corredor de muntanya Kilian Jornet que abans de fer el record de pujar i baixar el Cervino, va estar entrenant, és a dir pujant i baixant vàries vegades els dies anteriors. Ho tenia ben estudiat. És un bon exemple de la combinació de seguretat (pel entrenament, pràctica i aprenentatge acumulat) i evolució amb risc, ja que va aconseguir fer una cosa que ningú abans havia assolit amb el temps que va trigar. 

És cert que pugui aparèixer una altra veu que ens faci dubtar de voler anar més enllà dels nostres límits mentals. Aleshores es tracte d'acceptar-la, observar-la i també observar la necessitat d'evolucionar, i si un té la imatge d'una millor versió d'un mateix, i té la consciència que té la preparació mínimament adequada, i si un s'identifica en algun principi tal com la veritat, la justícia, servei, bondat, i saviesa, és a dir amb un sentiment o intenció poderosa i positiva, ja no hi ha espai pels dubtes, només cal actuar i aprendre. Si un fixa l'atenció en l'assoliment, aleshores no hi ha espai pel dubte o el temor. Si hi ha un convenciment interior, una confiança plena, un agraïment anticipat i un enamorament o passió per l'acció que un vol emprendre, apareix una força que no es pot aturar. Certament abans d'invitar aquesta força perquè ens ajudi a fer un pas més endavant, cal treballar, cal pensar, sentir i actuar de la millor manera possible. D'aquí la importància de combinar de la millor manera possible la prudència amb l'atreviment o gosadia. Certament, trobar aquest equilibri perfecte és difícil però l'important es trobar-se en una zona pròxima. Fins i tot, hi ha cantants i músics que han actuat vàries davant de la seva audència, que encara els fa un cert respecte i en determinades ocasions oferiran espectacles millors que d'altres però l'important és ser-hi, és trobar-se en aquest espai d'inspiració i propera a l'equilibri i en definitiva a un convenciment que un es troba en un territori de confiança.

La pràctica també fa el fet, és a dir si un diu que és músic i mai exerceix, cada dia ho és menys. Si una persona no diu que és músic, però cada toca, és com si ho fos, ja que se sentirà natural actuar davant un públic no serà l'excepció sinó la norma, la costum desitjada i necessitada.


Exercici: 

Cerca raons de millora o evolució en l'exercici d'una activitat en base a principis tals com: 
la justícia, la saviesa, la bondat, el servei i valentia. 

És a dir, prend la decisió d'arriscar en base a certa seguretat o confiança en una activitat. 

Exemple: 

En el món de l'escriptura. 

- T'agrada escriure. 
- Té nocions molt bàsiques de poesia. 
- Fas una poesia. 
- Demanes una mica d'assessorament per tal de complir amb certes normes. 
- Et presentes a un certamen de poesia, sobre una temàtica que t'atrau. 
- Aprèns de l'experiència. 
- Escoltes altres poesies i aprens. 

Hi ha un atreviment, en el senti que sempre hi ha una primera vegada que et presentes a un certamen de poesia. Ara bé, aquest atreviment s'acompanya d'una base, d'un pòsit, d'un treball previ, d'una afinitat, no apareix per art de màgia i per tant, això vol dir que s'acompanya de certa seguretat i confiança que el que un fa, té un cert rigor i vàlua, independentment que llavors sigui més o menys valorada. 

Fer una cosa des de dins del cor, és important. Fer quelcom que t'alimenta i pots alimentar i aleshores tot és fàcil i difícil a la vegada. Fàcil perquè ve del cor, és com una necessitat i per altra banda és difícil en el sentit que sempre cerques nous objectius que et desafiïn i t'obliguin a treballar i a millorar. 

 Recorda que no és incompatible sortir de la zona de confort amb la confiança amb un mateix.

Evoluciona, prend l'instant diari en cada activitat com una tasca d'aprenentatge! 

 






 





 

234. Sobre la simplicitat. El que no barreja ensenyances, tot i les influències que rebi. La clau és la moderació i certa renúncia.

La imatge: 

La persona que vol massa coses, massa coneixements, i fer massa activitats en un període de temps, amb ansietat i insatisfacció, en definitiva col·lapsat. Que potser té por? Amb que s'identifica? En el fer, en el tenir i poc en el ser?

