Sobre la perdó, la reparació i l'alliberament.

Sobre el perdó.

Estem en la vida per aprendre a estimar. Moltes vegades ens entrebanquem en aquest camí.
La persona tendeix a buscar el bé, el gaudiment, la comoditat, i a fugir o lluitar contra del mal, del patiment i la incomoditat.
Ara bé, la persona que va aprenent a estimar, sap que significa sacrificar els seus diners, la seva comoditat, la seva energia, per bons ideals encara que això signifiqui de tant en tant certa incomoditat, però aquesta incomoditat ajuda a la persona a ser més sàvia, perquè fa les coses amb un significat i alimentar un bon ideal.
La persona que també aprèn a estimar s'adona compte que no cal fugir del mal, el sofriment, les dificultats o els obstacles sinó que cal acceptar el que vingui de cares amb confiança, comprensió i valentia. Aprèn a estimar les dificultats i sofriments que a un li toca viure perquè sap que darrera aquestes dificultats s'amaguen grans lliçons, que una vegada compreses, es converteix amb un ésser més savi. No cal buscar les dificultats o ser orgullós de voler-les per poder-les superar. Quan venen en lloc de fugir, en lloc de lluitar contra elles, cal ser agraït perquè d'alguna manera, ets conscient que la Naturalesa et parla o et comunica un missatge necessari per aprendre si un vol evolucionar i continuar pujant la muntanya.

Si la persona fuig de la dificultat, aquesta es converteix en el futur, més difícil, i s'està perdent el temps. Si per altra banda la persona lluita contra el mal o la dificultat, per mitjà del rebuig, per mitjà del odi, el ressentiment, aleshores aquesta dificultat es multiplica i es gira contra l'emissor, per tant és perillós. Per tant, davant allò que no ens agrada en lloc de rebutjar, un pot ignorar com a mínim o bé pot transformar la situació per mitjà de la comprensió, la compassió, i l'ajut desinteressat.

Per això quan un rep una ofensa, una injustícia, més val perdonar. Allotjar sentiments negatius, té efectes nocius sobre la persona. En la persona pot escollir ignorar la situació de manera que no li afecta massa i se sent protegit.  I també pot escollir perdonar, comprendre, mostrar-se compassiu i ajut i és aleshores que pot transformar la situació, de manera que les persones que l'han ofès, s'adonin compte i facin el que puguin per ajudar-lo o reparar les faltes comeses sobre ella.

Perdonar allibera la persona que ha estat ofesa. La persona que demana perdó, no queda alliberat fins que repara la falta a la persona. Si pel que sigui la persona a qui un ha ofés ja no hi és o bé està molt lluny, un pot enviar-li pensaments i sentiments positius i demanar al Creador que li creï situacions que li permeti reparar si no aquesta persona a d'altres.

Quan la persona que ha comès una negligència, s'adona compte, li sap greu, i aleshores  pot tenir por per les conseqüències negatives que això suposa. Un cert penediment és bo per saber la causa dels seus errors, per una vegada identificats, es tracte de corregir, d'actuar en el moment present fent les coses el millor possible, per evitar que d'aquí uns dies ens hàgim de penedir per no haver fet avui el que calia.
Per tant, l'actitud consisteix en imitar al Creador. Si acceptem que nosaltres varem signar un contracte on estaven escrites les lleis divines, aleshores cal acceptar les conseqüències de les nostres faltes com dels nostres encertes, patiments o sofriments com també gaudiments. Per tant, si no sabem exactament que succeirà, més val acceptar-ho, perquè serà en el fons pel nostre bé, perquè així aprendrem una lliçó important. Si un rebutja la realitat, aquesta es fa més difícil. Estimar una situació difícil fa que es transformi, com a mínim que la situació es visqui d'una manera millor i amb el temps quan s'hagi reparat el dolor ocasionat, la persona s'allibera.

Per tant en lloc de recriminar-se, al estar d'acord amb les lleis divines, és important donar gràcies perquè aquesta experiència, el fa més sensible, amb més ganes d'ajudar els altres, amb ganes de reparar i alliberar-se.

Per tant, l'actitud de la persona que ha comès una negligència, no solsament es tracte de demanar perdó, sinó que tambés es tracte de treballar la causa i erradicar la debilitat amb molt d'amor. Sí, cal donar gràcies pels èxits, com pels fracassos, perquè també ensenyen.

Per tant, el que cal aprendre en aquesta situació, és associar el dolor amb gratitud per poder aprendre i ser més sensible, associar el dolor en fer algun tipus de reparació amb la força i energia que un tingui per aminorar les càrregues, en associar el dolor amb amor a la humanitat.

Cal entrar en la consciència de Déu, d'alguna manera, encara que sigui notar la seva influència per pensar d'aquesta manera perquè és la manera d'alliberar-se. Déu no vol el nostre mal, vol que siguem forts, justos, purs, savis, i bondadosos. I si cal passar per un prova difícil perquè ens enterem d'una vegada per totes el camí de l'evolució, cal passar-hi, és pel nostra bé, per la nostra evolució.

Per tant, en definitiva, una malaltia, una petita disminució energètica o pèrdua de qualsevol tipus, pot ser una oportunitat per  ser més espiritual, per ressar, meditar, i esdevenir més desprès i fins i tot per descobrir la missió que és la d'estimar cadascú per mitjà d'una o altra activitat o prova en funció del seu temperamet, talents i necessitats de l'ànima.

Per tant, en mals moments bona cara amb paciència perquè aleshores les càrregues s'aniran alliberant.
I t'adonaràs que aquell qui va cometre una negligència no eres tu, tu ets un altra, més humil, a partir de la focalització en ser una millor persona en l'aquí i ara.

Salut !!!