109. Sobre l'educació. Més val un gest que mil paraules. El poder d'ensenyar en valors.

La imatge: 

L'exemple dels pares.
El gran mestre silenciós.

L'exercici o pregunta: 

1. Pensa en quina imatge mostres en els altres, especialment en les persones més properes.
2. Com és el teu llenguatge?
3. Com és el to de la teva veu?
4. Quina és la teva mirada?
5. Com són els teus gestos?
6. Demostres les teves millors qualitats o virtuts (el que tu ets en el millor del teu estat)? En què pots millorar?
7. Quin valor estàs transmetent amb una determinada acció? 
8. Pensa en quelcom que vares aprendre d'alguna persona molt propera a través de l'acció i no l'explicitació.


L'explicació: 

Els nens són molt sensibles, els manca experiència, i absorbeixen coneixements, sentiments de manera ràpida i sobretot aprenen per imitació. D'aquí la gran capital importància de tenir bons models. I que és ser un bon model? Aquell qui sap viure, estimar i pensar clarament. D'aquí que els pares i mestres tenen molta responsabilitat en l'educació i ensenyament. Tothom se'n recorda d'aquell professor carismàtic que tenia passió per la seva matèria i això és important perquè influeix en el subconscient de les persones. L'entusiasme i la mirada positiva davant la vida es contagia, i això és bo. 
No es tracte de pretendre ser algú diferent del que sóm. Un nen intel·ligent no exigeix que el seu pare ho sàpiga tot i sigui perfecte, senzillament per sobre de tot, prefereix rebre atenció, estimació d'alguna manera i sobretot el que vol és que sigui ell mateix i que tregui el millor que té dins seu. 
Un nen s'adona que el pare té unes qualitats i la mare unes altres que poden ser similars o diferents i per tant no demanarà en el pare el que no té, però sí d'alguna manera que mostri qualitats per sentir-se guiat, i motivat a viure de manera significativa. 
Diuen que allò que es llegeix s'aprèn però se sol oblidar, el que s'escolta passa el mateix però no tant i finalment el que es veu s'aprèn de manera més intensa com a normal general. 
Si estem d'acord amb aquesta afirmació, es pot deduir que allò que es viu és més important repecte allò que se sent i allò que es coneix. Perquè? Per la senzilla raó que el fet de viure d'alguna manera es posa en pràctica alguna mena de coneixement i sentiment i en canvi aquell qui es queda en el món de les idees i no les posa a la pràctica, només es queda en un pla de desenvolupament. Per tant les accions, allò que els altres perceben de nosaltres és més important, més creïble que allò que digui o pensi. Per això aquelles persones que parlen en base a fets, a accions realitzades, demostrades tenen més credibilitat que aquelles persones (que poden ser les mateixes en un altra moment), que parlen i diuen el que volen fer o com haurien de ser les coses sense haver posat a la pràctica alguna idea que defensen. 

Per tant, lògicament el pensament és important perquè guia, el sentiment és important per dóna calor, ímpetu i és l'intermediari entre el pensament i l'acció i finalment l'acció, la voluntat, el gest té una gran importància. Els tres aspectes són importants, l'acció o el gest ho és més en el sentit que incorpora certa dosis de coneixement (lògicament aplicat) i sentiment. 
Per entendre'ns una persona pot experimentar una emoció d'alegria en un moment donat, però és quan d'alguna manera el dirigeix cap a una activitat, una persona, o situació determinada quan agafa el seu sentit. Per això diuen que quan una persona està alegre, millor que ho comparteixi amb algú ja que al aplicar la llei de l'entrega, aleshores al mostrar-se generós fa que continuï rebent aquesta alegria, és a dir que li duri més. 

Ensenyar per valors. És important pensar sota quin criteri, principi o valor fem una activitat. Per exemple, quan una persona es fa voluntària de lectura a una nena de 9 anys, té la motivació d'ajudar i per tant fa aquesta activitat amb el suport del valor d'ajudar. Però també pot incorporar altres valors, com per exemple el d'aprendre de la sensibilitat i curiositat d'un nen, de fer ús de la creativitat per incorporar diferents activitats en la pràctica de la comprensió i expressió lectora, del amor per la lectura, preparant-se amb anterioritat la pràctica, el valor d'escoltar les motivacions de la nena i ser flexible per adaptar-se a les seves necessitats. En definitiva, en la mesura que el voluntari sigui conscient de la responsabilitat de la seva tasca i de la incorporació de valors significatius, farà que se senti més motivat, més desafiat, més entusiasmat i per tant eficient i satisfet estarà. Això evitarà que es comporti de manera mecànica, ja que es comportarà de manera viva, dinàmica, flexible i aquest amor que transmet en aquesta activitat la nena ho apreciarà i d'alguna manera ho imitarà per això és important tenir bons models. 

I si un no ha tingut bons models? Doncs per alguna cosa està la imaginació, i també la investigació. Un no pot quedar-se parat, cal experimentar i sobretot escoltar-se perquè moltes respostes es troben a l'interior. 

I si un no ha estat un bon exemple pels altres? Tots tenim segones oportunitats, la vida no és una qüestió de blanc o negre sinó un conjunt de sumes i si un rectifica i pren partit pel camí correcte aleshores tard o d'hora la gent del voltant se'n adonarà. Ningú és perfecte, es tracte de treballar per la perfecció. 

Les creences (valors) influeixen en els pensaments, aquests sobre els sentiments i finalment sobre les accions però les accions positives espontànies també purifiquen sentiments, pensaments i redefineixen o consoliden determinats valors. 

Salutacions,