La persona que es coneix a ell mateix, sap el que li agrada, el que li desagrada, i estar obert a conèixer noves coses a partir de l'assumpció de la responsabilitat d'anar complint la seva missió. Fa renúncies i es concentra en allò que és important en les diferents àrees de la seva vida. El que vulgui fer i no pot fer amb qualitat perquè tingui altres prioritats o deixa per més endavant. Si s'avorreix es concentra en les fites o objectius a assolir (no masses).
Estar més content amb el que dóna a partir del que és, té i fa i no tant a partir del que rep.
És una persona d'acció, en lloc d'esperar tenir moltes coses, coneixements i fins i tot amistats, treballa amb el que té, i es contenta amb això. Fa renúncies perquè sap que el més important és l'equilibri, i la justícia. Sap que si un dia el jutgen des de dalt, li demanaran el que ha donat a partir del que ha rebut en forma de qualitats, virtuts, coneixements, possessions materials, contactes o amistats. Per tant la seva filosofia en una societat on hi ha tantes coses per descobrir, conèixer, experimentar, es concentrar-se i profundir amb allò que el fa feliç. Sap que el temps és limitat i si vol fer massa coses, es quedarà a la superfície i aleshores no podrà ser del tot feliç per no tenir la sensació de prosperitat o evolució. Escull allò que li agrada, ho treballa per contribuir per deixar-ho millor de la que ho ha trobat.
Té una visió o propòsit del que vol ser a partir del que és. Té una idea i aleshores també és obert en aquelles activitats, llocs, i persones afins a la idea que té. Sap que la vida és alimentació, un procés d'intercanvi i per tant si rep massa i no dóna res, al final el que té es fa mal bé, i si rep poc i dóna molt (excepte que ja sigui una persona molt evolucionada), probablement les seves bateries s'acabaran aviat (tota persona necessita descansar) i a més la probabilitat que el que doni tingui qualitat baixa si no té temps d'inspirar-se o alimentar-se positivament.
Sap combinar una certa satisfacció diària per avançar en el compliment de la seva vocació, missió i aprenentatge en la vida i al mateix temps una certa insatisfacció sana per tenir l'estímul de continuar treballant.

L'exercici i algunes reflexions per viure de manera simple: 

 - En relació a l'esport:
Escull un esport base per profundir, aquell que t'agradi més i se't doni millor i altres de complementaris.
També pots destinar una època de l'any a dedicar-te més en un esport i no tant en un altra.
Pensa l'alimentació i descans adequat.
Pensa quin és el millor moment de fer-ho.
Pensa en l'esport que s'adapti millor a la teva constitució i  que t'alimenti més.
Pensa en l'actitud més adequada.   

- En relació a la feina:
 Escull aquella feina que t'agradi més i dedica-t'hi amb devoció, en la mesura que puguis. En cas contrari, no deixis d'alimentar els teus hobbies o els teus projectes de futur de manera setmanal. Aliena en la mesura que puguis els teus interessos, talents i qualitats en un lloc de treball que sentis com a significatiu.
Potser ets una persona curiosa, però si tens un perfil maestro en lloc de gregari millor que et dediquis a una feina i profundeix, ja que en cas contrari pots dispersar-te.
Si no tens feina, te'n pots inventar una.

-En relació als estudis:
 Localitza els estudis que et sentis més inclinat i fes quelcom amb ells, algun treball sigui voluntari o remunerat. Es tracte de posar en pràctica allò que has après. No deixis d'aprendre coneixements, com habilitats o mètodes. Més val pocs llibres, pocs coneixements i ben aplicats de manera que et sentis útil que molts coneixements amb poca aplicació. No t'oblidis de carregar massa la motxilla, això no només té a veure amb possessions sinó també té a veure amb coneixements. Cal pagar els deutes i no carregar-se'n de massa. Sens dubte calen coneixements generals que indirectament t'ajuden a anar pel món, i d'altres més específics en relació a una professió, però evita la dispersió. Quan tinguis un problema utilitza els mètodes, els recursos per solucionar per mitjà dels coneixements i evita adquirir massa coneixements sense tenir un objectiu o necessitat clara.



- En relació a la pràctica espiritual:
Últimament s'està posant una mica de moda, la religió a la carta, creure en idees que professen les religions o bé determinades corrents espiritualistes. Novament, si bé s'accepta una certa etapa d'experimentació, és més viable en el mig termini, escollir aquell mestre espiritual, religió, o camí espiritual que sigui més afí al teu temperament i centrar-t'hi amb un cert compromís si vols obtenir resultats. Els resultats són producte no només de la direcció coherent, sino també de la motivació i del temps que un s'hi dedica. No es tracte de forçar, sinó de gaudir amb un cert esforç per evolucionar. Massa tensió no és bo, les coses sovint apareixen de manera natural. El mestre apareix quan el deixeble està preparat,...Si vols aconseguir trobar aigua sota terra, no té massa sentit començar a fer forats a tot arreu, més val visionar i sentir el lloc que correspon per treballar-hi amb fe i paciència. Si passat un temps el lloc no et ressona favorablement en el teu cor, surt i veste'n i ves a un altra lloc que sentis com l'encertat, però evita abandonar a les mínimes dificultats. Les dificultats són normals en un procés desintoxicació, cal esperar per posteriorment tenir una visió més clara, un cos més lleugir, i uns desitjos més justos i moderats.


- En relació a l'activitat cultural i artística:
En la mesura que puguis i en funció del teu perfil i afinitats, pot ser que t'agradi escriure, cuinar, tocar un instrument musical, etc. És important escollir una activitat artística que estimis i t'hi puguis dedicar amb un mínim de compromís amb el sistema d'ensenyament que et sentis míninament còmode i més intel·ligent, ja que si vols obtenir resultats, necessites un mínim de continuïtat. Fixa una fita i recorda-la en moments que et sentis esgotat o mancat de cert entusiasme, ja que d'aquesta manera et sentiràs recarregat. Alimenta't de la bellesa que expressin els altres (visita de museus, assistència de concerts de música, etc.) perquè tothom necessita inspiració per alehores donar el millor d'un mateix. No es tracte només de fer o crear sinó també de rebre bones influències. 


- En relació a l'activitat social:
Estar molt bé fer activitats voluntàries a la comunitat. No cal pensar ni en termes personals, buscar una cert protagonisme o reputació, ni tampoc sacrificar-se sense gaudir de l'experiència. Cal ambdós coses, trobar una activitat que puguis aportar coses i sentir-te bé i útil, i gaudir de l'experiència en general. Certament hi ha feines sacrificades de voluntariat, però cal tenir una visió global i quedar-te amb l'emoció positiva. Si en una activitat perds la motivació, no passa res, accepta-ho, coneixe't i dedica't a una altra que estimis. Novament, no es pot fer massa activitats en el mateix moment. Escull aquella o aquelles que més estimis o més afinitat sentis.

- En relació a l'activitat familiar:
Si vols tenir massa famílies, no tindràs temps per poder-hi dedicar i satisfer les responsabilitats familiars de manera adequada. Malauradament hi ha massa divorcis en la societat actual, millor escollir bé i evitar tenir massa fills a qui no poder-los atendre, en la mesura del possible.  

Deixa'm comentar que algunes d'aquestes activitats es poden fer conjuntament. Per exemple hi ha algun artista fa de la seva música com un element de meditació, hi ha qui fa del córrer per fer poesia, ...., utilitzeu la vostra imaginació.

Fes el següent exercici:

Visiona't corrumput per l'ambició, l'avarícia i la cobdícia o gula de voler massa coses, coneixements, menjar, etc. La manca d'equilibri apareix ràpidament.
Visiona't amb menys coses per viure, amb aquelles imprescindibles per fer la teva obra i ser més just i generós.



Algunes reflexions,...per viure de manera més simple,...

Disminuir el ritme, començar més lent les activitats, les presses maten,...la natura no s'atura, imita-la,...al seu ritme,...
Menja amb moderacíó, lentament i devoció.
Valora el temps lliure, descansa el que necessites, després de treballar, sense sentir-se culpable, carrega les piles.
Fes activitats socials, mentals,... que t'alimentin i puguis oferir quelcom sigui a curt termini com a mig termini (identificant un clar objectiu si és possible), allò que et fa perdre el temps, abandono,...
Fes allò que et digui el cor i no el que creguis que sigui més rendible (escull aquella professió que t'agradi en lloc d'aquella que creguis que et puguis enriquir).
Allunya't de les relacions socials que et roben energia, i apropa't en aquelles que et fan millor persona.
Dóna't un espai per jugar,...
Si fas quelcom que t'agrada estàs ple i menys necessites i si el teu content el comparteixes, dura l'alegria.
Dóna un espai per estar en silenci, orar o meditar o reflexionar sobre la vida amb ulls d'infant.
Viu amb agraïment.
Recorda la frase "no és més feliç aquell qui més té sinó aquell qui menys necessita"
o "res és suficient per a qui no es conforma amb poc" Epicuro 

o "he après a buscar la meva felicitat limitant els meus desitjos en lloc de satisfer-los" John Stuart Mill
o "un deixeble de qui mai se li demana res que no pugui fer, mai farà el tot el que pot" Jonh Stuart Mill


Senzillesa i salut!

189. Sobre la gestió emocional. L'espectador en el procés de creació i regeneració de preferències en el món del esport. El transcediment i equanimitat.

La imatge: 

Un espectador d'un esdeveniment esportiu que pren partit per un equip o jugador en comptes d'un altra.

Un espectador que al cap d'un temps, s'adona que ni el seu equip és perfecte ni el seu rival és tant imperfecte. Sap veure les coses amb equanimitat fins el punt que sap felicitar el contrari si ha jugat millor.

El jugador de tennis que desitja el millor en el seu rival abans de jugar, perquè sap que si el seu rival juga bé, ell haurà d'esforçar-se i aprendrà molt més de l'experiència que si juga sense massa competitivitat.

L'exercici: 

1. Mira un esdeveniment esportiu (un partit de tennis, un partit de futbol, etc.).
2. Escolta els teus sentiments o preferències. Si aquests prenen partit per un equip, accepta-ho, escolta.
3. Observa el teu desig que el teu jugador o equip preferit guanyi i el rival perdi.
4. Observa el sofriment o la por que les teves expectatives no es compleixin o les teves emocions i il·lusions de sentir que les teves expectatives es compleixin.
pensa que tot allò que no depèn de tu, és molt difícil que sempre es compleixi  
5. Prioritza l'exhibició de les qualitats que es mostrin, del plaer de veure un esport en forma d'art amb equanimitat i independentment del resultat. 
6. Observa els teus sentiments i com han canviat en el moment que acceptes qualsevol resultat, és a dir de manera que no t'empipes si perd el teu equip preferit, ni tampoc et sents exultant si guanya, ja que el que prioritzes és la valoració del resultat de la combinació de l'entrega, les ganes de fer-ho bé i la intel·ligència.
7. Observa la pau d'aquest sentiment d'acceptació i equanimitat davant del resultat. 

La reflexió: 

I perquè no experimentem aquesta capacitat de veure qualitats tants dels estimkats com dels adversaris? Saps que els teus jugadors preferits i els teus equips preferits són bons equips en la mesura que tenen rivals que saben estar a l'altura? Saps que les derrotes que et propicia el teu rival, és una lliçó per sentir-te més fort, per ser més savi i aprendre la lliçó per vèncer-la en el proper enfrontament? Per això, amb aquest sentiment d'agraïment de tenir rivals, podem encarar l'acceptació del resultat d'una manera més equànime. Si guanyem estem contents i si perdem amb esforç, ganes i seny, també perquè tenim una oportunitat i un estímul més important d'aprendre que si només haguèssim guanyat.
No es tracte de no estimar-se sinó es tracte de ser just, que guanyi el millor. Es tracte que guanyi l'espectacle, l'entrega, les ganes de guanyar i la intel·ligència cognitiva com emocional.

En efecte, de la mateixa manera que un aprèn a gestionar les emocions al tractar amb les altres persones, també aprendre a gestionar millor les emocions mirant espectacles esportius.

Salut, 


 

188. Sobre la tolerància. Deixar que la gent pensi el que vulgui però sense deixar de dir el que un pensa.

La imatge: 

La persona que respecte els punts de vista dels altres, que els dóna llibertat perquè pensin el que vulguin.
La persona que s'empipa que els altres pensin de manera diferent a com ho fa.

La persona que diu el que pensa amb respecte, sense pretendre imposar res a ningú, però sí a emetre un punt de vista, una influència.
La persona que diu el que pensa sense respecte, amb la pretensió d'aconseguir que els altres pensi com un ho fa, amb la intenció de manipular-los el cervell o senzillament de satisfer el desig de superioritat.

La persona que escolta i opina sense entrar en una competició de veure qui té la raó.
La persona que escolta i opina amb la intenció de competir i satisfer la seva necessitat de ser guanyador.

La persona que no associa oferir un punt de vista diferent a la majoria o al interlocutor no amb separació o combat sinó amb invitació a la curiositat, a la diversitat, a la creació i l'aportació de la riquesa.
La persona que associa portar la contrària amb rebuig i per tant en enuig i per tant amb tendència a combatre per deixar en evidència al interlocutor o bé no dirà res i aquest sentiment negatiu el portarà a dins seu.

La persona que opina un punt de vista diferent a un altra però no diu que el seu interlocutor s'equivoqui, acceptant que ell també es pot equivocar o que pot existir un punt de vista més ampli que el d'ambdós.
La persona que opina de manera diferent del seu interlocutor, volent deixar-lo en evidència, sentint-se superior.

Aquella persona que s'adona compte que conviu amb una altra que té coses poc raonables des del seu punt de vista, que d'entrada l'enutgen però sap col·locar-se en un punt de vista ampli, de manera que també veu coses que li agraden, algunes qualitats o virtuts i per tant es queda amb un sentiment de neutre a positiu en relació al seu company.
Aquella persona que s'adona compte que conviu amb una altra persona una mica rara, que té manies o senzillament que no comparteix alguns punts de vista, essent incapaç de veure les moltes qualitats que té o sense recordar els molts favors o algunes influències positives que hagi rebut.

"És millor que no voler tenir la raó, sinó que te la concedeixin"

"Dóna una oportunitat per la reconciliació, creu-hi, confiï i aleshores deixa que es produeixi el que sigui, accepta-ho, el més important és tenir l'actitud positiva en tota relació" 


L'exercici: 

1. Convius amb una persona.
2. Fes una llista de les coses que t'agraden i que no t'agraden i dintre d'aquestes les que t'influeixen o t'afecten més i les que no.
3. Fes exactament el mateix amb tu, és a dir, una llistat de les coses que t'agraden i altres que pots millorar, i dintre d'aquestes, les que afecten als altres i les que no afecten gaire als altres.
4. Convoca al teu company, presenta-li la teva llista i demana-li la seva opinió, demana-li que esculli una cosa que cregui que sigui important millorar formi o no formi part de la llista.
5. Posteriorment, assumeix el compromís de millorar aquell aspecte.
6. Demana-li que faci el mateix.
7.  Deixa't convocar pel teu company, i expressa la teva opinió sincera, demana-li que millori en un aspecte si ell vol saber la teva opinió.
8. Deixa que lliurament assumeixi el compromís de millorar aquell aspecte.
9. És important dos coses:
- Per un costat focalitzar l'atenció en les virtuts dels altres en lloc dels defectes.
- Per un altra costat, és important exigir-se mútuament de manera consensuada el treball de millora almenys amb un aspecte de caràcter.
Si el nostre company millora amb algun aspecte, aleshores veurem millora i això ens ajudarà a millorar la nostra focalització en les virtuts i qualitats que té, de manera que la relació serà millor. Si el nostre company veu que nosaltres millorem en algun aspecte de convivència, ens apreciarà millor i aleshores la relació guanyarà en credibilitat.


L'explicació:

La tolerància i la intolerància. Quan ser tolerant i intolerant?
En les relacions humanes és normal que hi hagi diferents punts de vista sobre la vida, sobre com arribar a l'objectiu de ser més savi, atent, valent, bondadós. Quan es fan coses en conjunt, per tant, és normal que sorgeixin petits conflictes com a punt de partida. Ara bé, en lloc d'associar aquests punts de vista diferents o conflictes amb malestar i separació, és convenient fer un treball d'associar-ho de manera positiva, i veure-ho com un desafiament i no com un problema. El diàleg amb bona predisposició, sense voler imposar, sinó en raonar i en estar disposat a acceptar punts de vista més elevats, i per tant en cedir, de la mateixa manera que és convenient tenir una actitud valenta en saber defensar valors i punts de vista elevats.
En les relacions cal tenir fe i visualitzar un fi més positiu que negatiu, ja que si es resolen els conflictes inicials o els que puguin sorgir, en defensa dels valors, aleshores les relacions se solen enfortir.

Sobre la pregunta quan cal ser tolerant o intolerant? En general cal ser tolerant a la justícia, la veritat, la justícia, la bondat, l'amor i la saviesa. En canvi cal ser intolerant (sense sentir-se ofès o sense interioritzar un malestar intern), davant la mentida, la injustícia, la maldat, la manca de respecte, i la ignorància.

Algun exemple.

la por

190. La responsabilitat o el deure de ser feliç. Les bones sensacions en l'activitat que sigui.

La imatge:

En Steve Vai tocant la guitarra,  les seves cançons davant la seva estimada audència amb concentració i passió per l'ofici, art, hobby.
En Bono cantant les cançons amb amor i devoció.
En Kilian Jornet fent poesia dins la muntanya, mostrant bellesa i respecte a través del moviment en l'entorn natural, a la seva estimada muntanya.
Qualsevol de nosaltres cuinant un àpat equilibrat, vistós, ben presentat, nutritiu i sà.
Qualsevol de nosaltres, escrivint el seu dietari, o escrivint una cançó, o un llibre.
Qualsevol de nosaltres, pintant un paisatge imaginat que barreja mar i muntanya.
Qualsevol de nosaltres cantant.
Qualsevol de nosaltres tocant una cançó inventada.
Qualsevol de nosaltres parlant amb públic davant els altres, sigui impartint una conferència, o una classe.
Qualsevol de nosaltres practicant un esport sigui l'atletisme, la natació, el tennis o un altre, experimentant bones sensacions.
Qualsevol sopant o dinant amb atenció i lentament.

La gran persona carismàtica és la que està enamorada d'ella mateixa i fa que les persones s'enamorin d'elles mateixes. Per enamorar-se cal invitar la xispa divina que hi ha dins d'un mateix, escoltant la veu interior i visquent amb la millor actitud possible.

L'exercici:

1. Escolta el teu cos, el que sents.
2. Escolta la teva música pura, lluminosa i vertadera, la teva música interna i actua per petita cosa que facis.
3. Sigues responsable de les teves accions, pensaments i sentiments.
4. Sigues responsable de la teva obra.
5. Sigues conscient que la felicitat es troba en donar el millor d'un mateix.
6. Deixa els condicionaments per uns moments de costat i observa'ls per distingir els saludables dels insaludables.
7. Deixa els condicionanments i prejudicis per uns moments de costat i actua segons el teu poder interior.
8. Adona't que aquesta acció interna i espontània irradia entusiasme, alegria, ja que ressona dins teu de manera molt profunda.
9. Adquireix confiança i aleshores aprèn tota la resta que faci falta per progressar.
10. Quan et desconnectis de l'emoció, torna a recordar aquesta emoció interior, aquesta pau que has cultivat, aquesta concentració i atenció i devoció per la tasca que tens entre mans i encara que fins i tot sembli pesada, amb aquesta actitud deixarà de ser-ho, serà un goig.
11. Uneix-te amb les forces superiors i celestials a través d'una vida pura, justa, sàvia, bondadosa i generosa.

L'explicació:

Per un costat, val la pena comentar que si bé la felicitat té a veure amb escollir una activitat que ressoni amb un mateix, de manera que existeixi una certa afinitat, també té a veure amb la decisió individual d tenir una actitud posotivia davant la vida i de gaudir en cada instant que passa. El futur es pot planificar i visualitzar però sobretot es crea en el moment present i per tant és convenient cultivar l'actitud interior de pau i alegria ja que dóna estabilitat.
Certament mirar un arbre durant 5 minuts cada dia pot ser molt pesat, però dependrà de l'atenció de la persona que el mira. Si un ho mira amb ganes de sorprendre's, s'adona compte que no hi ha molt de rutinari, ja que cada dia és diferent, el vent també és diferents i sol estar acompanyat de sons que varien d'un dia a una altra. Per tant, cultivar aquesta concentració, atenció en les activitats de cada dia, ajuda a la persona a profunditzar en elles, en deixar d'esdevenir un mer actor que actua mecànicament per passar a ser un actor i observador a la vegada. Observar com una gran idea es materialitzar amb una determinada acció amb tots els seus elements ajuda a desenvolupar la intel·ligència. I tenim l'oportunitat de fer-ho cada mentre mengem. Mastecar lentament, amb un sentiment d'agraïment als aliments que un rep i amb pensaments sobre la seva elaboració ajuda a treure'n un bon profit. En aquesta mena de fusió amb l'acció i en què un pot perdre la noció del temps és el que s'anomena flux. Certament, hi ha activitats que agradarà més  a un o altra individu en funció de l'experiència i naturalesa que tingui, però més enllà de les activitats que un s'ocupi en la seva vida, hi ha el que s'anomena l'art de viure amb passió interior, amb ganes de sorprendre's, de riure, d'aprendre, d'interactuar amb intel·ligència. Per tant, tant o més important que tenir la claredat mental o l'escolta interna activada per escollir allò en què un se sent inclinat a fer bé i amb gaudiment, és cultivar l'art de l'actitud de viure internament de manera positiva tot i les circumstàncies externs complicades que a tothom li toqui viure., Cal reivindicar aquest treball interior, ja que és la font de la resiliència, és a dir la capacitat de sobresortir en moments de dificultats i no sucumbir.
I precisament en aquest treball interior, especialment de l'actitud interior que es caracteritza per proporcionar claredat mental, confiança inesgotable i sobretot vida, un s'adona compte que tant important és conèixer l'exterior com per exemple els coneixements i mètodes d'altres persones, com del contribuir de manera humil i senzilla en aportar-ne de nous a través de la singularitat sigui a través d'un treball individual amb o sense un treball amb xarxa.
Per exemple, en el món de la música, em sembla bé que els joves aprenguin a interpretar boniques melodies. Em sembla encara més correcte que aprenguin a interpretar melodies que els agradi i encara em sembla més correcte que aprenguin a composar les seves pròpies creacions per petites o senzilles que siguin. El que és important és connectar l'experiència de l'art de la música, amb el gaudiment i la confiança. Si resulta que el jove, té dots creatius i compositius, gaudirà més en aquesta faceta que l'altra. Totes dues s'han de complementar però cal deixar certa llibertat perquè el jove s'expressió i vagi aprenent amb un sentiment de treball atencional tant sequencial com creatiu.
Cal expresar-se des de la singularitat sense pors, ni temors a crítiques o autocrítiques en diferents àmbits, amb respecte. Només s'aprèn fent i per tant cal deixar una mica de banda el procés imitatiu o gregari i involucrar-se en el rol de mestre. Certament que en funció de la naturalesa de la persona un se sentirà més còmode en un o altra rol, ara bé, és bo ser conscient treballar de manera complementària per anar-se coneixent millor.En definitiva, reivindico una certa llibertat i també una certa imitació dels bons, dels grans artistes de la vida, ja que es molt maco que tothom pugui dir, abans de morir, que ha deixat una petjada sigui gran o petita per fer una bona contribució en aquesta societat sigui en el camp que sigui i sobretot i per sobre de tot, a nivell humà. És important que l'obsessió per voler ser quelcom o fer quelcom pot provocar tensió en el sistema nerviós, i sobretot quan un vols ser allò que no té res a veure amb la seva missió ja que aleshores hi ha sofriment i separació. És important, ser espontani, natural, i treballar interiorment, escoltar-se i poc a poc, es va obtenint les respostes, les revelacions adequades a cada persona en el moment en què es trobi per anar avançant.


En defintiva, està bé l'educació però sobretot l'autoeducació a través del contacte amb éssers exemplars, els bons models, de l'escolta interna i del treball.

Però que passa quan una està trist, està apàtic, quan li manca motivació i energia. Doncs bé, cal observar-se, cal acceptar la situació com a punt de partida, i assumir la responsabilitat per canviar d'estat d'ànim. Primer visualitzant l'activitat que un té entre mans, identificant un objectiu, un desafiament sigui físic, intel·lectual, social, o intuïtiu per llavors sentir l'emoció positiva en relació el treball de la qualitat que un visioni forjar en el seu caràcter. Si un té l'hàbit de viure, no amb presses, sinó amb concentració aleshores no caldrà anar en presses, ja que aleshores la persona ja rendeix. I quina és la fórmula d'estar més present? i quina és la fórmula de viure amb convicció i passió i per tant d'aquesta manera sobreposar-se els moments de dificultat que hem comentat (siguin de tristesa, o apatia)? La fórmula és l'agraiment. Si un viu amb l'agraïment d'estar viu, de tenir l'oportunitat d'evolucionar i créixer, les queixes i les dificultats quedaran desplaçades de costat, i fins i tot allunyades en la ment de la persona. Viure des del paradigma de l'agraïment contribueix a aportar el millor d'un mateix, de donar importància a cada instant, de focalitzar l'atenció en l'activitat present, millorant la concentració i aleshores es pot assaborir la profunditat el fruït que dóna la vida i ser bons lleuradors de nous arbres, fulles, flors i fruïts.
Per tant, davant estats d'ànim baixos, cal recuperar o recordar la idea de viure amb agraïment, amb dignitat com qualsevol altra persona o entitat viva de fer una avenç en funció de les possibilitats de cadascú.

En definitiva, l'agraïment, és la fórmula màgica per viure millor, si un aconsegueix introduir aquesta idea de manera profunda en el seu interior, se sentirà molt més protegit davant les dificultats, se sentirà inspirat, segur i confiat per fer front els desafiaments. Tot i que no s'hagin de cercar les dificultats, és important acceptar-les amb equanimitat per aleshores, ser conscient que amb una actitud positiva o agraïda davant la seva aparició, ja que sovint són portadors de grans llavors i del descobriment dels recursos interns que tenim cadascú de nosaltres.
Quan t'enamores d'una activitat, de la vida mateixa, tot és més fàcil, l'aigua circula correctament. Cal fer això, fer que l'energia circuli correctament, que no hi hagi estancament ni tampoc malbaratament.

Per cert, us adjunto aquest vincle, es tracte d'una entrevista al mestre virtuós guitarrista i espiritualista Steve Vai on explica la seva relació que té amb la música, amb la guitarra que es carateritza per ser profunda fins i tot mística, i sobretot alegre, joiosa i lliure. És un guitarrista molt creatiu i és cert que quan crea quelcom, és cert que no es pot dir que estigui mal fet perquè és nou, no apareix el judici, tot i que cal observar les coses amb relativitat perquè els pensaments canvien. El que és important per un creador és que allò que faci tingui un significat més que per ell i pels altres, que ressoni amb la seva naturalesa i l'harmonia del Cosmos, essent part d'ella, de manera que gaudeixi i sigui lliure del soroll mental, en definitiva que trobi el seu únic estil, la seva confiança, entusiasme, inspiració. Aleshores arribat en aquest nivell, l'artista evoca una freqüència energètica d'alta vibració, que es pot dir que està traient el millor d'ell matei, la seva millor intenció i obté èxit sigui o no vist per la gent del món. És millor escoltar aquest gran geni que llegir el que he escrit d'ell.  

Entrevista Steve Vai  


Salut!



 






 
 

187. Sobre el moment present. No hi ha moment més important que ara, no hi ha pressa, hi ha consciència d'evolució interior.

La imatge: 

La persona que va darrera de les idees, pensaments, sentiments i emocions que desenvolupa accions amb un ànim d'atrapar un anhel, de manera que se sent desunit, i per tant insatisfet. Té la sensació que no té prou temps perquè mentalment està dominat per la cobdícia en major o menor grau, per un desig o un anhel d'assolir quelcom que no té massa mrelació amb el que necessita, de manera que apareix un buit que fa que mai en tingui prou.
En front, tenim un altra persona que no va darrera dels seus desitjos, no troba a faltar gaire res, se sent bé amb ell mateix, que actua i viu el moment present com si fos el més important, i la resta ho tracte com a secundari. No hi ha espai per preocupacions, sinó que s'ocupa com a intermediari de pensaments justos, sentiments purs i accions nobles que provenen en part de dins, del seu interior o com a mínim es capaç d'atraure'ls. Aquesta persona té també desitjos, sobretot d'evolucionar, però en comptes de sentir-se guiat per la cobdícia, se sent guiat per la generositat i la responsabilitat de repartir, de treballar el seu do, la seva virtut per petita que sigui ja que sap que en la mesura que senti aquesta connexió i la treballi, anirà creixent.

Aquesta persona, no trobarà a faltar res que no necessiti realment, per tant no va darrera de coses que són secundàries, i per tant no crea cap buit, no se sent desconnectat. Només persegueix allò exterior com un mitjà per expressar les seves qualitats i els seus dons. Per exemple, no va darrera de l'obtenció del coneixement per tenir un títol i guanyar-se la vida, sinó que va darrera el coneixement que estima, per desenvolupar els seus talents, i les seves qualitats de manera que pugui aportar quelcom positiu en la construcció de la societat en el camp que sigui, i solsament vol certa comoditat material i riquesa que sigui necessària per tenir els mitjans adequats per desenvolupar els seus dons, talents i especialment qualitats. En el moment que es connecta amb ell mateix, sent que perd la noció del temps, entra en el flux mental ja citat per psicòlegs, no sent l'experiència de la desconnexió, sinó de la unió i sent que fa les coses, no per obtenir el poder i la glòria, sinó per compartir l'alegria interior juntament amb altres persones, per fusionar-se amb la simfonia col·lectiva d'amor i de pau. El patiment cessa en el moment que deixa d'anar a darrera d'objectius que els observa o els sent com si no formessin part d'ell. Està content en part ja que s'accepta i també accepta els altres i la vida que li ha tocat o li toca viure, però al mateix temps, s'adona compte de la responsabilitat que té d'assumir la responsabilitat de manifestar els dons, i especialment les qualitats que li són transmeses en la mesura que els estimi i no es bifurqui del gran i elevat ideal. Certament això requereix coratja, fins i tot implica anar una mica en contra corrent, però ho aconsegueix en la mesura que té el convenciment de la certesa de la revelació del missatge de ser un intermediari i en la mesura que desperta una inèrcia d'activitat que ja no es pot aturar, perquè forma part de la seva pròpia naturalesa, la seva vocació, la seva missió. Passar per aquest estat de consciència, pot ser inicialment traumàtic o complicat en la mesura que un s'adona compte que moltes coses que abans li feien gràcia i il·lusió, li deixen de fer. Aleshores per trencar un estat de buidor emocional per no sentir-se motivat en fer la vida que fa, quan es connecta amb el seu interior sigui de manera més o menys espontània a partir d'una o altra activitat, comença a sentir-se connectat i en la mesura que aquesta activitat està connectada amb l'exterior, de manera que pot donar una sortida a les seves qualitats, pot sentir-se més ben adaptat en el seu entorn. Certament, en el món exterior al igual que en el món interior, hi ha perills de tota mena, i per exemple quan s'adona que l'exterior a vegades es valora la persona pel que fa o assoleix en lloc de per qui és, per les qualitats que emana, se sent decebut. Però cal ser comprensiu ja que la societat materialista i excessivament econòmica, necessita vendre i mitificar ja que això ven. Cal veure'ho com un pas de l'evolució d'una societat que és necessària que passi i guiar-se per la satisfacció de la feina feta especialment com a persona. No es tracte de ser ignorant a les crítiques o els elogis de la gent de fora, sinó de sentir-se bé amb un mateix a partir del propi treball i considerar tals observacions des de la distància de manera que les primeres no obstaculitzin un treball que sempre pot ser millorable, i les segones no relaxin o allunyin a la persona del vertader treball i eviti caure en les reds de l'orgull.

En definitiva, la vida són processos i pot haver un moment en què un perdi ganes, il·lusió per la vida, sigui perquè se senti enganyat, perquè passi per una crisi existencial o sigui pel motiu que sigui. És important, saber reaccionar ràpid. Com? Essent agraït per tenir l'oportunitat de viure, de corregir mancances, i perspectives egoistes o limitants i aleshores recòneixer-se com un ésser amb igual dignitat que la resta per tal de viure amb gaudiment a través d'un treball, de ser conscient de la importància de viure amb un significat a la seva activitat visible invisible i de fer-se intermediari d'un Creador per fer alguna aportació desinteressada en pro del bé, la bondat, i la justícia i amor.

En definitiva, viure el present no significarque no es pugui pensar en un moment donat amb el passat com a forma d'autoaprenentatge, o de pensar en el futur de manera positiva, sempre hi quan estigui connectat amb l'activitat o estat del moment present. Viure el moment present significa no anar amb presses, excepte aquelles que siguin necessàries, no anar a darrera dels pensaments sinó que significa fusionar-se amb el moment. No importa que sigui de dia, ni de nit, ni l'hivern, ni la primavera, el que importa és viure amb intensitat el moment present, des de l'agraïment i el treball interior. Es pot planificar activitats i de fet a vegades és recomanable, ja que la persona cal que sàpiga on vol anar, ara bé cal deixa de voler-ho controlar tot, aleshores cal estar obert a l'espontaneïtat i al misteri de la vida, essent conscient que acabarà reben el que emet en major o menor mesura de manera que és important dedicar-se a estar atent perquè la naturalesa dels seus pensaments i sentiments siguin escaients.

L'exercici: 

Ara és bo ser conscient que tens certa llibertat per escollir de o bé anar darrera els pensaments, els desitjos amb un sentiment de desunió o mancança i per tant de cert descontentament i sofriment o bé viure la vida i fins i tot desitjar qualitats interiors o coses externes necessàries per la nostra evolució però des d'un sentiment d'agraïment, d'abundància, d'esperança, de fe que un ja sent a dins seu el que es capaç de manifestar.
 

Salut!